Encara que portem anys dient-ho, recordar a tots i totes, una vegada més, que NO ES POT APARCAR DINS del camí a partir de la caseta roja i la cadena (és privat). Els veïns no volen, estan enfadats, i està en joc que puguem continuar escalant allí. A llarg del camí d'arribada n'hi han nombrosos estacionaments on amb seny, procurant no interrompre la circul·lació ni taponar l'entrada de ningun camí privat, podem fer-ho.
Aunque llevamos años diciendolo, recordar a todos y todas, una vez más, que NO SE PUEDE APARCAR DENTRO del camino una vez llegados a la caseta roja y la cadena (es privado). Los vecinos no quieren, están enfadados, y nos jugamos el poder continuar escalando allí. A lo largo del camino existen numerosos sitios donde, con cabeza y procurando no afectar la circulación ni impedir la entrada a ningún camino privado, lo podreis hacer.
Althoughwe have spent yearswarning it, remind all you, again, the neighbours do not allow us to park inside the road (is private) after the red ruined house and the road signal. Neighbours are annoyed, it's at stake we can continue climbing in. Along the arrival waythere are numeroussiteswhere if you are smartand try to notaffect the circulationandkeep outanyprivate way, you may do it.
Interesant enllaç d'un treball d'en Mirthe van Liere sobre normes i ètica al món de l'escalada, centrat, a l'exemple concret del Bosc de Fontainebleau i la pràctica del boulder...
Aprofitant una tardor més humida del que acostuma ser habitual per aquestes terres, hem obert un nou sector, anexe a La Palmereta: Les Ermitetes (http://creviblogescalada.blogspot.com.es/p/informacio-bloc-crevillent.html). Per ara són uns 40 problemes repartits en 12 boulders diferents, i no sé si és amor paternal, o la novetat, però pense que segurament alguns d'ells estaran entre les millors línies del poble. Recordar al personal que, com és habitual a Crevillent, l'aparcament és escàs, així que procureu ser respectuosos amb els veïns. Agrair especialment al Fran de Catral i el Samuel el treball fet: tots hem ajudat, però ells dos s'han pegat una currada impressionant...per cert, recordeu també que, com a totes les zones de bloc on la roca protagonista és l'arenisca, quan plou, es torna fràgil, així doncs, cal esperar uns dies a que seque abans d'escalar!
De les notícies retrasades, dir que l'últim cap de setmana d'octubre, baixaren des de Buñol a l'infern crevillentí el Ruper i la Marina, i van poder tastar els boulders de La Palmereta, on el Ruper va fer la primera a 2 projectes: El Inframundo (7A+), que va tatxar al primer pegue, iEl Alcorconazo (7B/+); a més, clar, de fer tot el que va probar, inclosos El Rumania Connexion, definitivament 7B, i el Llamadas Cruzadas (7C/+), un dur bloc que esperava repetidor des de que vaig fer la primera a finals de Maig.
Buscant el pla del Llamadas Cruzadas
I per últim, segons m'han contat, l'Antonio de Callosa ha fet l'Insomnio des de le regletes d'enmig, cotant-ho de 8A+/B!
Poc a poc l'estiu va quedant darrere, baixen les temperatures, i puja la motivació bloquera...pel qual ja hem tornat a reprendre l'activitat oberturista! Prompte us informarem de les nous boulders, alguns d'ells amb molta molta qualitat!
També, ans de l'estiu, els nostres agermanats Novelders obriren un sector a la Serra de Crevillent, al port que puja d'Albatera als Fondons (Barranc de L'Algüeda), com podeu veure al video que la Meri va fer d'una nocturna estival!
Realment el que voliem (Francis, El Pesca i jo), era gaudir amb la gran obra d'art, que el llegendari Riccardo Cassin va dibuixar a la més bella de totes les norts dels Alps: Les Grandes Jorasses.
Enteneu-me: en aquest cas, el significat de la paraula gaudir, al joc inevitablement interacctiu que és l'alpinisme, l'hem de prende amb el seu sentit més ample; però, en quin altre art, un mateix pot sentir-se tan proper al goig (i el sofriment) del propi artista? Es clar que cap de nosaltres pot viure, l'experiencia de fer la primera a la Walker. Ara alguns claus ens mostren el camí a seguir, però pense que, hui, 74 anys després, encara conserva una part d'aventura...
...i a la seua recerca vam partir, fins que la seua visió al fons de la Mer de Glace, blanca, carregada amb una feixuga però lluentosa flassada de neu (quasi mig metre), ens van fer decantar-nos rapidament per altra de les 6 norts: La Cara Nort del Petit Dru...
...el seu agut perfil, d'uns mil metres de desnivel, sembla perseguir al cel, com si la muntanya tingués la seua propia energia, que l'empentara cap a dalt. L'enorme tall, d'un gris clar, que fereix l'impresionant cara oest, ens recorda que també és una muntanya generosa: si totes foren com ella, el món estaria ple d'enormes boulders...
Oberta, solament amb peus de gat, uns pocs claus i una corda de cànem de 7 mm. de diametre, doncs no portaven ni crampons ni botes, per dos mítics bleusards de l'època (Pierre Allain i Raymond Leininger), què, com era costum, fugint de la calor i el fastigós tacte estival als blocs de Cuvier, saviament marxaven a passar l'agost als Alps.
L'obligació d'entrar més a l'esquerra, per culpa de la rimaia massa oberta, i un mal cròquis, on ni apareixien els graus dels llargs, ens van portar al centre de la paret nord, lluny de la via clàssica...des d'on van prendre la decisió de retirar-nos....
O el que és el mateix, que a Crevillent podem donar la temporada bloquera (quasi) per acabada...tanmateix, al Bancal i La Rambla, a última hora de la vesprada, no s'està del tot mal, i en la Palmereta l'ombra entra a partir de les 5, aixina que la gent sol pujar prou!!!
Psyched
Des de les festes de la Pascua fins ara hi ha hagut prou activitat: eixos dies, entre d'altres, ens van visitar Manu, Lara, Beto and cia. Al bloc d'en Beto podeu veure un resum de com els va anar http://bouldermans.blogspot.com.es/2012/05/crevibleau.html
A la Palmereta han seguit apareixent nous problemes, a destacar l'encadenament de L'Àngel d'Alacant i el Nano d'Ibi del Rumania Connexion, guapíssim pepinaco, alt i físic, que definitivament queda com 7A+; i un nou problema, resolt pel Bruno Macías, que afegeix una entrada més dura i directa al "Con crashpads i a lo loco", i que va cotar, des d'assegut, com 7B...
Al bancal un servidor va repetir "La trave del Crom", 7b+ dur o petit 7c, el temps (i repetidors) diran.
Destacar també l'encadenament, al flash, per part de la jove promesa Murciana, l'Alex Ventajas, del sempre exigent Groc Project (que jo sàpiga, és la persona amb menys edat que l'ha resolt).
I per últim, primer el Nano, i després jo, em fet L'Ambrosio, possiblement el projecte més guapo que quedaba al bancal, i el proposem com 6C dempeus i 7B d'assegut. Els seus aproximadament 10 metres d'altura (encara que els últims són facils) demanen un bon munt de crashpads baix...i sang freda.
Seguim exprimint La Bigotilla, on entre d'altres, un servidor consegueix encadenar, unes 10 temporades després que el probara la primera vegada (aixó sí, m'ix a una visita cada 3 o 4 anys) el Movidas Gilo, un dels millors de Crevillent, segur!
Es curios com les nostres percepcions del que ens és assolible poden canviar tan dràsticament: aquest pany de roca que tantes vegades m'havia rebutjat, fet maleir la meua sort, que quan vaig arrencar una regleta que creia clau, havia oblidat i desat al fons del calaix dels projectes impossibles, i que ara, de nou, havia représ, per fi, ha deixat de ser projecte...el vent terral, fort i sec, que bufava el dijous, em va proporcionar l'avinentesa, i vaig saber aprofitar-ho!
La Palma de Diumenge de Rams
Fran de Catral en un dels reoberts, L'Almoeixa (6C)
Pedra del Domingo de Gramos!
1) El Dia del Papa (V). 2) Papa Gilo (6A+). 3) Movidas Gilo (7C). 4) Domingo de Gramos (7A). 5) El 6C. (7A)
Poc a poc anirem penjat els nous cròquis, amb fotos, dels diferents sectors! Com a bestreta, la primera pedra que ens trobem al entrar al Bancal: nosaltres l'anomenem "Els EE.UU."
Solament apareixen els problemes no eliminatoris: existeixen moltes variants a alguns d'ells! Si coincideixes amb els locals segur que vos les explicaran amb molt de gust!
I recordeu que els graus, encara que ajustats i consensuats, sempre són orientatius! Acceptem amb gust opinions en forma de coment!
Feia temps que no visitavem aquest sector. Roca agresiva i algunes pedres (un poquet amagades, aixó sí), de molta qualitat...com en la que trobem els clàssics Movidas Gilo, Domingo de gramos,...,
...anys enrere, la primera vegada que vaig coneixer el Nacho, com no, escalant, em va cridar enormement l'atenció, doncs encara que aleshores era tot just un xiquet, ja s'albirava que atresorava unes virtuts molt molt especials...així que, quan poc després va fer la primera d'un durissim bloc a la Rambla, que suposava un importantissim salt qualitatiu, front a tot el que s'havia obert fins eixe moment a Crevillent, i com que ell no solia posar-li noms als blocs que anava obrint, doncs vaig proposar-li anomenar-lo La Emergencia en la Fuerza, nom que sintetitzaba d'una manera divertida, el que ell i els seus projectes suposaven per a Crevillent...
...el seu avenç, pel camí, portà primeres a problemes que són el referent de dificultat (La Bèstia Parda, Hipertensiò, Herejía, Noctàmbula, Sin Respeto,...) a Crevillent, al País Valencià, tota la zona del Llevant, i inclòs l'estat espanyol,...
..., i ara, convertit ja en un autèntic Jedi, aconsegueix la primera de la que segur ja és una de les màximes referències de dificultat a nivell mundial!!!
P.D.: De les seues virtuts com a persona crec que no cal parlar, al menys no ací: solament dir que qui el coneix sap que són encara més grans que les que poseeix com a escalador.
Qui haja passat pel bulder de la Bèstia Parda haurà vist que em tret una de les grans pedres que hi havia baix, i aplanat la recepció. Ara probar les taloneres i bèstia parda-negra serà prou més comode!!!
I de rebot em obert un nou problema a la mateixa pedra: Alplano i Romino (6B+).
Penje també els cròquis amb tots els problemes que em obert aquesta temporada a la pedra del Crom!
VI.
VI.
L'oportunista. (6C+, assegut).
La Peste Blanca (6A+ dempeus, 7A+ assegut).
La Peste Culé (7A+, assegut, comença per La Peste Blanca i surt per L'Anticulé).
Travesia del Crom (7B+/7C). Començant des de La Peste Blanca continua sent projecte...
Encara que no ho semble per la poca activitat postejadora, els darrers mesos han sigut molt productius, sobretot pel nombre de nous boulders oberts.
Al bancal el més destacable (d'alló nou) es troba al gran bloc a la dreta dels clàssics L'aguela Puta i La Intifada, on apareixen problemes nous com L'oportunista (6c), La Peste Blanca (7a+ assegut), L'anticulé (6a), Año Mariano (6b), i La travesia del Crom (7b+/7c), per ara solament encadenat pel Miguel Navarro i el Nano d'Ibi.
En el següent video, editat pel mestre de Nules, podeu veure el primer encadenament, a més del Basque Team (Beñat i Zaloa) partint blocs com l'Aguela Puta, La Intifada, l'Antimadridista, la Talonera,..., Miguel fent també la Bestia Negra, i a nosaltres fent de boulder-cicerones!
També destacar els encadenaments per part d'Antonio de Callosa d'un dels més durs de Crevillent: El de las pollas extension, un exigent i físic 8a de la Cova de la gota, i de Patri del clàssic entre els clàssics del Bancal: l'Ale Joe. També a la cova l'Àngel d'Alacant repeteix l'estaminic Horriblerbed.
I bé, on més em centrat l'activitat operturista a sigut al Racó de la Palmereta.
Farà ja uns 10 anys des de que netejarem els primers blocs d'aquest sector. Recorde especialment l'assolellat matí el qual, entre cigarret i cigarret, vam obrir Para los bloqueros, nom tret de la cançó del Tito Puente "Para los rumberos", problema que passat el temps conserva la mateixa qualitat que el sonit sortit de les mans de "El Rey del Timbal".
Para los bloqueros és el problema que apareix marcat amb un 2!
2. Para los Bloqueros (6b+).
3. El solar de los aburridos (6b+).
4. Hotel Regency (6b).
5. El rey de las manos duras (6b+).
6. El rey del timbal (6a+).
7. La Fania All Stars (6a).
Entre d'altres, una pedra em va cridar l'atenció: una cara lleugerament desplomada esquitxada per regletes i roms.
Un temps després vaig aconseguir fer la primera de dos excel·lents problemes: L'Autèntic Americable i L'home del braç d'or.
Ara, una vegada renetejats, a més a més de les primeres repeticions (el Nano i la Meri, dels dos, i l'Emilio Novelda i el Gabi d'Alcoi, de L'Autèntic) em completat la cara amb tres noves línies (la primera de l'aresta pel Serna, el Pollo i el Repollo pel Nano) que junt a les antigues segur que convertiran aquestos problemes en clàssics. Temps al temps.
1. Volcan Johnson (6a+). El filo.
2. L'Home del Braç d'Or (6c dempeus, 7a assegut). Pels roms sense tocar l'aresta eixint pel mig.
3. El Pollo Frito (6c+ dempeus, 7a+ assegut). Pel centre eixint recte.
4. El Repollo Frito (7a assegut). El Pollo Frito eixint per L'Autèntic Americable.
5. Autèntic Americable (6c dempeus, 7a assegut).
6. Decotanks (7b).
I per a acabar, un video montat pel Gabi, d'altre de la nova collita: Con crashpads i a lo loco, 7a+ a l'espera de repeticions! I d'altre del Kiki fent el Decotanks!
