Les darreres setmanes han sigut prou mogudes per la meua part: esportiva per les zones de la Vega Baja, on també he fet alguna vieta llarga a la Frontal d'Oriola, el pont a Albarracín, més rambla. Com també em va ocorrer l'any passat, amb el fred m'entren ganes de fer un poquet de tot.
Conclusions.
Doncs a part de que el furor digital (o ganes incontrolables d'escalar) pot arribar a ser dolorosament nociu, n'he pogut treure alguna més. La cova de la Rambla et posa fort com un bou, i l'ego et diu que tot anira caient. Jo quasi ja he tancat la saga mosquitera: Afterbite, Autan, Tantun i Raid! De tots el més dur, pel temps que ens ha costat fer-lo, és el Tantun, l'Autan i l'Afterbite queden enmig, i el més facil serà el Raid, tots ells entrant per les respectives versions des de dins. No vull parlar de graus. Quan assimilem un grau, els limits es dilueixen cap a baix i s'obri una porta cap a dalt. No ens passa cada vegada que encadenem? És la sindrome del peque bo, on el que tant ens ha costat de sobte ens pareix fàcil. Temps al temps. Em vaig sorprende del poquet que ens costa fer alguns blocs: a l'Àngel i a mi, per exemple, el 8a que va obrir fa un temps Nacho en la Rambla, el fem fàcil dempeus: aixina ja és 7c+, i ara queda assajar el primer pas, el llençament, per a que no em surta una de cada mil. Serà el fred o que estem més forts? Un poquet de cada. Qui està fort està fort, com a demostrat el Kiki, que no suma solament en esportiva. A la Rambla també a fitxat els últims dies, i ja té quasi el pleno mosquiter, Tantum des de dins inclós, l'Àpatrida, i els que cauran!
Cada vegada m'agrada més l'ambient que es respira a Albarra, al pont em va sorprende positivament, no solament pel bon rotllo entre els locals i habituals (sempre és un plaer trobar-se amb els amics i coneguts), si no que en general, tothom semblava molt calmat, quasi introspectivament centrat em probar llurs respectius projectes, o simplement gaudir d'aquesta meravella geològica-ambiental-escaladora, un miracle de bosc. Serà el fred, que espanta els turistes i atrau els fanatics? De totes formes, crec que definitivament s'ha creat un escenari, del tipus Fontainebleau-Bleusards, la qual cosa em sembla que beneficiarà definitivament el bosc, perquè una colectivitat d'aquest tipus sempre dona bons fruïts.
Miquel en Callosa
Redovan
Redovan
La nostra casa a Albarra
Regleta
Paret Frontal
4 comentaris:
Cada vegada te ixen millors posts. i les fotos molt bones.. Per cert, en un tomb per la serra he vist que hi han vies al Barranc després de passar el desvio als Texos. PAreixen faciletes, se pot saber el grau?
hola ramonet, el lloc es diu el barranc de la barbereta, i ara no recorde be els graus, però crec que les dels extrems eren V, + o -, i les mes dures, al voltant del 6c. ho preguntaré i t'ho dic millor
Bona tarda company. Soc un jove de Vic, a la vora de bcn. Estic mirant el temps per Espanya per marxar uns dies a fer boulder fora de casa. Tu ets de Crevillent??? Em pots informar sobre el sector??: gran, petit, tipus de pedra i d'escalada... I aquestes coses. Espero resposta. Gracies
ei jaimito, com va? t'explique, del sector principal tens els croquis en aquest mateix blog (cròquis del bancal) n'hi ha bastant més de 100 problemes, i la roca es una arenisca de gra molt fi, escalada técnica, tot canto exterior, bones caigudes i grau apretat però molts problemes de totes les dificultats,
després l'altre sector on més blocs n'hi han està a la rambla que creua crevillent just a la eixida cap a la serra, predomina el grau alt i és un sostre de conglomerat i arenisca. Prop de Crevillent però ja en Murcia tens també Fortuna i Blanca, que complementen be si aneu a estar uns dies, al blog voràs un enllaç -climbing 4 free- on apareixen ressenyes. vinga a vore si ens creuem per ací
Publica un comentari a l'entrada