Penyal

Dimarts vaig estar al Penyal d'Ifach amb el Serna fent un poquet de clàssica, en concret vam elegir la combinació Polvos Mágicos/Piratas.
Amb sol, i tot el dia pel davant, vam arribar a les 11 a peu de via. Com em va guanyar al pares o nones, i li tocava decidir l'ordre dels llargs, em va cedir amablement el diedre de 6b del segon, el que vol dir que va agafar les cordes i començà a escalar el primer, comú amb la Valencians. Us deixe una xicoteta descripició de cadascú d'ells.

1r llarg. Quartet algo pulit, amb bolts, que et deixa on comença veritablement l'escalada.

2n llarg. El diedre fissurat ans nomenat. Em toca. Com la primera xapa em queda alta, friend, xape el bolt, el trec, i cap amunt. La part dreta i l'esquerra del diedre són com el dia i la nit, una tira cap a rere, és rugosa i amb enormes cantos; l'altra tomba i està més llisa que el cul d'un bebe. Fins a l'ultim pas es fa molt bé: allí, n'hi ha que confiar amb el peu esquerre, apretar tirant en bavaresa, agafar el que siga amb la dreta, i fora. Just quan agafe la repisa m'esvara un peu però no caic. Bo. Divertida tirada, malgrat la roca sobada, però sóm al Penyal, i ací la roca és així.

3r llarg. Ixes cap a la dreta per una repisa, i creues baix d'un mur prou empinat cap a una gran roca que forma un diedre. La via puja realment per una bavaresa que n'hi ha a la roca. Però com no portavem bones descripcions, pensavem que La Polvos sortia per una de les dues fisures equipades del mur. Error, la de l'esquera pertany a la Sensación de Vivir, i li donen 6b+, i la de la dreta al Pilar Lopez de Sancho, i és 6b. El Serna, que anava de primer, veient que les xapes de la dreta eren més noves, va triar eixa opció. Afronta amb decisió l'escalada, però la eixida se li resisteix, es peta i té que parar. L'anime amb crits de ¡vamos, que eso tumba ya! pensant que el que li queda és facilet, i ell, finalment, després d'un breu descans, arriba a la reunió. Quan em toca a mi de segon descobreix una tirada continua, poc adherent, molt deportiva, i amb una eixida res fàcil. Collons amb el 6a, em dic.

4t llarg. Em toca esbrinar per a on enllaça La polvos amb la Piratas. Veig clar la repisa per on creua i arribe rapidament a la reunió. Quan arribe em quede bocabadat, i amb enveja mire la preciositat que l'ha tocat al Serna escalar de primer.

5t llarg. Diedre fisurat, amb bona roca, canto a go go, escalada atlètica,..., Que més es pot demanar? Doncs que estiga desequipat, com ho està! Sols té un clau vell al començament, i es pot xapar a mitad un bolt de Los Miserables, que va per la placa de la dreta.

6t llarg. L'anterior acava dins una incomoda cova, amb dos ponts de roca que serveixen de reunió. Surts per la dreta, llaces un pont de roca, i per roca delicada, et plantes fora. L'escalada continua sent atlètica, ergonòmica, seguint el diedre, i es junta amb l'U.B.S.A., amb el qual comparteix la penúltima reu.

7é llarg. Ampla fisura equipada, amb molt de canto, que tots dos, quan arriba el desplomet, van decidir escalar per fora. Postureo i a disfrutar fins a l'ultima reunió.
Ens desnuguem, i trepada fins al cim. Gavines, gats, turistes, cigarret, un mos, i poc a poc les cordades internacionals que més o meys havien engegat a escalar plegats, que van arribant.





Passeig cap a Calp, amb parada romàntica a un mirador inclosa, cervesa a un bar güiri, i a casa.