29 de desembre del 2010

Penyal



Dimarts vaig estar al Penyal d'Ifach amb el Serna fent un poquet de clàssica, en concret vam elegir la combinació Polvos Mágicos/Piratas.
Amb sol, i tot el dia pel davant, vam arribar a les 11 a peu de via. Com em va guanyar al pares o nones, i li tocava decidir l'ordre dels llargs, em va cedir amablement el diedre de 6b del segon, el que vol dir que va agafar les cordes i començà a escalar el primer, comú amb la Valencians. Us deixe una xicoteta descripició de cadascú d'ells.

1r llarg. Quartet algo pulit, amb bolts, que et deixa on comença veritablement l'escalada.

2n llarg. El diedre fissurat ans nomenat. Em toca. Com la primera xapa em queda alta, friend, xape el bolt, el trec, i cap amunt. La part dreta i l'esquerra del diedre són com el dia i la nit, una tira cap a rere, és rugosa i amb enormes cantos; l'altra tomba i està més llisa que el cul d'un bebe. Fins a l'ultim pas es fa molt bé: allí, n'hi ha que confiar amb el peu esquerre, apretar tirant en bavaresa, agafar el que siga amb la dreta, i fora. Just quan agafe la repisa m'esvara un peu però no caic. Bo. Divertida tirada, malgrat la roca sobada, però sóm al Penyal, i ací la roca és així.

3r llarg. Ixes cap a la dreta per una repisa, i creues baix d'un mur prou empinat cap a una gran roca que forma un diedre. La via puja realment per una bavaresa que n'hi ha a la roca. Però com no portavem bones descripcions, pensavem que La Polvos sortia per una de les dues fisures equipades del mur. Error, la de l'esquera pertany a la Sensación de Vivir, i li donen 6b+, i la de la dreta al Pilar Lopez de Sancho, i és 6b. El Serna, que anava de primer, veient que les xapes de la dreta eren més noves, va triar eixa opció. Afronta amb decisió l'escalada, però la eixida se li resisteix, es peta i té que parar. L'anime amb crits de ¡vamos, que eso tumba ya! pensant que el que li queda és facilet, i ell, finalment, després d'un breu descans, arriba a la reunió. Quan em toca a mi de segon descobreix una tirada continua, poc adherent, molt deportiva, i amb una eixida res fàcil. Collons amb el 6a, em dic.

4t llarg. Em toca esbrinar per a on enllaça La polvos amb la Piratas. Veig clar la repisa per on creua i arribe rapidament a la reunió. Quan arribe em quede bocabadat, i amb enveja mire la preciositat que l'ha tocat al Serna escalar de primer.

5t llarg. Diedre fisurat, amb bona roca, canto a go go, escalada atlètica,..., Que més es pot demanar? Doncs que estiga desequipat, com ho està! Sols té un clau vell al començament, i es pot xapar a mitad un bolt de Los Miserables, que va per la placa de la dreta.

6t llarg. L'anterior acava dins una incomoda cova, amb dos ponts de roca que serveixen de reunió. Surts per la dreta, llaces un pont de roca, i per roca delicada, et plantes fora. L'escalada continua sent atlètica, ergonòmica, seguint el diedre, i es junta amb l'U.B.S.A., amb el qual comparteix la penúltima reu.

7é llarg. Ampla fisura equipada, amb molt de canto, que tots dos, quan arriba el desplomet, van decidir escalar per fora. Postureo i a disfrutar fins a l'ultima reunió.
Ens desnuguem, i trepada fins al cim. Gavines, gats, turistes, cigarret, un mos, i poc a poc les cordades internacionals que més o meys havien engegat a escalar plegats, que van arribant.





Passeig cap a Calp, amb parada romàntica a un mirador inclosa, cervesa a un bar güiri, i a casa.

14 de desembre del 2010

Videos

Primer el Miquel fent Herejia (ja té el seu temps)


Herejía from dani ferràndez on Vimeo.





Altre amb el muntatge (mig censurat) de dos problemes nous al Bancal. Als sofridors seguidors merengues (Sern, Jordi, Antonio, etc.) us ofereix aquest espai per a que publiqueu un video-resposta a la nostra ofensiva culé.


Violadores del Sur & Antimadridista from dani ferràndez on Vimeo.





I per últim el Nano partint l'Hipertensió


Hipertensió from dani ferràndez on Vimeo.

10 de desembre del 2010

Honestidad Brutal

Primer de tot, i per a canviar radicalment el discurs del meu anterior post, hui toca enaltir el comportament dels qui les últimes setmanes han ajudat a netejar el fem que s'acumulava al Bancal, i a les persones anònimes que han tret les pedres i acondicionat nous projectes (no sé qui són, pero s'han pegat un curro que te cagues). Gràcies a tots.

Amb l'arribada del mal temps, Crevi torna a ser una de les destinacions bloqueres preferides per a molts, qui al llarg d'aquest s'haja passat pel Bancal, el nostre sector insignia, ho haurà pogut comprobar: quin ambientasso! I amb la gent arriben els encadenaments: Bruno i el Nano fan La Talonera, el Nano i jo el Dantacan direct, Beto i Pablito de Madrid la Bèstia Parda, jo La Emergencia (a La Rambla). També s'han obert nous blocs (per exemple El Antimadridista, 7a+ , preciós problema just a la dreta de la Bèstia, la primera pel Nano, després Bruno i jo)...

...doncs bé, al lio amb el tema que volia tocar: el de sempre, els graus...

Salta a la vista que alguns d'ells necessiten una decotació inminent, la qual cosa no significa que qui va fer la primera els unflara, però amb el temps, conforme van probant-se, apareixen nous mètodes, nous cantos, que els rebaixen. El món de l'escalada funciona d'aquesta forma i ningú ha de sentir-se ofés per aquesta questió. El que més canten són els de la Rambla, on n'hi ha que decotar quasi tots els durs: La Emergencia, que jo acabe de repetir, amb el nostre mètode honestament no em sembla més de 7c, ni tampoc L'Horriblerbed (per a mi 7c, també amb new method, doncs és un bloc que puc fer a la primera quasi sempre), ni el del llençament. Al Bancal passa quasi el mateix. La Talonera = Zatoichi Albarra. La Bèstia, bloc de referencia a Crevillent, a Alacant i al País Valencià, pense que era 8a com ho feia Nacho, així era durissim, mil vegades més dur, que com l'hem fet la resta, i crec que 7c+ es un grau més sincer i real. Per què? Doncs perquè com a referència que hi és, no hi pot haver discussió amb el grau, i perquè si no ho som, de sincers i seriosos, deslegitimem el sector, els blocs i als encadenaments/encadenadors. I no hi ha res pitjor que després apareguen al 8a.nu com a soft, la qual cosa és prou significativa: que són menys, però se'ls apunten així per a no ofendre als anteriors encadenadors, o per a estar més amunt al ranking. Personalment, després d'una intensa reflexió, i de probar blocs durs lluny de casa, crec que sóc incapaç de fer 8a. Sé que em meneje bé al 7b/7b+ , el meu grau de veritat, i amb esforç puc fer 7c o com a molt 7c+. Però el 8a encara em queda gran, a Crevillent i a la resta del món. I si em compare amb els qui realment fan eixe grau, estic a anys llum. Si fas 8a/8a+, has de pujar pels blocs de referència de 7c/7c+ amb la punta del pixorro (la Campana, El Mito, Motivos, Control de Calidad, Aeroline, Alde Hemendik), la qual cosa estic lluny de fer...

Per aixó, estic preparant els nous cròquis, i vull completar-los i penjar al blog també millors explicacions de com arribar, els llocs on dormir amb la furgo, vivacs, nous sectors.

P.D.: Disculpeu-me. He suprimit els nous cròquis de la Rambla, a l'espera de consensuar-los amb els implicats. Com que no tot ha de ser xerrar, també estic preparant nous videos, que intentaré penjar tan aviat com em siga possible. adéu.