Quo vadis escalada!

Si us heu donat un rule pels blog's d'escalada del nostre entorn més proper, us haureu copsat que per una vegada les entrades, no versen sobre graus, encadenaments, viatges,..., al contrari, les amenaces de tancament d'algunes de les principals zones d'escalada del nostre entorn (Albarracín, Wild Side,...) han provocat un allau de posts, i de coments i discussions com a reacció als mateixos. Aprofitant el tiró, faig enlairar les meus queixes, i la meua opinió, les quals no sé si a algú importen, o si algú pensa que sóc un enfaós, perquè últimament qui es creua amb mi escalant, té que escoltar-me renegar als menys un quart d'hora, aixó sí, sovint mentre replegue la merda que han anat deixant els porc-escaladors que setmana rere setmana van deixant la seua merda per on passen. El cas és que tots tenim un límit, i encara que anem tragant i tragant, arriba un punt el qual sols podem explotar, i cridar, encara que reconec que no està bé generalitzar, llençant al vent un PUTOS ESCALADORS DE MERDA. Si algú és nou en aquest món, i pensa en un ambient bocòlic, de respecte per la natura i fraternitat pels companys, que s'hi oblide: som una mostra en xicotet de la nostra societat, i com a tal dins d'aquest univers hi ha de tot, però com reflex que som d'ella, doncs també afloren la competitivitat, les envejes, la falta d'educació, la mesquinesa i la hipocresia. Perquè no ens enganyem: les reaccions d'aquestos dies no són per les actituts inacceptables, són perquè van a prohibir-nos escalar! Bua, bua, ens planyim, ai, perquè no hi podrem escalar. I a culpar als demés, perquè clar, tots som responsables i respectuosos, sempre és cosa dels altres. Vist des de fora, un amic meu diu, mig de conya, que als escaladors ens classifica dins el mateix club que als pescadors, caçadors i caragoleros, per mentiders i exagerats, i per destructius. Serem, com a col·lectiu, així de veritat? Com ens veuran els habitants d'Albarracín, o els veïns del Bancal, del Wild, o de Cuenca, o Margalef, per donar-hi uns quants exemples? Com uns maleducats que només porten ronya? Com una marabunta domingeril que arrabasa al seu pas amb el que es creua pel camí? Si és aixina, quin mal gust a la boca, el pertanyer, i quina vergonya representar-hi! Pot ser no estiga sent just, però igual que quan de vegades veiem actituts, en persones que pertanyen al nostre col·lectiu, que ens fan sentir orgullosos de formar-hi part, ho sent molt però jo de vegades em sent al contrari. I està parlant algú amb prou anys escalant, més que altra cosa perquè van passant, quin remei, lluny ja del romanticisme, però que per aixó mateixa, ha aprés a disfrutar encara més, dels bons moments que ens donen l'escalada i els escaladors. Quan al segle XIX va neixer l'escalada-alpinisme, com a activitat burgesa d'esbarjo, solament aquesta gent amb temps sobrer podia disfrutar-hi de la muntaya. Per sort, els treballadors i la classe mitjana, van conquerir fa temps el dret a l'entreteniment, l'educació, l'esport, la cultura, el descans,..., i gràcies a aquesta obertura, qualsevol activitat en la qual vulguem pensar, ha patit una evolució i ha arribat a uns nivells inimaginables fa cent anys. Tanmateix, ens han convertit en uns consumidors insaciables, cada vegada som més i més, la qual cosa no per si mateixa no és roïna -encara que de vegades ens costa trobar la tranquilitat que busquem en la natura- així que la sol·lució està en l'educació, en consumir responsablement, o en ser menys escaladors-consumidors, i més escaladors a seques, i en ser inflexibles davant actituts, que sí, potser en altres circumstàncies no serien tan greus. Però ho mirem com ho mirem, no és el mateix deu que mil, i quan més som més gran és l'exigència i el respecte que tenim que mostrar: dos gossos solts, o dues puntes de cigarret oblidades, no fan mal, però quince o quaranta, sí. Així que com cap de nosaltres té el dret a limitar qui pot pertanyer i qui no, com si fos l'amo del club, ens toca assumir l'obligació d'educar, i de ser intolerants, no contra les persones, si no front els comportaments que ens perjudiquen.

Nova temporada

Sí -ho sé- açò porta parat temps ha, però que anem a fer, als darrers mesos, no entrava dins les meues prioritats motivacionals escriure aquí. Hui em trec la gossera de damunt per a contar les últimes novetats bloqueres, quasi acaparades per l'Antonio de Callosa, que en poc temps, a Crevi, repeteix La emergencia en la fuerza (primera repetició, amb nou metode diferent al que va emplear Nacho), Herejía i L'Hipertensió. El primer també el bloca el Miquel -amb l'Antonio's method- que poc a poc va recuperant el seu estat de forma.

Antonio i Herejía

El bloc de moda al bancal es diu Los Violadores del Sur (7b), una nova entrada semiasseguda a El Eslabón Perdido, el conegut sext a la dreta de l'Ale Joe. Ideada pel Nano d'Ibi, van ser Carlos Preciado i Antonio de Callosa, qui van fer la primera, aprofitant que el primer no va poder anar, perquè es trobava malaltet a casa. Aixó sí, el van trucar amablement per a dir-li-ho.

Per altra banda, un recordatori d'algunes normes educacionals, bàsicament incomplides per molts escaladors: és molt comode que altres ens replegen la merda, però ronya que pujes ronya que baixes - i sí, les puntes de cigarret, paves, litros, esparadrap, tetrabricks, són fem - .

Reobertura

Després d'uns mesos tancat per vacances (virtuals), ja va sent hora de reprendre l'activitat bloggera.

Començare per on ho vaig deixar, el Crevibloc, tot un exit de participació: gent de tot arreu, que va gaudir d'un bon dia (potser massa bo, per la calor vull dir), un alt nivell...a destacar el Bruno i l'Ignasi, que ho van partir quasi tot, i mira que els blocs proposats eren durs. Aixina que, tot i els errors comesos (ho sentim molt xiques, amb els vostres blocs de la final ens vam passar tres pobles, de dificils!), el resultat ens motiva per a continuar amb la feina.

Els resultats finals van ser els següents:

Homens

Bruno Macias
Ignasi Tarrazona
Carlos Preciado

Dones

Mari Carmen Alarcón
Marina Cervelló
Lidia arcas.

Junior

Jonathan Flor
Ramon Gonzalez
Alejandro jover

Continuem. El més destacat, esportivament, dels darrers mesos, són l'encadenament per part del Salta, de Mi pequeña, als Techos, el primer 8c Crevillentí; i les dues visites bloqueres de l'Ignasi Tarrazona, on, amb el seu flow genuí, entre acudit i acudit, va tombar bloc rere bloc: la manera en la que es va ficar a la butxaca el Noctàmbula (8b), ens va deixar a tots flipats!


I per últim, el dissabte passat, el Manuel Yagüetes i jo, vam encadenar, un darrere l'altre, la Time crisis (8a), , que per a ell suposa el seu primer 8a, i per a mi, el segon! En poder penje el video!

Els triomfadors del dia

Algunes imatges de la meua última visita al bosc, on acollit pel Nano i la Mery a la Marco Polo, vaig passar dos dies de puta mare, amb ells, i el Nacher, Ruper, Miguel Navarro i l'Ignasi. Amb tan bona companyia, qui pot demanar més? A destacar el cous-cous del Nano, la sargantana assassina, i que he aprés com fer el dumbo. L'unica putada és que la resta de l'expedició crevillentina va tenir que anar-se'n ans de temps, i no vam poder gaudir junts del viatget!

EL CREVIBLOC, DEMÀ. Programació del dia.

Programació

Dissabte

Al Bancal:

• Tot el matí fins a les 14:00, concentració. Tothom a blocar! Els inscrits tenen dret a dinar, sopar, samarreta, competir (si volen),..., tot per 8 €.
  
• De 14:00 a 17:30, per als que vulguen, classificatòria, entre 6 i 8 problemes, 20 min. per problema, tant pera xics com per a xiques. Obviament, els blocs del xics i les xiques no seran els mateixos...

Al Rocodrom Municipal, situat al Passeig de la Rambla:

• 18:30. Finals. 2 blocs per als homens, 2 blocs pera les dones, a vista, 2 min. per participant. Per a federats, al tindre lloc al rocodrom.
  
• En acabar, Concurs de Llençaments.

Aproximadament a les 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, justet pegada al rocodrom municipal. Després lliurament dels premis, etc.
Concert al Pub Rambla, també molt a prop d'on sopem...
I finalment, festa fins a que el cos aguante...

Diumenge

El que vulga (i puga), sessió d'escalada al Sector La Rambla (Cova de la Gota)...



Programación

Sábado

En el Bancal:

• Toda la mañana hasta las 14:00, Concentración. Todo el mundo a blocar! Los inscritos tienen derecho a comida, cena, camiseta, competir (si lo desean),..., todo por 8 €.
  
• De 14:00 a 17:30, para los que quieran, clasificatoria, entre 6 y 8 problemas, 20 min. por problema, tanto pera chicos como para a chicas. Obviamente, los bloques de los chicos y las chicas no serán los mismos...

En el Rocódromo Municipal, situado en el Passeig de la Rambla:

• 18:30. Finales. 2 bloques para los hombres, 2 bloques para las féminas, a vista, 2 min. por participante. Para federados, al ser en el rocódromo.
  
• En acabar, Concurso de Lanzamientos.

Aproximadamente a las 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, pegada al rocódromo. Después entrega de los premios, etc.
Concierto al Pub Rambla, también muy cerca de donde cenamos...
Y finalmente, fiesta hasta que el cuerpo aguante...

Domingo

El que quiera (y pueda), sesión de escalada en el Sector La Rambla (Cova de la Gota)...

Cròquis Actualitzats Bancal

Com aquestes últimes setmanes he anat un poc liat, no he pogut actualitzar el blog darrerament, la qual cosa no significa que hi haja habut poques activitats destacables. A falta de un post més currat, i d'un vídeo que estic preparant amb molts dels últims hits, us faig una breu crònica-resum, recordeu que sempre parcial...
El Iris ha partit la Cova de La Gota de dalt a baix: Heregia (8a), Horriblerbed (8a), El de Las Pollas (7c+) al segon, L'Apàtrida (7b+) al flash, El del Llençament (8a), Emergencia en La Fuerza (des d'on és 7b+),..., colpidor!
Don Fernando García Albert aka Nano de Ibi, s'emporta la perseguida primera repetició de L'Hipertensió (7c+ dur, i el millor bloc del País Valencià Nano's dixit) al Bancal, i a La Cova, la primera del Fusión Boy (7c), i El dels Llençaments (8a).
El Miquel també entra al món del 8a de bloc, amb L'Heregia!
El Manuel (Yagües) fa El Dantacan Direct (7c), al Bancal, un highball amb poques repeticions.
Eva Carro, la xicona d'en Carlos Preciado, a La Cova, fa en pocs pegues L'Apàtrida (7b+) i La Emergencia (7b+), impressionant també! El que no sé és si Carlos ha fet L'Heregia o no...
I L'Antonio de Callosa repeteix La Bèstia Parda, que si abans de Nadal no en tenia cap, de repeticions, ara ja el tenim Nacho, Ángel, Ruper, Carlos, Nano, Bruno, Antonio i jo...
I per últim, una performance d'esportiva, l'encadenament per part del Kiki d'un nou 8b al Panal, Rizando el Rizo...



Chris Sharma Climbing Witness The Fitness via Noolmusic.com

Cartell Crevibloc