Aparcar al sector "El Bancal"

Encara que portem anys dient-ho, recordar a tots i totes, una vegada més, que NO ES POT APARCAR DINS del camí a partir de la caseta roja i la cadena (és privat). Els veïns no volen, estan enfadats, i està en joc que puguem continuar escalant allí. A llarg del camí d'arribada n'hi han nombrosos estacionaments on amb seny, procurant no interrompre la circul·lació ni taponar l'entrada de ningun camí privat, podem fer-ho.

Aunque llevamos años diciendolo, recordar a todos y todas, una vez más, que NO SE PUEDE APARCAR DENTRO del camino una vez llegados a la caseta roja y la cadena (es privado). Los vecinos no quieren, están enfadados, y nos jugamos el poder continuar escalando allí. A lo largo del camino existen numerosos sitios donde, con cabeza y procurando no afectar la circulación ni impedir la entrada a ningún camino privado, lo podreis hacer.

Although we have spent years warning it, remind all you, again, the neighbours do not allow us to park inside the road (is private) after the red ruined house and the road signal. Neighbours are annoyed, it's at stake we can continue climbing in. Along the arrival way there are numerous sites where if you are smart and try to not affect the circulation and keep out any private way, you may do it.

Bouldering: playing the game

Interesant enllaç d'un treball d'en Mirthe van Liere sobre normes i ètica al món de l'escalada, centrat, a l'exemple concret del Bosc de Fontainebleau i la pràctica del boulder...

 



i el pdf del treball, en anglés,Mirthe van Liere - Bouldering Playing the Game.pdf

Latest news

 Aprofitant una tardor més humida del que acostuma ser habitual per aquestes terres, hem obert un nou sector, anexe a La Palmereta: Les Ermitetes (http://creviblogescalada.blogspot.com.es/p/informacio-bloc-crevillent.html). Per ara són uns 40 problemes repartits en 12 boulders diferents, i no sé si és amor paternal, o la novetat, però pense que segurament alguns d'ells estaran entre les millors línies del poble. Recordar al personal que, com és habitual a Crevillent, l'aparcament és escàs, així que procureu ser respectuosos amb els veïns. Agrair especialment al Fran de Catral i el Samuel el treball fet: tots hem ajudat, però ells dos s'han pegat una currada impressionant...per cert, recordeu també que, com a totes les zones de bloc on la roca protagonista és l'arenisca, quan plou, es torna fràgil, així doncs, cal esperar uns dies a que seque abans d'escalar!

De les notícies retrasades, dir que l'últim cap de setmana d'octubre, baixaren des de Buñol a l'infern crevillentí el Ruper i la Marina, i van poder tastar els boulders de La Palmereta, on el Ruper va fer la primera a 2 projectes: El Inframundo (7A+), que va tatxar al primer pegue, i El Alcorconazo (7B/+); a més, clar, de fer tot el que va probar, inclosos El Rumania Connexion, definitivament 7B, i el Llamadas Cruzadas (7C/+), un dur bloc que esperava repetidor  des de que vaig fer la primera a finals de Maig.

Buscant el pla del Llamadas Cruzadas

I per últim, segons m'han contat, l'Antonio de Callosa ha fet l'Insomnio des de le regletes d'enmig, cotant-ho de 8A+/B!

We are back again

Poc a poc l'estiu va quedant darrere, baixen les temperatures, i puja la motivació bloquera...pel qual ja hem tornat a reprendre l'activitat oberturista! Prompte us informarem de les nous boulders, alguns d'ells amb molta molta qualitat!

També, ans de l'estiu, els nostres agermanats Novelders obriren un sector a la Serra de Crevillent, al port que puja d'Albatera als Fondons (Barranc de L'Algüeda), com podeu veure al video que la Meri va fer d'una nocturna estival!

Crònica estival

Realment el que voliem (Francis, El Pesca i jo), era gaudir amb la gran obra d'art, que el llegendari Riccardo Cassin va dibuixar a la més bella de totes les norts dels Alps: Les Grandes Jorasses.

Enteneu-me: en aquest cas, el significat de la paraula gaudir, al joc inevitablement interacctiu que és l'alpinisme, l'hem de prende amb el seu sentit més ample; però, en quin altre art, un mateix pot sentir-se tan proper al goig (i el sofriment) del propi artista? Es clar que cap de nosaltres pot viure, l'experiencia de fer la primera a la Walker. Ara alguns claus ens mostren el camí a seguir, però pense que, hui, 74 anys després, encara conserva una part d'aventura... ...i a la seua recerca vam partir, fins que la seua visió al fons de la Mer de Glace, blanca, carregada amb una feixuga però lluentosa flassada de neu (quasi mig metre), ens van fer decantar-nos rapidament per altra de les 6 norts: La Cara Nort del Petit Dru...

...el seu agut perfil, d'uns mil metres de desnivel, sembla perseguir al cel, com si la muntanya tingués la seua propia energia, que l'empentara cap a dalt. L'enorme tall, d'un gris clar, que fereix l'impresionant cara oest, ens recorda que també és una muntanya generosa: si totes foren com ella, el món estaria ple d'enormes boulders...
 Oberta, solament amb peus de gat, uns pocs claus i una corda de cànem de 7 mm. de diametre, doncs no portaven ni crampons ni botes, per dos mítics bleusards de l'època (Pierre Allain i Raymond Leininger), què, com era costum, fugint de la calor i el fastigós tacte estival als blocs de Cuvier, saviament marxaven a passar l'agost als Alps.

L'obligació d'entrar més a l'esquerra, per culpa de la rimaia massa oberta, i un mal cròquis, on ni apareixien els graus dels llargs, ens van portar al centre de la paret nord, lluny de la via clàssica...des d'on van prendre la decisió de retirar-nos....

Ambrosio (video i fotos)

When The Bouldering Season Is Over...Take Out The Rope!

O el que és el mateix, que a Crevillent podem donar la temporada bloquera (quasi) per acabada...tanmateix, al Bancal i La Rambla, a última hora de la vesprada, no s'està del tot mal, i en la Palmereta l'ombra entra a partir de les 5, aixina que la gent sol pujar prou!!!

 Psyched

Des de les festes de la Pascua fins ara hi ha hagut prou activitat: eixos dies, entre d'altres, ens van visitar Manu, Lara, Beto and cia. Al bloc d'en Beto podeu veure un resum de com els va anar http://bouldermans.blogspot.com.es/2012/05/crevibleau.html

 A la Palmereta han seguit apareixent nous problemes, a destacar l'encadenament de L'Àngel d'Alacant i el Nano d'Ibi del Rumania Connexion, guapíssim pepinaco, alt i físic, que definitivament queda com 7A+; i un nou problema, resolt pel Bruno Macías, que afegeix una entrada més dura i directa al "Con crashpads i a lo loco", i que va cotar, des d'assegut, com 7B...

Al bancal un servidor va repetir "La trave del Crom", 7b+ dur o petit 7c, el temps (i repetidors) diran. Destacar també l'encadenament, al flash, per part de la jove promesa Murciana, l'Alex Ventajas, del sempre exigent Groc Project (que jo sàpiga, és la persona amb menys edat que l'ha resolt).

I per últim, primer el Nano, i després jo, em fet L'Ambrosio, possiblement el projecte més guapo que quedaba al bancal, i el proposem com 6C dempeus i 7B d'assegut. Els seus aproximadament 10 metres d'altura (encara que els últims són facils) demanen un bon munt de crashpads baix...i sang freda.

Albirant la sortida de L'Ambrosio