Crec que no sempre un bon viatge (escalador) està lligat a grans encadenaments. I eixa és la sensació que m'ha quedat després d'aquest pont a albarra, la d'uns dies on a base de riure m'he tret tot l'estrés de la rutina dels últims mesos. El no significa que no hagem escalat a mort. El primer dia al sector techos l'Àngel i jo vam fer La Lápida, un bonic 7b, i d'allí ens vam anar al sector acantilados, on entre altres blocs probarem La trave de Klem (8a/+), que podeu vore al següent video de la gent de Madrid. Dur bloc 5 estrelles, que pot eixir, però el llençament és molt cabronet, i més després de fer la travesia.
Al dia següent ens instal·larem a la Península, on primer un 7b alt i perillós (on l'Àngel ens va ficar perquè ix al dosage V) quasi ens mata, doncs jo vaig acabar xafat contra un pi, i ell amb un fort tro a la má. Després vam intentar amb insistència un bloc que crec que es diu Iberia Sumergida, antic 7a que la rotura d'un canto a fet més dur, i que tampoc vam poder resoldre. Uns quants blocs facils després, ens ficarem en Motivos Personales (7c+), tot un clàssic del sector, que mai haviem probat, i que tampoc va eixir, però que almenys a mi em va deixar molt bones sensacions, i espere poder fer a la pròxima visita. Per últim, ja de nit, sublime e impagable moment el que vam viure (i riure) probant Revenge (7c+), on vam obligar a escalar contra la seua propia voluntat a un Nacho ressacós.
1 comentari:
esteu fets uns "tors". tota la penya de crevillent, aupa!
Publica un comentari a l'entrada