27 de gener de 2009

Carlos Preciado repeteix 8A Cova de la Gota



Carlos Preciado va fer la primera repetició, el passat dia 24, d'aquest bloc que Nacho va resoldre fa un temps, el qual com és habitual en ell, no va batejar.

22 de gener de 2009

Barranc de la Barbereta escalat

Farà un mes, el Serna i el Santos, amb uns quants empotradors i friends, van fer el recorregut invers de l'habitual. No van treure la corda en tots els rapels, diuen que la clau era l'últim llarg (0 primer rapel), i que el grau màxim s'aproparà al IV+ o V. Com que no van instal·lar cap segur, preferirien que quedara aixina.



Més Encadements al Panal

  • El Miquel s'ha fet amb la variant d'efecte coriolis per la dreta (defecte coriolis). Opina que aixina será un dur 7c+, i que l'original per a ell és 7c, no 7b+ com vam dir al principi.
  • El Jacinto va encadenar ADN, una de les clàssiques del sector.
  • El Tites fa la combinació d'entrar per equipa i eixir per Hot Dog (7b+).

19 de gener de 2009

La Sagra. Via de "Los Pináculos / Corredor himalaya".

Després d'haver completat el meu equip hivernal amb dos piolets, aquesta setmana vaig decidir canviar radicalment d'activitat: ni boulder ni deportiva, dissabte tocava alpinisme! Una trucada al Luis Candela (també de Crevillent) i ja tenia company i destí.
Després de dos horetes de camí, a les nou ja estavem baix la Sagra, ben carregada de neu (ella i tots els voltants). Una ullada a les possibles opcions i ens decantem per probar amb la via de los pinaculos (quatre llargs de roca i neu fins al IV+) que empalma amb el Corredor Himalaya.
Amb bon ritme malgrat que anem prou carregats ens anem acostant a l'entrada del corredor, des d'on ens havem de desviar cap a la dreta per buscar el primer llarg de la via. Una ullada al cròquis i primera putada del dia: un dels meus guants fins de cuiro desapareix misteriosament. Decidim que possiblement a decidit baixar-se ell sols tota la pendent de neu als nostres peus. Ni rastre. El primer llarg es una vira inclinada de neu i roca cap a l'esquerra, que el cròquis marca de III+. Una vegada identificada, montem reunió just al començament i em decideix a donar-li. La roca no és molt solida, vaig avençant amb les mans nues i gelades intentant trobar on ficar un sòlid primer segur. Uns metres més i ja se que no vaig a trobar-lo: no n'hi ha on ficar res. Cap problema. Llace una roca amb una cinta i cap avant. A mitat del llarg trobe l'unic lloc on posar un bon friend i finalment arribe a la repisa on n'hi ha que montar la reunió. La ressenya dia que a més de friends i empotradors feien falta 4 o 5 claus. Ara sé perquè. La roca a més de mediocre no es gens generosa. Al final monte una precaria reunió d'un friend i l'unic clau que tenim (un universal) que de totes maneres no canta molt be. Luis em segueix sense cap problema, un poquet impresionat per l'exposat del llarg. El segon llarg puja un espoló de roca d'uns 15 metres i IV+. Li torne a tirar, i rapidament, ja amb bons emplaçaments pels segurs, supere el tram de roca i em trobe amb el mateix problema: el lloc on en teoria n'hi ha que montar la reunió no cap res, així que segueix pel tercer llarg, un nevero a 50 graus on al seu final trobe on montar la reunió (tampoc molt guay). Luis puja i li dona al tercer i últim llarg, ja sense complicacions, i per fi monta una bona reunió. Des d'ací la nostra via empalma anb el corredor himalaya. Com sembla una mica expo decidim rapelar. 30 metres més abaix i ja estem al corredor, on tenim dues opcions: cap a l'esquerra Corredor Andino i cap a la dreta el Himalaya, optem pel segon, més encaixat i atractiu. Ara es el Luis qui va davant, ja sense corda, més agil que jo en aquest terreny. Una pena no portar camera perquè el lloc és impresionant. Superem alguns resaltes més empinats però tots amb neu, i finalment el corredor s'obri. A partir d'aci la via segueix la cresta ja amb menys neu, pedra solta. Jo ja vaig notant la cansera (i la falta de costum). Com el que queda no és molt atractiu i ja es tard, quasi en la cresta que ens porta al cim decidim girar cap al l'embut i baixar. La neu está de puta mare i perdem altura rapidament. Ja completament esgotats arribem al cotxe a les 5:30. Quan ja ho tenim tot replegat m'adone que el meu martell-piolet nou s'ha d'haver caigut pel camí perquè no esta a la meua motxilla. Quina merda més gran! Tornem a tirar cap a dalt a vore si el trobem. Luis que va més rapid arriba fins a l'entrada de l'embut però res de res. Mitja volta i pal cotxe altra vegada. Paradeta a l'hotel a prendre energies i amb bon humor a pesar de les meues perdues ens tornem cap a casa.



Croquis de la via i fotos del corredor himalaya dissabte (no son meues les he agafat "prestades" d'altra gent).