Dos bloques y un destino

El passat divendres 26, Nacho de Murcia , després d'una dura setmana de sesions a peu de bloc al més pur estil noctambulista (frontal al cap), va aconseguir en la mateixa vesprada, resoldre els seus deures nadalencs. Aquesta és la crònica d'una "mort" anunciada.

Primer Acte. Noctàmbula.

La llum va esvanint-se en la curta vesprada de Decembre, i al conegut sector del Bancal, en la pedra de la Bèstia Parda, sense calçar-se els seus gats, tranquil, Nacho "Kid Rock Cowboy" calenta un poquet probant La Oruga. I sense perdre la calma, col·loca els matalafs i crash-pads, prepara la camera, i es decideix a donar-li un primer pegue. Comença. Creue a regleta en dreta, juntar, llençar, el dur pas de tornar a juntar i arriben els moviments claus, però amb la mateixa fluidesa, fica el peu roín a la primera, dinàmic al canto bo, l'agafa, creua peu, llença fora, regletes,mantel i...fet, d'una manera tan fàcil que pot ser ni ell s'ho esperava.

Segon Acte. La Talonera.

Més tard, després d'uns poquets pegues per a controlar el pas dur, ja és el moment del segon duel del vespre. I altra vegada ix guanyador. Aquest, aixó sí, ha sigut un combat més dur. A sofrit, ha pillat mal el lateral bo de eixida, però ha clavat el peu dret, ha corregit la ma i s'ha plantat també damunt la pedra. El combat ha finalitzat. Noctàmbula i La Talonera ja són seus.

Nacho en Noctàmbula

Ara solament queda parlar dels graus. I què opina? Doncs que comparant amb altres blocs que ell té fets o probats, Noctàmbula serà 8B, i que La Talonera, de la manera que l'ha fet, per a ell és 8A+.

Ja penjarem els videos.

Cròniques Panaleres

S'acurten els dies, arriba el fred, i l'assolellat Panal, el sector més potent de la deportiva crevillentina, seguint aquest ritme estacional torna a reunir, baix les seues plaques i desploms, a locals i forasters. I els escaladors, com afaenades formigues, continuem amb el nostre treball: probar, elegir, assatjar, assediar, encadenar i tornar a començar.



I que han fet últimanent les formigues/escaladors?

• El Miquel i el Juanma equipen Efecte Coriolis, que encadena primer el Kiki utilitzant una seqüencia natural per la dreta; i després el Miquel, com ell la va concibir, més recte agafant uns picats. En el que si que van coincidir és en el grau: 7b+ dur.
  

• El Kiki, que segueix amb el seu ritme frenètic d'equipament de projectes i noves combinacions, encadena altres tres combos, Desestresate i La Diagonal de los Locos de 8a+, i Quart i Mitat Extension que proposa com 8b.
  

• El Dami encadena Waku-Waku (7a) i Equipa que venen els munipa(7a), aquesta última també la va resoldre el Isi.
  

• El Serna resol una de placa dura i clàssica: ADN (7a).

• El Vicent i el Kiki també encadenen la combinació d'entrar per la Equipa i sortir per Hot Dog, que no sé si te nom, però que crec que queda com a 7b+.

• El Grenyes fa una altra combinació, aquesta entrant per la Stalingrado i eixint per Efecte Coriolis. Nom i grau: Els Desesperats (7a).
  

Seguirem informant.

Malta, psicobloc,

Per motius de treball, vaig passar la primera setmana de Novembre a Malta. Però com a bon fanàtic, vaig ficar els meus peus de gat (i un banyador) a la maleta, per si de cas gaudia d'un poquet de temps per apropar-me als fantàstics acantilats que protegeixen l'illa.

Finalment, i malgrat que no feia bon temps, l'ùltim dia ens vam apropar a la "blue grotto", una cova estil Ambolo. Una vegada comprobat l'agradable temperatura de l'aigua, vaig tantejar algún xicotet psico fins que una tempesta, en va fer sortir prematurament de l'aigua, i deixar-ho per a altra visita!

AL LORO!

Si algú té l'intenció d'escalar alguna de les vies de varios llargs que n'hi ha a Crevillent, com la clàssica El Matorral, que sapiga què part del seu equipament ha sigut retirat, i que la totalitat de la via Congo (nº 2 cròquis) ha siguda desequipada, segurament pels seus aperturistes M. Pomares i P. Quiles. Després del derrumbament del diedre del 3r llarg del Matorral (es veu clarament a la foto pel tros blanc que ha deixat), l'any passat vaig obrir una variant d'aquesta via que busca altre diedre fisurat i facilment equipable amb un friend mitjà (mirar cròquis, El Matorral es la 1). El llarg va quedar sense cap segur, encara que posteriors repetidors van afegir amb bon critèri un pont de roca per assegurar la placa d'ans del diedre. Però com ara també han desaparegut els segurs dels primers llargs i reunions, tot queda un poquet més expo i ens faran falta un joc de friends i algún empotrador. Personalment crec que aixina queda més xula la via, però dubte que l'intenció del desequipador haja sigut estètica: esperem que siga perquè pensaven que després del derrumbament no era segura, però fer-ho sense consultar amb els escaladors locals, i sobretot no advertir-ho li pot haver donat un bon esglai a qualsevol amb desconeiximent de la nova situació. Jo mateixa vaig fer el primer llarg xapant solament el clau del principi de la travesia, que a quedat com l'únic segur. Cap problema per a mi, però, i per a qui vaja justet de grau? Ara un parell d'Aliens venen de luxe per a aquest llarg!
Seguirem informant. Dani.

EL PEAK DISTRICT (ZONES D'ESCALADA I)

Situat just al mateix cor d'Anglaterra, és el centre espiritual de l'escalada britànica: un cor amb dos colors, el blanc de la roca calcària del White Peak, i la negra del gritstone del Dark Peak. Diuen que Sheffield, la ciutat més propera al parc, és la que té més escaladors per metre quadrat del món. És possible que siga veritat, però no pels forasters, perquè malgrat ser el bresol d'alguns dels escaladors més afamats de la història, com Ben Moon, Jerry Moffat, Malcom Smith, Steve McClure, etc., la severa ètica de l'escalada tradicional anglesa, el mal temps i l'aïllament de les illes, no el fan un lloc molt atractiu per als ulls estrangers. Si aixó no és un fre per a tu, descobrirás la roca més adherent que mai hages tocat (el gritstone), una de les millors zones de bloc del planeta, sectors esportius amb vies mítiques (i dures), i que no moriras necessariament si practiques l'escalada tradicional. De fet, aquesta última és la modalitat més popular entre els güiris: quan Yolanda i jo vam anar l'estiu del 2007, van poder comprobar que els sectors de bloc i esportiva estaven buïts, mentres que les clàssiques Stanage i Burbage bullien d'activitat.

The Green Traverse

Yolanda en The Pocket

I si a tot aixó li sumes l'atractiu paisatge típic de la campinya anglesa, les linies d'escalada tan pures i sugerents, el conduir per l'esquerra, les pintes de cervesa,..., formen una combinació difícil d'igualar que no deixarà a ningú indiferent. De fet a nosaltres ens va encisar, i el van deixar solament amb la promesa de que haviem de tornar altra vegada, quan ans millor!



I com a complement, varios videos de dos dels personages que millor representen el que és l'escalada tradicional britànica i per extensió al Peak. Passat i futur, Johnny Dawes i James Pearson, el mestre i l'enfant terrible.

Trailer de Stone Monkey, el millor video d'escalada mai fet?



Pura tècnica!



Pearson en The Promise, E10 7a



I en The Groove




I altre d'una via molt clàssica al Peak, Masters Edge, Millstone

Pont del Pilar a Cuenca

Noticies fresques! El més il·lustre escalador Crevillentí, el Kiki, després d'uns dies de vacances a la seua benvolguda Cuenca, s'apunta a sa llibreta d'encadenaments unes quantes vies noves: Los admitentes (8b), Putty Power (8a), La Perra que Bala (7c+) a vista, Precioza (7c), al segón perquè se li trenca un peu llegant a cadena, i per últim, Ya no ve más, un dur 7b+ aquesta vegada al flash...

Carlos Preciado resol La Talonera

En una visita al bancal, l'escalador de Cartagena, acaba amb La Talonera, i el bateja com a Ronin (un Ronin era un samurai sense amo a l'antic Japó feudal), pel seu paregut gestual amb Zatoichi, nom d'un pel·licula de samurais del genial Takeshi Kitano (el de Humor Amarillo), i també el d'un preciós bloc a Albarracín. El grau, també queda com el d'Albarra: 8a. Recordar que el bloc el va netejar, arreglar i obrir l'estiu passat el Kiki, però s'havia resistit per ara a tot el qui havia intentat resoldre-lo.

Dami puja un escalonet més!!

El Dami, ha pujat un plus més, el seu grau, amb la via "De fora vindran i els collons mos tocarán" 7a+ de la Escola. No li ha costat molts intents soles tres, aixina que ara mateix està fent 7bs. :)

Enhora bona.



Mbs

Últims cartutxos en la foradà nord!

Huí, jo (Miquel) he encadenat Excalibur 8a, en el sector Super Heroes de Foradà nord, crec que era la última oportunitad de este any. El estiu ens ha deixat i ja toca el torn als sector solejats (molta faena per molts llocs, pero segur que començarem en el Panal).

La via es molt bonica, pero s'han passat tres pobles en les xapes, pufff ke por he passat jeje, la primera està com a 5 o 6 metres i despres hi ha varies xapes llargues de collons.

Crec que era la última oportunitat que tenia de provar-la ja feia fret, finalment le fet en 6 intents, caent dalt desde el segón.

Bueno espere que el estiu que vé siga igual de productiu en la foradà, tot el mon ha encaenat.

:)
Adu

Ans de la pluja

El descans (de roca no de resina) forçat per les últimes plujes, és bon moment per a fer balanç bloquer del que portem de setembre.

Abans de que Nacho se'n aniguera altra vegada al Peak District, entre pegue i pegue a La Talonera, va resoldre Hipertensió, que queda com un dur i bonic 7c+.

Samarreta del Crevibloc al Peak

Dani en Hipertensió

Ángel d'Alacant, ja recuperat de la seua lesió, li afegeix la entrada sentat per Dantacan Bloquero..., al Groc Project Direct, bloc del que també tenia la primera. El que no sabem és com quedará el nom d'aquesta nova variant, que és el seu primer 7c de boulder encadenat! Dantacan Direct? Dantacan bloquero i el alegre bandolero? Dantacan bloquero i su fiel escudero?
Jejejeje, el que si que queda és com un sòlid 7c.
Recordar que s'ha trencat la regleta d'entrada de Dantacan, però el grau no varia:

• Dantacan Bloquero...(7b/+)
• Dantacan Direct (7c)
• Groc Project (7a+)
• Groc Project Direct (7b+)

Per a fer-nos una idea de que estem parlant, un video sense maquejar, del Miquel probant Dantacan Bloquero, ans de que es trencara la regleta (és la primera que pilla en dreta). Dantacan direct comença igual però ix recte.

Nou OCTAUGRADISTA a Crevillent!!

Ahir, Vicén Martinez mes conegut com a "Vicen" va encadenar el seu primer 8a confirmat. Va encadenar la Ergometria 8a duret del sector més friki de sella el Wild Side.

Enhorabona!!!

CAMPIONAT PROVINCIAL D'ALACANT DE DIFICULTAT

En la competició reatitzada huí a Redovan, els escaladors (Jose juan Carreres, Miquel Belén i Vicent Martinez)del Centre excursionista de Crevillent s'han quedat Primer i quint en categoria absoluta i primer en categoria sub20.

En tenir més resultats, fotos, videos. ja la posaré.

Kiki fent "El club de la lucha"

Últimes Notícies del Bancal

El sector més concorregut de Crevillent encara ens regala, com una font que és resisteix a secar-se, noves línies on resoldre moviments cada vegada més surrealistes: perquè que ningú s'equivoque, quasi tot el que queda per obrir és dur o molt dur. Són realment aquestes quatre (o unes poques més) pedres una font inesgotable de nous problemes? Pot ser que sí, o pot ser que no. Al mateix temps que nosaltres creixem com escaladors, les nostres pedres i parets, creixen també, en una màgica simbiosi que ens mostra la nostra evolució. Sense parets no s'escala, i sense escaladors, tampoc. El que ahir era descartat per impossible, hui és un nou problema.

D'aquesta manera, a la pedra on ja estava el bloc més dur del bancal (la bestia parda, si li dones el pots vore al youtube), s'han netejat alguns projectes més: ara són el més perseguit del bancal!

1. Projecte (?).
2. Noctàmbula (8a+/8b?).
3. La Talonera (8a).
4. La Bèstia Parda (8a).
5. El Cocodrilo Molón (V+).
   
6. El Subestimado (6a+).
7. Projecte (8?).
8. Hipertensión(7c+).
9. Neandertal (7b+).
10. Projecte (?).
    
11. El Cuc (6b). Saltar i mantel.