Feliç Any Nou

Vos deixe unes fotos, i una breu crònica per a acomiadar l'any: Nacho, que ha estat acompanyant als seus amics de Madrid, pel tour Blanca-Fortuna-Crevillent, al seu pas pel bancal, es converteix en second ascender (segon que el fa) de Hipertensió (7c+) i la Bèstia Parda (8a), blocs que sols tenia fet... ell mateix, però sense la melena, i finalment també resol la extensió de la Bèstia Parda eixint pel cuc (el gusano), que decidim anomenar la Bèstia Negra (8a+). Ara sols li queda el regal de reis! Ja vos contaré més del que han donat de si els ultims dies! Ara, queden les fotos,...,

L'Àngel en la Bèstia

nacho i els seu dits

...i dir adéu a l'any i la dècada...i més que desitjar, el millor que podem fer es començar el nou any, passant a l'acció amb decisió, disfrutar de la vida, i fer molt l'amor...

Nadal

Nit de Nadal.
Quasi és hora del sopar amb la familia, i encara estem donant-li pegues. La qual cosa més que extranyar, sembla un flashback recurrent. Nacho torna a casa per Nadal. I ens lia a probar allò més dur del bancal. Enguany toca Sin Respeto, problema que té un poquet de tot i barrejat: duresa, bellesa, lletllor, polèmica; i aixó, en aquest món, és sinònim d'atracció i èxit. Per a que imagineu com de dur és, sols dir que el grau anirà pel 8b/+ . Però jo no tinc critèri per a graduar-ho. A mi ni m'ix l'últim moviment dur, el llençament de les fotos, que és un tràmit de 7c, i que el Nacho i l'Àngel trauen molt fàcil.
I poc més a dir, perquè la pluja no ens ha deixat escalar molt. Que ahir diumenge, l'únic dia de la setmana que s'ha alçat bo, tornarem al bancal des mig matí, gaudint del solet. Que molta gent, i de molts indrets, ens visiten estos dies, buscant bons blocs, i un temps un poc millor. Que el Miquel ha encadenat La pancha de blas, el 8a de Callosa, que apareix en la foto del meu anterior post.
I, acabe ja, que paseu bones festes, però compte amb els homenatges a Baco! Jo ja l'he honorat, i estic pagant les consequències...

Furor Digital

Són les 5 del matí, i al món, encara li resten dos llargues hores d'afanyat esforç, per a fer amaneixer a Crevillent. Una calfor abrussadora a les iemes dels dits m'ha despertat. No puc dormir. Estic fotut: sent que em cremen com si radiaren. També sé que m'ho mereix. Caldrà avesar-se. Aixina que acluque les parpelles, intente dormir, però a la meua ment s'amuntegen els records dels dies passats.
Les darreres setmanes han sigut prou mogudes per la meua part: esportiva per les zones de la Vega Baja, on també he fet alguna vieta llarga a la Frontal d'Oriola, el pont a Albarracín, més rambla. Com també em va ocorrer l'any passat, amb el fred m'entren ganes de fer un poquet de tot.
Conclusions.
Doncs a part de que el furor digital (o ganes incontrolables d'escalar) pot arribar a ser dolorosament nociu, n'he pogut treure alguna més. La cova de la Rambla et posa fort com un bou, i l'ego et diu que tot anira caient. Jo quasi ja he tancat la saga mosquitera: Afterbite, Autan, Tantun i Raid! De tots el més dur, pel temps que ens ha costat fer-lo, és el Tantun, l'Autan i l'Afterbite queden enmig, i el més facil serà el Raid, tots ells entrant per les respectives versions des de dins. No vull parlar de graus. Quan assimilem un grau, els limits es dilueixen cap a baix i s'obri una porta cap a dalt. No ens passa cada vegada que encadenem? És la sindrome del peque bo, on el que tant ens ha costat de sobte ens pareix fàcil. Temps al temps. Em vaig sorprende del poquet que ens costa fer alguns blocs: a l'Àngel i a mi, per exemple, el 8a que va obrir fa un temps Nacho en la Rambla, el fem fàcil dempeus: aixina ja és 7c+, i ara queda assajar el primer pas, el llençament, per a que no em surta una de cada mil. Serà el fred o que estem més forts? Un poquet de cada. Qui està fort està fort, com a demostrat el Kiki, que no suma solament en esportiva. A la Rambla també a fitxat els últims dies, i ja té quasi el pleno mosquiter, Tantum des de dins inclós, l'Àpatrida, i els que cauran!
Cada vegada m'agrada més l'ambient que es respira a Albarra, al pont em va sorprende positivament, no solament pel bon rotllo entre els locals i habituals (sempre és un plaer trobar-se amb els amics i coneguts), si no que en general, tothom semblava molt calmat, quasi introspectivament centrat em probar llurs respectius projectes, o simplement gaudir d'aquesta meravella geològica-ambiental-escaladora, un miracle de bosc. Serà el fred, que espanta els turistes i atrau els fanatics? De totes formes, crec que definitivament s'ha creat un escenari, del tipus Fontainebleau-Bleusards, la qual cosa em sembla que beneficiarà definitivament el bosc, perquè una colectivitat d'aquest tipus sempre dona bons fruïts.

Miquel en Callosa

Redovan

Redovan
La nostra casa a Albarra
Regleta

Paret Frontal

De primeres, i per a que no tot siga boulder, una noticia d'aquest cap de setmana: el Miquel va encadenar el dissabte passat Ay bruneta (7c+) a les Agulles Roges, en Onil. Crec que era la segona vegada que la provava: l'altra volta un canto mullat no el va deixar encadenar, però el dissabte passat no n'hi havien d'impediments, i la va fer al segon pegue del dia, aixó sí, gràcies als anims de ma cosina Elena. Ella també va encadenar, en aquest cas la Variante Escupecubatas, un 6b+ de la mateixa escola.
Per la meua part, dijous vaig fer per fi Tantun dempeus, amb un altre mètode que l'Àngel, que proposem com 7b+ dur. Dissabte vam anar a Blanca, la intenció de blocar 7 años de amor (7c), però l'humitat que feia no ens va deixar. Altre dia serà.
I ahir, una setmana després, van tornar al nostre metre quadrat de la Rambla, on l'Àngel va conseguir fer Tantun i Raid , ambdos des de baix, per als que proposa 7c+ i 7b+/7c respectivament. Jo aquesta vegada no puc, i em quede a punt de fer el Tantun, on els meus castigats dits (i la regleta cabrona) em juguen una mala passada: quan anava a llençar al canto final (ja el veia fet), la ma dreta em va fer un misto i pa terra. Ara, el crit que vaig donar s'escolta en tota La Rambla, pasmant a uns senderistes que passaven i tot, que van flipar, i inclós al pobre Àngel, que també es va pasmar-avergonyir.

De totes formes m'agradaria obrir un tema de debat: les graduacions.
Escalem muntanyes, parets, pedres, però de vegades sembla que el que escalem son números. Jo també. Solament hi ha que vore el blog. Que has fet el cap de setmana? He fet un 7b, M11, E10...Hom quantifica per a comparar. Però m'assabente de que el grau és una aproximació, comparativa i subjectiva, una entelèquia, on les condicions de temperatura i humitat, l'estat de forma, la morfologia, influeixen en la valoració que fem. I també sé que n'hi ha que donar-li la importància justa, no més. Conec gent que solament vol fer grau, si no, no disfruten. Jo disfrute fent grau, i escalant siga el que siga. M'agrada escalar.
El cas és que portem un temps trencant-nos la closca, tot per a cotar amb humiltat i correcció, perquè de vegades no ixen els comptes, ni les comparacions, ni entre el que uno obri ni amb les referencies d'altres zones. Un exemple, els últims blocs oberts a la rambla, on les variacions a les condicions més la comparativa amb altres zones, pot deixar-lo a uno tocat del perol. La sol·lució a aquest caos, perquè tenim un caos terrible, doncs la sol·lució és...passar de tot, però sobretot del grau en si, perquè qui porta un temps en aquest món sap que la vida te da sorpresas sorpresas te da la vida...cadascú sap que li ha costat fer qualsevol ascenció, i que està el 7c que ningú repeteix i el 8a que tothom puja. Per els repetidors les coneixereu! Eixa és l'autèntica referencia i no cap altra. i si no tu creus, lleig la següent entrevista.

Alex HUBER y Adam ONDRA

Escaladores

Los dos protagonistas son de sobra conocidos. Alex Huber, de 40 años, es un histórico de la escalada deportiva, y Adam Ondra, de tan sólo 16, es la gran revolución actual. A pesar de ser de dos generaciones diferentes, entre ambos escaladores parece que hay un feeling especial; y es que al chavalín, al parecer, le van las vías del veterano. Y lo explicamos.

Andoni ARABAOLAZA

Durante el pasado año, el escalador checo se llevó las primeras repeticiones de dos vías con sello Huber: Weisse Rose y Open Air, que se encuentran en la escuela austriaca de Schleier Wasserfall. La primera encadena en 1994 y la segunda dos años más tarde. Para Weisse Rose, el alemán propuso 8c+ pero al tiempo pasó al 9a; a Open Air, en cambio, le puso 9a. Llega el huracán Ondra, se las «merienda», asentando para la primera 9a y añadiéndole un + a la segunda.

Dos vías de referencia en su tiempo que han estado en el olvido por parte de la élite de los deportivos. Y es que para sus primeras repeticiones han pasado nada más y nada menos que 14 y 12 años.

Y nos hacemos la pregunta: ¿Qué ha pasado para que se diera tal circunstancia? Para intentar soltar ese nudo de la incomprensión hemos traído a estas páginas justamente a los dos protagonistas de esta historia. Así que recogemos sus puntos de vista.

Alex, usted fue el primer escalador en encadenar Weisse Rose y Open Air. Han pasado muchos años hasta que Adam Ondra ha realizado las primeras repeticiones. ¿Por qué cree que hasta ahora los escaladores no se han atrevido con esas vías?

Ha habido escaladores que las han probado, pero no han llegado a encadenarlas. Parece que es demasiado trabajo para una vía de 9a. Es mucho más fácil encadenar los 9a´s de la zonas modernas en las que la graduación es menos dura.

Ha sido una referencia en la escalada deportiva de gran dificultad y así ha probado y escalado muchas vías de mucho nivel. ¿Qué le parecen Weisse Rose y Open Air comparadas con otras mucho más de moda como La Rambla? ¿Da miedo el sello Alex Huber?

Si haces la comparación entre Weisse Rose y La Rambla, hay que decir que Weisse Rose es un poco más dura que La Rambla. La diferencia no es tan significativa con Weisse Rose aunque merece un grado más que La Rambla. Para mí, está claro que Weisse Rose es un 9a duro; así pues, La Rambla no puede ser más que un 9a normal. Además tengo que decir que La Rambla no es mucho más difícil que Action directe (hoy en día, la referencia en el grado 9a). En conclusión, La Rambla está hoy en día simplemente sobrecotada con respecto al 9a+.

¿Qué características tienen Weisse Rose y Open air?

Son vías de resistencia en terreno bastante fácil (algo como 8b+) hasta llegar a la sección clave. Lo difícil es superar esa parte clave que no son más que unos pasos de bloque muy duros. Ambas rutas tienen un lanzamiento difícil en el paso duro.

Al final ha tenido que ser un joven de 16 años (Chris Sharma, otra referencia actual, ha probado Weisse Rose) quien ha realizado las primeras repeticiones de esas dos vías. ¿Qué opinión le merece la actitud de Adam Ondra? Por lo menos valiente, ¿no?

En mi opinión, Adam es un escalador del futuro y, por el momento, sólo hay un escalador más que tiene la misma capacidad. En la actualidad, Chris Sharma y Ondra dominan el mundo de la escalada deportiva. Chapeau por un escalador tan joven que no sólo es fuerte, sino también tiene una visión y un carisma espectacular.

El joven checo ha confirmado Weisse Rose como 9a y Open Air como 9a+ (se habla de la rotura de una presa). Así, se confirma que usted realizó hace ya muchos años dos propuestas de 9a que no han ido a la baja sino todo lo contrario. ¿Piensa que hay muchas vías sobrecotadas?

Primero tengo que decir que no se ha roto ninguna presa en Open Air. Cuando Adam repitió Weisse Rose y Open Air, usó más o menos las mismas secuencias que yo para superar los pasos claves. Todavía existían todas las presas. Sharma intentó la sección clave de Open Air y dijo obviamente que había roto una presa. Hablé con Adam, le envié algunas fotos e intentó sacar los pasos clave como yo.

Claro que estoy supercontento que, después de tantos años, Adam haya repetido las vías. Las cotaciones originales de Weisse Rose (8c+), La Rambla (8c+) y Open Air (9a) deja claro que dichas cotaciones han cambiado. En las zonas modernas, las vías son uno o dos grados más suaves. Esa es la razón por la que los escaladores prefieren visitar zonas como Rodellar, Santa Linya o Margalef.

Se saca mucho 9a con poco trabajo; está claro que no es más que una ilusión en la que los escaladores se mienten a sí mismos.

Adam Ondra: «Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro, mientras que Open Air se trata de un 9a+ asentado»

Como asevera el propio Huber, este checo ya es parte de la historia de la escalada; y eso que cuenta con sólo 16 años. Conocíamos las opiniones del otro histórico veterano; ahora es turno del «terremoto» Ondra.

Este escaldor se hacía primero con Weisse Rose el pasado verano: «Hice unas cuatro visitas. Tenía intención de ir a otra zona, pero las condiciones en las paredes de Schleier son bastante frescas; un clima muy alpino diría. Tras hacer unos cuantos 8c+´s y un 8b/b+ a vista me concentré en el proyecto que tenía entre manos».

La vía a la que Huber le puso el punto rojo llevaba nada más y nada menos que 14 años sin ninguna repetición. Los deportivos más mediáticos ni se acercaban por allí, a pesar de mantener el sello de 9a. Finalmente es el checo el que se lleva la primera repetición en menos de 12 intentos: «Hice un intento la primera vez que fui; llovía mucho. Al día siguiente pasé intentándola hasta que se mojó de nuevo. Una semana más tarde probé 4 días, dos de ellos con la ruta muy húmeda. Y en la definitiva jornada la saqué al segundo pegue. Han sido unos 10 ó 12 intentos».

Cuando en 1994 Huber la encadenó la propuso como 8c+, pero más tarde pasó a 9a, una propuesta con la que el joven mutante está de acuerdo: «Sí, es un 9a. Es dura y muy sicológica, sobre todo repetir la parte inferior. También porque llueve mucho, y no suele tener las mejores condiciones. Es fantástica y muy estética. No sé si muchos la han probado, pero no parece. Sé que Markus Bendler sacó todos los movimientos, pero no la encadenó».

Lo que está claro es que a Ondra le va la marcha de las vías del alemán. Estamos hablando, por ejemplo, de La Rambla u Open Air. El checo se posiciona sobre los grados: «Weisse Rose me parece más dura que La Rambla. Cuando Huber sacó el paso clave de la vía la dio por terminada, y era 8c+. Lo que se le añadió a la línea no le da más dureza. Y hay que tener en cuenta que ambas vías las hizo en 1994. Algunos dicen que Weisse Rose es más dura que su `original' La Rambla. Para mí, también es más difícil».

Oper Air: La recota a 9a+

Tras Weisse Rose, Ondra se va a por otra joya de Huber: Open Air. Mismo escenario austríaco, pero encadenada dos años más tarde, en 1996. Una línea muy a bloque que podemos considerarla adelantada a su tiempo. Como en el anterior reto (y en otros muchos más de extrema dificultad), el joven escalador no necesitó de muchos intentos. Según asegura, «la saqué en 5 días y 9 intentos». De nuevo es este escalador el que se lleva la primera repetición de una vía de maestro alemán.

Sobre Open Air, esta es la opinión de Ondra: «Es una excepción. Me parece que como en el caso de Weisse Rose no son muchos los que la han probado. Es una ruta muy buena, y lo lógico sería probarla, pero... Quizás no llame la atención por su brutal problema de bloque. Si la comparo, por ejemplo, con Weisse Rose, quizás Open Air no es tan atractiva desde el punto de vista de su escalada».

Para el checo, Open Air es la vía más dura que jamás haya escalado, un poco más dura que Weisse Rose, y, por ello, la ha recotado a 9a+. «Cuando la estaba probando pensé que no había algo más difícil. Pero poco a poco le tomé el tono y salió. Es difícil decir. Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro y Open Air un 9a+ asentado».

Andoni ARABAOLAZA. Gara.

Vídeo clàssics del bancal 2

Clàssics del Bancal 2 from dani ferràndez on Vimeo.

Vídeo Autan

Podeu vore el vídeo de l'Ángel d'Alacant fent l'Autan! Ah, ell mateix s'ha encarregat de fer la primera de Tantun dempeus (7b+ dur).

AUTAN from dani ferràndez on Vimeo.

Te pique lo que te pique, Afterbite.

En una breu, però intensa, visita a la Cova de la Gota, ahir per la vesprada, el Miquel i el Kiki es fan amb el bloc de moda de la Rambla: l'Autan. Primer, ambdos se'l lleven dempeus en un bufit (7b+). El Miquel, que ja el va tastar l'estiu passat, comproba bocabadat, el que pot variar la sensació de dificultat al mateix bloc, amb bona o roïna temperatura (la regle d'esquerres està perfecta). Després, amb un poquet més de feina, els dos també el fan sentat (7c). I veient que el que jo probe (el Tantun), és prou més burro, i no va a eixir-nos aquesta vesprada, obrim una variant, entrant a l'Autan, des del bolo on fiques el taló. El nou problema s'anomena Afterbite, i el Miquel s'encarrega de fer la primera, i jo de repetir-lo just darrere seu. El grau queda igual, de 7c.

Miquel comença Autan

El Kiki al mateix bloc



Eixint per dalt

Clàssics Del Bancal

clàssics del bancal from dani ferràndez on Vimeo.

Mestral. Temps de blocar.

El fort, fred i sec vent de mestral, que ha estat bufant tota la setmana, ha deixat als amorosament sol·licitats blocs del poble, una adherència perfecta, i com sabem els bons (i fanàtics) practicants d'aquesta activitat, aquestes condicions són una porta oberta, per a tombar aquells projectes que portem perseguint durament. L'Antonio de Callosa no ha perdut el temps, i en la seua millor setmana, dijous encadena Autan (7c), divendres Horriblerbed (8a), amb el qual entra al regne de l'octau grau, dissabte fa la primera de Lágrimas y gozos (el de la dreta del dreams), que deixa com un petit 7c. I hui, ja fora de Crevillent, a fet altre 8a a Fortuna.
L'Àngel també repeteix Autan sentat, i entre els dos, netejem i probem un nou projecte just a la seua esquerra, que segurament eixirà un poc més dur.

El mateix dia de Tots Sants, després d'una intensa setmana de treball, vaig pujar al bancal a mig matí, on havia bon ambient, i prou gent de fora: la Peña del Bulín quasi al complet, Patri i Antonio de Callosa, Miquel de Tibi,..., menció especial al Marcos de Rojals que en la primera volta que fea bloc, s'emporta un bon grapat de classics bancaleros, entre ells l'Ale Joe.








I ahir per la vesprada vam pujar a la rambla, on vam repetir i grabar Grinderman, el devorador de hombres, un tsunami d'uns 10 m. i V grau, que degut a una repisa a peu de paret, és millor escalar en trad, amb un parell de friends en la fisura d'enmig, i un pas atrevit però fàcil: alçar-se d'unes regletes, d'eixar els segurs als peus, i agafar ja un bon canto. I també van obrir un nou tsunami, que no té nom, serà 6b o per ahí, on obrint-lo se li va caure una laja
al cap del Santos, encara que per sort no li va fer res (ell a la pedra si, doncs la va partir en cent troços). Després jo si em vaig plantar, però prudentment no vaig eixir per dalt: altre dia ens despenjarem per a netejar l'eixida millor!

Grinderman from dani ferràndez on Vimeo.

I ja de nit, baixarem a la cova, on el Serna em va fer les fotos que he penjat d' Autan (7c), i el vaig repetir, aixó sí, dempeus, 4 o 5 vegades seguides!

Autan i Frontal

És una nova recepta que estem provant per a curar el fanatisme bloquero. Jo, després de dos nits de tractament, ja comence a notar els efectes: a més de la picor per tot el cos, resultat de ramar dins el mar de mosquits, ahir per la nit, vaig resoldre la nova proposta de 7C que probavem a la rambla, un bloc preciós i que encara no té nom.

SELLA

Estes últimes setmanes el Vicen i el Kiki han decitit tornar a la seua benvolguda Sella, i al final han pogut encadenar els seus projectes: el Vicen encadena en 6 pegues El gremio un 7b+/7c de pas de romo de pura fe, i més tard encadena Acupuntura, un 7b+ que li va donar més d´un mal de cap, però que al final va caure al sac. Per la seva part, el Kiki pareix que torna a pillar la forma de fa uns mesos, i en alguns viatjets a Sella encadena El Torbes de San Juan, un 8a+ que encadena sense prexapar els 5 primers segurs, cosa que pareix ser, feren els anteriors encadenadors de la via, la qual cosa a part de endurir físicament un poc la ruta, ho va fer sobretot psicològicament, per la tonya que l'aguardava si queia. Més tard, i en un total de 8 tocs, encadena Oceano R2, un 8b+, en el qual malgrat tindre uns 30 m., la dificultat està concentrada en un tram d'uns 10, amb un pas de bloc per a superar un sostre, i un segon tram de pura resistència. Aqui teniu unes fotos de Kiki en Oceano.

Conflicte

M'han contat que el Manuel el Yagües, va encadenar el dissabte passat Conflicte, un curt i explosiu 7c dels techos. Es la tercera repetició de la via, després del Kiki i el Miquel.

Mosquits

Ans del Pont, l'Àngel d'Alcant i l'Antonio de Callosa, repetiren el nou 7B+ que es va obrir a la cova de la gota, a la dreta del tot, i li van afegir una entrada sentat: el bloc, que no ha sigut resolt aixina, serà 7C o paregut, i la cursa (o pique, anomeneu-ho com vulgueu), per a conseguir la primera ascenció, de la que ha esdevingut la nova font de motivació a la rambla, ha començat. El problema és que, més piquen els mosquits! La plaga, perquè veritablement d'aixó es tracta, d'una plaga de proporcions quasi bíbliques, que des de fa uns dies infesta el sud d'Alacant, sembla protegir per ara el seu virgo, doncs n'hi ha que ser molt valent, i abocar-se uns litres d'Autan, per a intentar-ho!

Pont d'Octubre Albarracín

Crec que no sempre un bon viatge (escalador) està lligat a grans encadenaments. I eixa és la sensació que m'ha quedat després d'aquest pont a albarra, la d'uns dies on a base de riure m'he tret tot l'estrés de la rutina dels últims mesos. El no significa que no hagem escalat a mort. El primer dia al sector techos l'Àngel i jo vam fer La Lápida, un bonic 7b, i d'allí ens vam anar al sector acantilados, on entre altres blocs probarem La trave de Klem (8a/+), que podeu vore al següent video de la gent de Madrid. Dur bloc 5 estrelles, que pot eixir, però el llençament és molt cabronet, i més després de fer la travesia.



Al dia següent ens instal·larem a la Península, on primer un 7b alt i perillós (on l'Àngel ens va ficar perquè ix al dosage V) quasi ens mata, doncs jo vaig acabar xafat contra un pi, i ell amb un fort tro a la má. Després vam intentar amb insistència un bloc que crec que es diu Iberia Sumergida, antic 7a que la rotura d'un canto a fet més dur, i que tampoc vam poder resoldre. Uns quants blocs facils després, ens ficarem en Motivos Personales (7c+), tot un clàssic del sector, que mai haviem probat, i que tampoc va eixir, però que almenys a mi em va deixar molt bones sensacions, i espere poder fer a la pròxima visita. Per últim, ja de nit, sublime e impagable moment el que vam viure (i riure) probant Revenge (7c+), on vam obligar a escalar contra la seua propia voluntat a un Nacho ressacós.

videos

Penje uns videos prou interesants que he trobat al youtube,
Els primers de les mítiques Lynn Hill i Catherine Destivelle, amb exploits capaços de fer ombra ( i callar boques) a les millors realitzacions masculines: entre d'altres, la primera en lliure a la Nose del Gran Capitán per la Lynn, i la trilogia hivernal solitaria a les tres norts dels alps, Bonatti al Cervino inclosa, per la Destivelle, són Història de l'escalada, una porta directa a l'olimpo alpí. Amb característiques diferents i complementaries, els mitjans de l'època van explotar una aparent rivalitat entre ambdues, però elles estaven per damunt d'eixos jocs mediàtics.





També us pose uns videos de les finals de la proba de la WC a Puurs d'enguany, on podeu comparar la progresió dels finalistes!




I per últim un rel·líquia del passat, un video de Emilio Comici, escalador mític dels anys d'entreguerres, abanderat del lliure, i autor junt als germans Dimai de la primera a la nort de la Cima Grande di Lavaredo, als Dolomites.

Nova Temporada

Després d'un estiu sense connectar-me, on solament el Kiki s'ha dignat a fer una repás de les últimes activitats verticals, concentrades sobretot al Rincón Bello, on per cert, no sé si a hores d'ara, li quedarà alguna via per encadenar (la qual cosa és una bona senyal, de que està recuperant el seu estat de forma anterior a la lesió).
Jo, aquest estiu, no he pogut escalar tot el que volia, però torne poc a poc a la meua rutina fanàtica, i gràcies a les intenses sesions d'entrenament al rocodrom de rojals, vaig recuperant sensacions i estat de forma. L'última setmana de tempestes ens ha tret la pegalosa calor de damunt, rebaixant uns 10 graus el termòmetre, i ja es sap, que quan aquest baixa la motivació es dispara, la qual cosa significa que ja tinc ganes de transferir aquesta energia a la roca.
De totes maneres, farà unes setmanes, Nacho, que fugia de tot el contrari (Inglaterra es una mierda, va dir, fart de vore ploure a Sheffield), fulmina dos nous projectes a la rambla, Herejía (8a+) i Horriblerbed (8a), i també un nou 7b/+ que encara no té nom, i que jo m'encarrege de repetir; i Alvaro de Redován fa la primera d'un antic bloc, La trave del cristo, on es va trencar un peu clau: ell ha sigut el primer, i crec que per ara l'únic, que l'ha fet aixina. El nou grau quedarà pel 7c+.

Algú ha d'escriure

com pareix que ningu se anima a informa de les activitats crevillentines en el mon de la escala hui jo(kiki) y vicen ens em animat a fer un breu resum de els ultims encadenaments de la peña del poble:jo(los burros delanten pa que no se espanten)despres de eixi de una lesio que me a tingut fora de joc 2 messos torne encadenant en onil "edu el travieso" 7b en 2 pegues,"nit de bruixes"7b+av.En rincon bello:un 7a+ av,el moco 7b av, mandala 7c av y el altre 7c a flash un 7c+ en 4 pegues y un 7c+/8a en 2 pegues.Vicen encadena en onil "ñiu de arañes" 7a en 2 pegues,en rincon bello encadena un 7a+ en 4 pegues i "el moco" en 3 pegues.Dami en rincon bello encadena un 6c+ i el mestre de mestres (greñes) encadena un 7a+ tambe en rincon bello.Miquel de viatje per conca encadena "rasca y pica" 7c.Segurament ens em deixat algu i algun encadenament pero es lo que te tenir una memoria tant roina.Adeu i hasta la proxima

El Canto del Tordo

El Miquel ha encadenat el seu primer 8b!

L'Apàtrida

Aquest és l'últim problema que hem resolt a la Rambla, primer jo, i després el Miquel.

Comencem la crònica amb la hiperactivitat bloquera d'Antonio de Callosa, que en poc temps resol Trave de dins extension (7c), a la cova la gota; i Dreams des de les regletes (7b+), Dreta del dreams (7b+), des de la pinça i la regleta, que jo també vaig fer, i La travesia del circo (7a), totes al bancal.
Altre encadenament bloquero destacable és el del Manuel el Yagües, que va resoldre Dantacan bloquero (7b+).

Dreta del Dreams

I amb la corda, un variat d'encadenaments.
Comencem amb el Serna, que es va lesionar calentant a la Techo (rotura fibrilar en la cuixa), i malauradament, atura al llarg de dues setmanes, la bona progresió que portava. Aixó si, abans fa la Equipa (7a+), al Panal, i encara que tècnicament no la té feta, per a mi que el vaig assegurar, també resol Matananos (7a), als "techos", on es va caure primer amb la cadena als morros, perquè no obria, i només caure, va baixar, i la va fer amb les 3 xapes cosides. També va fer L'intifada (6c) del bancal.
Ja fa un poquet de temps, el Dami es va treure el graduat, doncs va completar totes les vies de l'escola.

A la Cova Llarga (Techos), el Joan encadena Atravete ( 7c), com podeu vore a la foto. Linea que també ha encadenat Àngel d'Alacant.

Joan i Atravete (7c)

El xic amb menys sort d'Alacant

L'Àngeles, encadena al mateix sector La Variant de la Miriam (7a/7a+), i el Isi, La Miriam (7a).
El Miquel, entre pegue i pegue a El canto del Tordo (8b+), fora de les nostres fronteres, va fer Libertad (7b+) al flash, a Mula. Pan y circo (7c) al segon, y Sin tarjeta de presentación (7a) a vista, a Lliber. Al que eyacula dios le ayuda (7c), també al segon, aquesta vegada per Callosa del Segura. La seua cordada habitual, la Elena, fa Entrepierna (6b) al flash, i Noche golfa (6a) a vista, a la Foradà. I per Bunyol altre encadena altre 6b , de nom desconegut.
Al Panal, Toni de Ibi, va fer Waku-waku (7a) a vista, Equipa (7a+) al flash, i Virus (7c) al segón.

El Canto del Tordo (8b+)

Kiki i Grenyesaurio (?)