29 de desembre de 2010

Penyal



Dimarts vaig estar al Penyal d'Ifach amb el Serna fent un poquet de clàssica, en concret vam elegir la combinació Polvos Mágicos/Piratas.
Amb sol, i tot el dia pel davant, vam arribar a les 11 a peu de via. Com em va guanyar al pares o nones, i li tocava decidir l'ordre dels llargs, em va cedir amablement el diedre de 6b del segon, el que vol dir que va agafar les cordes i començà a escalar el primer, comú amb la Valencians. Us deixe una xicoteta descripició de cadascú d'ells.

1r llarg. Quartet algo pulit, amb bolts, que et deixa on comença veritablement l'escalada.

2n llarg. El diedre fissurat ans nomenat. Em toca. Com la primera xapa em queda alta, friend, xape el bolt, el trec, i cap amunt. La part dreta i l'esquerra del diedre són com el dia i la nit, una tira cap a rere, és rugosa i amb enormes cantos; l'altra tomba i està més llisa que el cul d'un bebe. Fins a l'ultim pas es fa molt bé: allí, n'hi ha que confiar amb el peu esquerre, apretar tirant en bavaresa, agafar el que siga amb la dreta, i fora. Just quan agafe la repisa m'esvara un peu però no caic. Bo. Divertida tirada, malgrat la roca sobada, però sóm al Penyal, i ací la roca és així.

3r llarg. Ixes cap a la dreta per una repisa, i creues baix d'un mur prou empinat cap a una gran roca que forma un diedre. La via puja realment per una bavaresa que n'hi ha a la roca. Però com no portavem bones descripcions, pensavem que La Polvos sortia per una de les dues fisures equipades del mur. Error, la de l'esquera pertany a la Sensación de Vivir, i li donen 6b+, i la de la dreta al Pilar Lopez de Sancho, i és 6b. El Serna, que anava de primer, veient que les xapes de la dreta eren més noves, va triar eixa opció. Afronta amb decisió l'escalada, però la eixida se li resisteix, es peta i té que parar. L'anime amb crits de ¡vamos, que eso tumba ya! pensant que el que li queda és facilet, i ell, finalment, després d'un breu descans, arriba a la reunió. Quan em toca a mi de segon descobreix una tirada continua, poc adherent, molt deportiva, i amb una eixida res fàcil. Collons amb el 6a, em dic.

4t llarg. Em toca esbrinar per a on enllaça La polvos amb la Piratas. Veig clar la repisa per on creua i arribe rapidament a la reunió. Quan arribe em quede bocabadat, i amb enveja mire la preciositat que l'ha tocat al Serna escalar de primer.

5t llarg. Diedre fisurat, amb bona roca, canto a go go, escalada atlètica,..., Que més es pot demanar? Doncs que estiga desequipat, com ho està! Sols té un clau vell al començament, i es pot xapar a mitad un bolt de Los Miserables, que va per la placa de la dreta.

6t llarg. L'anterior acava dins una incomoda cova, amb dos ponts de roca que serveixen de reunió. Surts per la dreta, llaces un pont de roca, i per roca delicada, et plantes fora. L'escalada continua sent atlètica, ergonòmica, seguint el diedre, i es junta amb l'U.B.S.A., amb el qual comparteix la penúltima reu.

7é llarg. Ampla fisura equipada, amb molt de canto, que tots dos, quan arriba el desplomet, van decidir escalar per fora. Postureo i a disfrutar fins a l'ultima reunió.
Ens desnuguem, i trepada fins al cim. Gavines, gats, turistes, cigarret, un mos, i poc a poc les cordades internacionals que més o meys havien engegat a escalar plegats, que van arribant.





Passeig cap a Calp, amb parada romàntica a un mirador inclosa, cervesa a un bar güiri, i a casa.

14 de desembre de 2010

Videos

Primer el Miquel fent Herejia (ja té el seu temps)


Herejía from dani ferràndez on Vimeo.





Altre amb el muntatge (mig censurat) de dos problemes nous al Bancal. Als sofridors seguidors merengues (Sern, Jordi, Antonio, etc.) us ofereix aquest espai per a que publiqueu un video-resposta a la nostra ofensiva culé.


Violadores del Sur & Antimadridista from dani ferràndez on Vimeo.





I per últim el Nano partint l'Hipertensió


Hipertensió from dani ferràndez on Vimeo.

10 de desembre de 2010

Honestidad Brutal

Primer de tot, i per a canviar radicalment el discurs del meu anterior post, hui toca enaltir el comportament dels qui les últimes setmanes han ajudat a netejar el fem que s'acumulava al Bancal, i a les persones anònimes que han tret les pedres i acondicionat nous projectes (no sé qui són, pero s'han pegat un curro que te cagues). Gràcies a tots.

Amb l'arribada del mal temps, Crevi torna a ser una de les destinacions bloqueres preferides per a molts, qui al llarg d'aquest s'haja passat pel Bancal, el nostre sector insignia, ho haurà pogut comprobar: quin ambientasso! I amb la gent arriben els encadenaments: Bruno i el Nano fan La Talonera, el Nano i jo el Dantacan direct, Beto i Pablito de Madrid la Bèstia Parda, jo La Emergencia (a La Rambla). També s'han obert nous blocs (per exemple El Antimadridista, 7a+ , preciós problema just a la dreta de la Bèstia, la primera pel Nano, després Bruno i jo)...

...doncs bé, al lio amb el tema que volia tocar: el de sempre, els graus...

Salta a la vista que alguns d'ells necessiten una decotació inminent, la qual cosa no significa que qui va fer la primera els unflara, però amb el temps, conforme van probant-se, apareixen nous mètodes, nous cantos, que els rebaixen. El món de l'escalada funciona d'aquesta forma i ningú ha de sentir-se ofés per aquesta questió. El que més canten són els de la Rambla, on n'hi ha que decotar quasi tots els durs: La Emergencia, que jo acabe de repetir, amb el nostre mètode honestament no em sembla més de 7c, ni tampoc L'Horriblerbed (per a mi 7c, també amb new method, doncs és un bloc que puc fer a la primera quasi sempre), ni el del llençament. Al Bancal passa quasi el mateix. La Talonera = Zatoichi Albarra. La Bèstia, bloc de referencia a Crevillent, a Alacant i al País Valencià, pense que era 8a com ho feia Nacho, així era durissim, mil vegades més dur, que com l'hem fet la resta, i crec que 7c+ es un grau més sincer i real. Per què? Doncs perquè com a referència que hi és, no hi pot haver discussió amb el grau, i perquè si no ho som, de sincers i seriosos, deslegitimem el sector, els blocs i als encadenaments/encadenadors. I no hi ha res pitjor que després apareguen al 8a.nu com a soft, la qual cosa és prou significativa: que són menys, però se'ls apunten així per a no ofendre als anteriors encadenadors, o per a estar més amunt al ranking. Personalment, després d'una intensa reflexió, i de probar blocs durs lluny de casa, crec que sóc incapaç de fer 8a. Sé que em meneje bé al 7b/7b+ , el meu grau de veritat, i amb esforç puc fer 7c o com a molt 7c+. Però el 8a encara em queda gran, a Crevillent i a la resta del món. I si em compare amb els qui realment fan eixe grau, estic a anys llum. Si fas 8a/8a+, has de pujar pels blocs de referència de 7c/7c+ amb la punta del pixorro (la Campana, El Mito, Motivos, Control de Calidad, Aeroline, Alde Hemendik), la qual cosa estic lluny de fer...

Per aixó, estic preparant els nous cròquis, i vull completar-los i penjar al blog també millors explicacions de com arribar, els llocs on dormir amb la furgo, vivacs, nous sectors.

P.D.: Disculpeu-me. He suprimit els nous cròquis de la Rambla, a l'espera de consensuar-los amb els implicats. Com que no tot ha de ser xerrar, també estic preparant nous videos, que intentaré penjar tan aviat com em siga possible. adéu.

23 de novembre de 2010

Quo vadis escalada!

Si us heu donat un rule pels blog's d'escalada del nostre entorn més proper, us haureu copsat que per una vegada les entrades, no versen sobre graus, encadenaments, viatges,..., al contrari, les amenaces de tancament d'algunes de les principals zones d'escalada del nostre entorn (Albarracín, Wild Side,...) han provocat un allau de posts, i de coments i discussions com a reacció als mateixos. Aprofitant el tiró, faig enlairar les meus queixes, i la meua opinió, les quals no sé si a algú importen, o si algú pensa que sóc un enfaós, perquè últimament qui es creua amb mi escalant, té que escoltar-me renegar als menys un quart d'hora, aixó sí, sovint mentre replegue la merda que han anat deixant els porc-escaladors que setmana rere setmana van deixant la seua merda per on passen. El cas és que tots tenim un límit, i encara que anem tragant i tragant, arriba un punt el qual sols podem explotar, i cridar, encara que reconec que no està bé generalitzar, llençant al vent un PUTOS ESCALADORS DE MERDA. Si algú és nou en aquest món, i pensa en un ambient bocòlic, de respecte per la natura i fraternitat pels companys, que s'hi oblide: som una mostra en xicotet de la nostra societat, i com a tal dins d'aquest univers hi ha de tot, però com reflex que som d'ella, doncs també afloren la competitivitat, les envejes, la falta d'educació, la mesquinesa i la hipocresia. Perquè no ens enganyem: les reaccions d'aquestos dies no són per les actituts inacceptables, són perquè van a prohibir-nos escalar! Bua, bua, ens planyim, ai, perquè no hi podrem escalar. I a culpar als demés, perquè clar, tots som responsables i respectuosos, sempre és cosa dels altres. Vist des de fora, un amic meu diu, mig de conya, que als escaladors ens classifica dins el mateix club que als pescadors, caçadors i caragoleros, per mentiders i exagerats, i per destructius. Serem, com a col·lectiu, així de veritat? Com ens veuran els habitants d'Albarracín, o els veïns del Bancal, del Wild, o de Cuenca, o Margalef, per donar-hi uns quants exemples? Com uns maleducats que només porten ronya? Com una marabunta domingeril que arrabasa al seu pas amb el que es creua pel camí? Si és aixina, quin mal gust a la boca, el pertanyer, i quina vergonya representar-hi! Pot ser no estiga sent just, però igual que quan de vegades veiem actituts, en persones que pertanyen al nostre col·lectiu, que ens fan sentir orgullosos de formar-hi part, ho sent molt però jo de vegades em sent al contrari. I està parlant algú amb prou anys escalant, més que altra cosa perquè van passant, quin remei, lluny ja del romanticisme, però que per aixó mateixa, ha aprés a disfrutar encara més, dels bons moments que ens donen l'escalada i els escaladors. Quan al segle XIX va neixer l'escalada-alpinisme, com a activitat burgesa d'esbarjo, solament aquesta gent amb temps sobrer podia disfrutar-hi de la muntaya. Per sort, els treballadors i la classe mitjana, van conquerir fa temps el dret a l'entreteniment, l'educació, l'esport, la cultura, el descans,..., i gràcies a aquesta obertura, qualsevol activitat en la qual vulguem pensar, ha patit una evolució i ha arribat a uns nivells inimaginables fa cent anys. Tanmateix, ens han convertit en uns consumidors insaciables, cada vegada som més i més, la qual cosa no per si mateixa no és roïna -encara que de vegades ens costa trobar la tranquilitat que busquem en la natura- així que la sol·lució està en l'educació, en consumir responsablement, o en ser menys escaladors-consumidors, i més escaladors a seques, i en ser inflexibles davant actituts, que sí, potser en altres circumstàncies no serien tan greus. Però ho mirem com ho mirem, no és el mateix deu que mil, i quan més som més gran és l'exigència i el respecte que tenim que mostrar: dos gossos solts, o dues puntes de cigarret oblidades, no fan mal, però quince o quaranta, sí. Així que com cap de nosaltres té el dret a limitar qui pot pertanyer i qui no, com si fos l'amo del club, ens toca assumir l'obligació d'educar, i de ser intolerants, no contra les persones, si no front els comportaments que ens perjudiquen.

9 de novembre de 2010

Nova temporada



Sí -ho sé- açò porta parat temps ha, però que anem a fer, als darrers mesos, no entrava dins les meues prioritats motivacionals escriure aquí. Hui em trec la gossera de damunt per a contar les últimes novetats bloqueres, quasi acaparades per l'Antonio de Callosa, que en poc temps, a Crevi, repeteix La emergencia en la fuerza (primera repetició, amb nou metode diferent al que va emplear Nacho), Herejía i L'Hipertensió. El primer també el bloca el Miquel -amb l'Antonio's method- que poc a poc va recuperant el seu estat de forma.


Antonio i Herejía



El bloc de moda al bancal es diu Los Violadores del Sur (7b), una nova entrada semiasseguda a El Eslabón Perdido, el conegut sext a la dreta de l'Ale Joe. Ideada pel Nano d'Ibi, van ser Carlos Preciado i Antonio de Callosa, qui van fer la primera, aprofitant que el primer no va poder anar, perquè es trobava malaltet a casa. Aixó sí, el van trucar amablement per a dir-li-ho.

Per altra banda, un recordatori d'algunes normes educacionals, bàsicament incomplides per molts escaladors: és molt comode que altres ens replegen la merda, però ronya que pujes ronya que baixes - i sí, les puntes de cigarret, paves, litros, esparadrap, tetrabricks, són fem - .

8 de juny de 2010

Reobertura






Després d'uns mesos tancat per vacances (virtuals), ja va sent hora de reprendre l'activitat bloggera.

Començare per on ho vaig deixar, el Crevibloc, tot un exit de participació: gent de tot arreu, que va gaudir d'un bon dia (potser massa bo, per la calor vull dir), un alt nivell...a destacar el Bruno i l'Ignasi, que ho van partir quasi tot, i mira que els blocs proposats eren durs. Aixina que, tot i els errors comesos (ho sentim molt xiques, amb els vostres blocs de la final ens vam passar tres pobles, de dificils!), el resultat ens motiva per a continuar amb la feina.

Els resultats finals van ser els següents:

Homens

Bruno Macias
Ignasi Tarrazona
Carlos Preciado

Dones

Mari Carmen Alarcón
Marina Cervelló
Lidia arcas.

Junior

Jonathan Flor
Ramon Gonzalez
Alejandro jover

Continuem. El més destacat, esportivament, dels darrers mesos, són l'encadenament per part del Salta, de Mi pequeña, als Techos, el primer 8c Crevillentí; i les dues visites bloqueres de l'Ignasi Tarrazona, on, amb el seu flow genuí, entre acudit i acudit, va tombar bloc rere bloc: la manera en la que es va ficar a la butxaca el Noctàmbula (8b), ens va deixar a tots flipats!


I per últim, el dissabte passat,
el Manuel Yagüetes i jo, vam encadenar, un darrere l'altre, la Time crisis (8a), , que per a ell suposa el seu primer 8a, i per a mi, el segon! En poder penje el video!



Els triomfadors del dia

Algunes imatges de la meua última visita al bosc, on acollit pel Nano i la Mery a la Marco Polo, vaig passar dos dies de puta mare, amb ells, i el Nacher, Ruper, Miguel Navarro i l'Ignasi. Amb tan bona companyia, qui pot demanar més? A destacar el cous-cous del Nano, la sargantana assassina, i que he aprés com fer el dumbo. L'unica putada és que la resta de l'expedició crevillentina va tenir que anar-se'n ans de temps, i no vam poder gaudir junts del viatget!














26 de març de 2010

EL CREVIBLOC, DEMÀ. Programació del dia.

Programació

Dissabte

Al Bancal:
  • Tot el matí fins a les 14:00, concentració. Tothom a blocar! Els inscrits tenen dret a dinar, sopar, samarreta, competir (si volen),..., tot per 8 €.
  • De 14:00 a 17:30, per als que vulguen, classificatòria, entre 6 i 8 problemes, 20 min. per problema, tant pera xics com per a xiques. Obviament, els blocs del xics i les xiques no seran els mateixos...
Al Rocodrom Municipal, situat al Passeig de la Rambla:
  • 18:30. Finals. 2 blocs per als homens, 2 blocs pera les dones, a vista, 2 min. per participant. Per a federats, al tindre lloc al rocodrom.
  • En acabar, Concurs de Llençaments.
Aproximadament a les 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, justet pegada al rocodrom municipal. Després lliurament dels premis, etc.
Concert al Pub Rambla, també molt a prop d'on sopem...
I finalment, festa fins a que el cos aguante...

Diumenge

El que vulga (i puga), sessió d'escalada al Sector La Rambla (Cova de la Gota)...



Programación

Sábado

En el Bancal:
  • Toda la mañana hasta las 14:00, Concentración. Todo el mundo a blocar! Los inscritos tienen derecho a comida, cena, camiseta, competir (si lo desean),..., todo por 8 €.
  • De 14:00 a 17:30, para los que quieran, clasificatoria, entre 6 y 8 problemas, 20 min. por problema, tanto pera chicos como para a chicas. Obviamente, los bloques de los chicos y las chicas no serán los mismos...
En el Rocódromo Municipal, situado en el Passeig de la Rambla:
  • 18:30. Finales. 2 bloques para los hombres, 2 bloques para las féminas, a vista, 2 min. por participante. Para federados, al ser en el rocódromo.
  • En acabar, Concurso de Lanzamientos.
Aproximadamente a las 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, pegada al rocódromo. Después entrega de los premios, etc.
Concierto al Pub Rambla, también muy cerca de donde cenamos...
Y finalmente, fiesta hasta que el cuerpo aguante...

Domingo

El que quiera (y pueda), sesión de escalada en el Sector La Rambla (Cova de la Gota)...

23 de març de 2010

Cròquis Actualitzats Bancal






Com aquestes últimes setmanes he anat un poc liat, no he pogut actualitzar el blog darrerament, la qual cosa no significa que hi haja habut poques activitats destacables. A falta de un post més currat, i d'un vídeo que estic preparant amb molts dels últims hits, us faig una breu crònica-resum, recordeu que sempre parcial...
El Iris ha partit la Cova de La Gota de dalt a baix: Heregia (8a), Horriblerbed (8a), El de Las Pollas (7c+) al segon, L'Apàtrida (7b+) al flash, El del Llençament (8a), Emergencia en La Fuerza (des d'on és 7b+),..., colpidor!
Don Fernando García Albert aka Nano de Ibi, s'emporta la perseguida primera repetició de L'Hipertensió (7c+ dur, i el millor bloc del País Valencià Nano's dixit) al Bancal, i a La Cova, la primera del Fusión Boy (7c), i El dels Llençaments (8a).
El Miquel també entra al món del 8a de bloc, amb L'Heregia!
El Manuel (Yagües) fa El Dantacan Direct (7c), al Bancal, un highball amb poques repeticions.
Eva Carro, la xicona d'en Carlos Preciado, a La Cova, fa en pocs pegues L'Apàtrida (7b+) i La Emergencia (7b+), impressionant també! El que no sé és si Carlos ha fet L'Heregia o no...
I L'Antonio de Callosa repeteix La Bèstia Parda, que si abans de Nadal no en tenia cap, de repeticions, ara ja el tenim Nacho, Ángel, Ruper, Carlos, Nano, Bruno, Antonio i jo...
I per últim, una performance d'esportiva, l'encadenament per part del Kiki d'un nou 8b al Panal, Rizando el Rizo...



Chris Sharma Climbing Witness The Fitness via Noolmusic.com


25 de febrer de 2010

Crevibloc

Recordeu tots que enguany tornarà a haver-hi Crevibloc, el dissabte 27 de Març. N'hi haurà concentració, competició, primer en roca i final en resina, aixó sí, per a federats, i per suposat, festa per la nit...seguirè informant.

El Pegue Bo

La Bèstia Parda (by Dani) from dani ferràndez on Vimeo.

12 de febrer de 2010

Perdut crash-pad al bancal

Ho havia oblidat! L'altra setmana el Charli se'l va deixar en un dels aparcaments. Crec que és un beal negre. Si algú l'ha trobat, agrairíem que es posara en contacte amb nosaltres, per a tornar-lo. Unes cerveses segur que s'emporta!

11 de febrer de 2010

Carnaval a la Rambla

Sí sí, un autèntic festival d'encadenaments: El Nano fa el dels llençaments plantat, i opina que, amb el nou mètode per a aguantar la porta, és 7c. El Trupi parteix el dur L'Àpatrida (7b+), en dos pegues, i jo faig el meu primer 8a, l'Horriblerbed! I el millor de tot, per a variar, és que, com podeu vore, el tinc grabat!

HorriblerBed from dani ferràndez on Vimeo.

4 de febrer de 2010

Notícies d'última hora

I van que volen: Ruper i el Nano fan La Bèstia Parda, L'Àngel La Talonera,..., seguirem informant.

2 de febrer de 2010

Al Roig Viu

Aixina és com està Crevillent. Crec que estem vivint una xicoteta edat d'or: mai havia vingut tanta gent, a donar-ho tot, a les nostres vies i blocs. Són els fruits, d'anys d'afanys aperturistes, de l'acumulació, d'un bon nombre de septims i octaus, en ambdues disciplines. I també d'un hivern cruel, que tanmateix, per estes terres, sempre ho és menys!
En vies, els últims hits dels quals m'he enterat, són l'encadenament del Vicen de Time Crisis (8a), i el del Primo, al Canto del Tordo (8b). Si llegiu altres blocs, com el del Vera, http://vera-abiertohastaelamanecer.blogspot.com/, voreu que n'hi han molts més!
En quant al bloc, visites del bo i millor: Bruno Macías va fer divendres el 8a del llençament, encara que ell no llença, a la cova de la gota. Dissabte Carlos Preciado, s'emporta la cobejada tercera, de la Bèstia Parda (8a). I el Ruper (Roberto Palmer, de Bunyol) la Talonera, que no li va semblar molt dura, pel 8a, tot i que, Nacho i Carlos, li donaven un plus més.


Ruper i l'atractiva bèstia

Diumenge, el bancal estava a rebentar. Per tant, uns consellets, de bon rotllo, per a tots els usuaris. Doncs, ara que hi som molts, és necessari anar amb cura.
  • No netejeu amb raspalls metàl·lics, que fan malbé la roca. Ni piqueu o retoqueu cantos, és una falta de respecte molt gran, i un total desconeiximent de l'ètica del bloc.
  • El fem, burilles incloses, si ha vingut amb vosaltres, ha de tornar-se'n també.
  • Aparqueu bé! Els terrenys són del veïns, cal respectar-los, que d'aixó depen que pugem seguir escalant molts anys.
  • No porteu matalassos vells, i encara menys per a deixar-los allí, que també són fem, i fan mal a la vista.
Crec que amb eixes 3 coses, no deixar ronya, tenir cura amb la roca, i respectar els veïns, podrem gaudir molts anys del bancal! A que no és molt?


22 de gener de 2010

Croquis Cova de la Gota















  1. 6b
  2. El taló del Joan (6b+).
  3. Monkey see, Monkey do (6c).
  4. Herejía (8a+ des del fons/ 7a des de l'invertit).
  5. Trave del Cristo (7c+).
  6. El Cristo (7a+ des de la pinça i regleta, projecte des de més a dins).
  7. Projecte (8?)
  8. L'Apàtrida (7b+)
  9. La Prensa (6c+ dempeus, des de dins projecte).
  10. Emergencia en la fuerza (8a+ / 7b+ des de triceps i bola / 7a des de bidit i bola,...)
  11. Reemergencia (7c).
  12. 6a+.
  13. Visió cega (7a).
  14. Trave de Dins (7b+).
  15. Horriblerbed (8a).
  16. Alarm Boy (7c)
  17. 8a llençament (8a / 7c+ dempeus)
  18. El Pirata del estrecho (7b+ des de dins, llençant)
  19. Demolition Man (7b des de dins, llençant/ 6b+ dempeus).
  20. Raid (7b des de dins)
  21. Tantun (7b+ des de dins).
  22. Autan (7b des de dins / 7a dempeus)
  23. Afterbite (7b des de dins: llençar directament de la bola a canto)
  24. Variant Afterbite (7a / 6b dempeus).

Rebaixes de Gener

Les últimes setmanes, hem seguit l'intens ritme que vam pendre a les festes, en plan bloquero vull dir (les menjorraes, i les eixides nocturnes, sí que s'han acabat). A més combinant bancal i cova de la gota.
Ara una breu crònica, de les últimes performances.
Primer un no encadenament: amb el Nacho, els reis no es van portar bé, i no li van regalar Sin Respeto, el que seria el seu primer 8b+, però ja es sap, que ni els reis existeixen, ni eixe grau el regalen. Encara que de veritat, si els ultims dies, l'hagués quedat pell als dits, segur que el tomba. No problem, tornarà al Febrer. A la cova de la gota, el Kiki i l'Àngel, s'emporten l'Alarm Boy, un bon 7c de referencia, Nano de Ibi dixit. Aquest últim, plenament reintegrat a l'escena crevibloquera, va engruixant el seu llistat, i en unes setmanes fa el Final del Noctàmbula (7b+), el Final de Sin Respeto (7b+), Neandertal (7b), la primera repetició de Lagrimas y gozos (7c), Autan (7b), Hombros Locos (7a+)...jo, per la meua part, faig el Derecha del Dreams, un 7b+ d'Antonio de Callosa que estava per repetir, i reencadene l'Alarm Boy, per la sortida que s'ha consolidat. Açó és, la meua crònica, alló del que jo m'he enterat, dins del cercle de persones amb qui més em junte. Segur que molts, n'han pogut treure d'altres: i és que, de veritat, és un gust vore a gaudir la gent, als nostres blocs, fent 6b o 8b.
No sé si us abreu copsat, però he modificat el grau d'alguns blocs. quina és la raó? que són les rebaixes de gener? doncs no, és que amb les repeticions, i les condicions més estables de temperatura, el grau va assentant-se.

Pose la meua llista, amb el grau, d'alguns dels blocs de referència a Crevi:
  • Bancal
Ale joe (7a).
Dreams (7a+).
Groc Project (7a+)
Groc Project Direct (7b+).
Neandertal (7b) però morfo.
Final del Noctàmbula (7b+)
Final de Sin Respeto (7b+), morfo.
Prou (7b)
El Rellotge (7b), morfo.
  • Cova de la gota
Autan (7b), des de baix.
Alarm Boy (7c).
L'Apàtrida (7b+).
Emergencia en la fuerza (7b+), des de triceps i bola.

L'ideal és que cadascú pogués opinar, i votar, sobre el que pensa del grau, de qualsevol bloc al poble, aixina que vos anime a deixar, en forma de missatge, els vostres llistats, d'aquestos problemes, o dels que es vulguen. No vos talleu, que serà més divertit.



Aixina et traten els d'Alacant si caus


Apretant a la cova



La brena



Acó es diu, no saber ja ni com pujar


Per últim, dir que a La trave del Cristo, s'ha partit la regleta de més a la dreta, l'última que agafaves abans de llençar, el pas ix però queda més dur (ara la regle es pitjor). Haurem de tornar a reencadenar-lo!


13 de gener de 2010

dies de fred i bancal

El fred dels últims dies, a més de l'adherència, a augmentat el nombre visites als nostres blocs. Jo vaig pujar dissabte al bancal, on l'ambient era gelid, i alhora, motivant (per la gent). Mai he passat tant de fred escalant al poble, però no he de queixar-me: a mi m'agrada, de fet sempre estic demanant que faça més fred...


El Kiki en La Bèstia


El Primo al mateix bloc





El Primo en el Final del Noctàmbula, 7c que va resoldre



El Kiki al llarg pas de Neandertal (7b+)


Jo en Hipertensió (7c+), on vaig millorant.


Fernando Garcia ( Nano de Ibi ) també a l'Hipertensió




Toni al Final del Noctàmbula



Nano



Trupi

4 de gener de 2010

La Bèstia Parda

El dissabte passat, jo no vaig poder anar, a la sessió nocturna del bancal, però una trucada del Miquel, que havia pujat amb l'Àngel i el Nacho, em donà la notícia: l'Àngel havia fet la primera repetició, ara sí, de veritat, de la Bèstia Parda, la qual cosa suposava, a més, el seu primer 8a. Un dur bloc per a entrar al regne de l'octau grau, doncs és d'eixos que indubtablement ningú s'atrevirà a decotar. Com encara no tenim el vídeo-montatge, us deixe les fotos, fetes pel Miquel aprés performance, on la seua cara de felicitat no deixa cap dubte: la bèstia parda és seua!





El dia de la bestia

I per a tancar la crònica, una foto de l'Elena en Callosa, a la via Lirones arbóreos, el seu segon 6c, aixó sí, per ara, al top-rope.