Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crevillent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crevillent. Mostrar tots els missatges

29 de novembre del 2012

Aparcar al sector "El Bancal"

Encara que portem anys dient-ho, recordar a tots i totes, una vegada més, que NO ES POT APARCAR DINS del camí a partir de la caseta roja i la cadena (és privat). Els veïns no volen, estan enfadats, i està en joc que puguem continuar escalant allí. A llarg del camí d'arribada n'hi han nombrosos estacionaments on amb seny, procurant no interrompre la circul·lació ni taponar l'entrada de ningun camí privat, podem fer-ho.

Aunque llevamos años diciendolo, recordar a todos y todas, una vez más, que NO SE PUEDE APARCAR DENTRO del camino una vez llegados a la caseta roja y la cadena (es privado). Los vecinos no quieren, están enfadados, y nos jugamos el poder continuar escalando allí. A lo largo del camino existen numerosos sitios donde, con cabeza y procurando no afectar la circulación ni impedir la entrada a ningún camino privado, lo podreis hacer.

Although we have spent years warning it, remind all you, again, the neighbours do not allow us to park inside the road (is private) after the red ruined house and the road signal. Neighbours are annoyed, it's at stake we can continue climbing in. Along the arrival way there are numerous sites where if you are smart and try to not affect the circulation and keep out any private way, you may do it.




14 d’abril del 2012

La Bigotilla




Feia temps que no visitavem aquest sector. Roca agresiva i algunes pedres (un poquet amagades, aixó sí), de molta qualitat...com en la que trobem els clàssics Movidas Gilo, Domingo de gramos,...,

6 d’abril del 2012

Insomnio (8C) pel Nacho Sànchez

...anys enrere, la primera vegada que vaig coneixer el Nacho, com no, escalant, em va cridar enormement l'atenció, doncs encara que aleshores era tot just un xiquet, ja s'albirava que atresorava unes virtuts molt molt especials...així que, quan poc després va fer la primera d'un durissim bloc a la Rambla, que suposava un importantissim salt qualitatiu, front a tot el que s'havia obert fins eixe moment a Crevillent, i com que ell no solia posar-li noms als blocs que anava obrint, doncs vaig proposar-li anomenar-lo La Emergencia en la Fuerza, nom que sintetitzaba d'una manera divertida, el que ell i els seus projectes suposaven per a Crevillent...

...el seu avenç, pel camí, portà primeres a problemes que són el referent de dificultat (La Bèstia Parda, Hipertensiò, Herejía, Noctàmbula, Sin Respeto,...) a Crevillent, al País Valencià, tota la zona del Llevant, i inclòs l'estat espanyol,...

..., i ara, convertit ja en un autèntic Jedi, aconsegueix la primera de la que segur ja és una de les màximes referències de dificultat a nivell mundial!!!

Insomnio 8C (FA) from Nacho Sánchez on Vimeo.


P.D.: De les seues virtuts com a persona crec que no cal parlar, al menys no ací: solament dir que qui el coneix sap que són encara més grans que les que poseeix com a escalador.

13 de febrer del 2012

The Wild Palms

Encara que no ho semble per la poca activitat postejadora, els darrers mesos han sigut molt productius, sobretot pel nombre de nous boulders oberts.

Al bancal el més destacable (d'alló nou) es troba al gran bloc a la dreta dels clàssics L'aguela Puta i La Intifada, on apareixen problemes nous com L'oportunista (6c), La Peste Blanca (7a+ assegut), L'anticulé (6a), Año Mariano (6b), i La travesia del Crom (7b+/7c), per ara solament encadenat pel Miguel Navarro i el Nano d'Ibi.


En el següent video, editat pel mestre de Nules, podeu veure el primer encadenament, a més del Basque Team (Beñat i Zaloa) partint blocs com l'Aguela Puta, La Intifada, l'Antimadridista, la Talonera,..., Miguel fent també la Bestia Negra, i a nosaltres fent de boulder-cicerones!


Crevillent, sector El Bancal from miguel navarro on Vimeo.


També destacar els encadenaments per part d'Antonio de Callosa d'un dels més durs de Crevillent: El de las pollas extension, un exigent i físic 8a de la Cova de la gota, i de Patri del clàssic entre els clàssics del Bancal: l'Ale Joe. També a la cova l'Àngel d'Alacant repeteix l'estaminic Horriblerbed.

I bé, on més em centrat l'activitat operturista a sigut al Racó de la Palmereta.





Farà ja uns 10 anys des de que netejarem els primers blocs d'aquest sector. Recorde especialment l'assolellat matí el qual, entre cigarret i cigarret, vam obrir Para los bloqueros, nom tret de la cançó del Tito Puente "Para los rumberos", problema que passat el temps conserva la mateixa qualitat que el sonit sortit de les mans de "El Rey del Timbal".


Para los bloqueros és el problema que apareix marcat amb un 2!

2. Para los Bloqueros (6b+).
3. El solar de los aburridos (6b+).
4. Hotel Regency (6b).
5. El rey de las manos duras (6b+).
6. El rey del timbal (6a+).
7. La Fania All Stars (6a).



Entre d'altres, una pedra em va cridar l'atenció: una cara lleugerament desplomada esquitxada per regletes i roms.
Un temps després vaig aconseguir fer la primera de dos excel·lents problemes: L'Autèntic Americable i L'home del braç d'or.
Ara, una vegada renetejats, a més a més de les primeres repeticions (el Nano i la Meri, dels dos, i l'Emilio Novelda i el Gabi d'Alcoi, de L'Autèntic) em completat la cara amb tres noves línies (la primera de l'aresta pel Serna, el Pollo i el Repollo pel Nano) que junt a les antigues segur que convertiran aquestos problemes en clàssics. Temps al temps.




1. Volcan Johnson (6a+). El filo.
2. L'Home del Braç d'Or (6c dempeus, 7a assegut). Pels roms sense tocar l'aresta eixint pel mig.
3. El Pollo Frito (6c+ dempeus, 7a+ assegut). Pel centre eixint recte.
4. El Repollo Frito (7a assegut). El Pollo Frito eixint per L'Autèntic Americable.
5. Autèntic Americable (6c dempeus, 7a assegut).
6. Decotanks (7b).

I per a acabar, un video montat pel Gabi, d'altre de la nova collita: Con crashpads i a lo loco, 7a+ a l'espera de repeticions! I d'altre del Kiki fent el Decotanks!


Untitled from gabi bulder on Vimeo.


"DECOTANKS" from escalaosdelpoble on Vimeo.

4 de gener del 2011

Aerominimize

Video de l'entrada saltant del Minimize to Maximize (el qual continua sent projecte). A vore si algú s'anima i el treu (amb i sense salt).

Aerominimize from dani ferràndez on Vimeo.

23 de març del 2010

Com aquestes últimes setmanes he anat un poc liat, no he pogut actualitzar el blog darrerament, la qual cosa no significa que hi haja habut poques activitats destacables. A falta de un post més currat, i d'un vídeo que estic preparant amb molts dels últims hits, us faig una breu crònica-resum, recordeu que sempre parcial...
El Iris ha partit la Cova de La Gota de dalt a baix: Heregia (8a), Horriblerbed (8a), El de Las Pollas (7c+) al segon, L'Apàtrida (7b+) al flash, El del Llençament (8a), Emergencia en La Fuerza (des d'on és 7b+),..., colpidor!
Don Fernando García Albert aka Nano de Ibi, s'emporta la perseguida primera repetició de L'Hipertensió (7c+ dur, i el millor bloc del País Valencià Nano's dixit) al Bancal, i a La Cova, la primera del Fusión Boy (7c), i El dels Llençaments (8a).
El Miquel també entra al món del 8a de bloc, amb L'Heregia!
El Manuel (Yagües) fa El Dantacan Direct (7c), al Bancal, un highball amb poques repeticions.
Eva Carro, la xicona d'en Carlos Preciado, a La Cova, fa en pocs pegues L'Apàtrida (7b+) i La Emergencia (7b+), impressionant també! El que no sé és si Carlos ha fet L'Heregia o no...
I L'Antonio de Callosa repeteix La Bèstia Parda, que si abans de Nadal no en tenia cap, de repeticions, ara ja el tenim Nacho, Ángel, Ruper, Carlos, Nano, Bruno, Antonio i jo...
I per últim, una performance d'esportiva, l'encadenament per part del Kiki d'un nou 8b al Panal, Rizando el Rizo...



Chris Sharma Climbing Witness The Fitness via Noolmusic.com


25 de febrer del 2010

Crevibloc

Recordeu tots que enguany tornarà a haver-hi Crevibloc, el dissabte 27 de Març. N'hi haurà concentració, competició, primer en roca i final en resina, aixó sí, per a federats, i per suposat, festa per la nit...seguirè informant.

El Pegue Bo

La Bèstia Parda (by Dani) from dani ferràndez on Vimeo.

11 de febrer del 2010

Carnaval a la Rambla

Sí sí, un autèntic festival d'encadenaments: El Nano fa el dels llençaments plantat, i opina que, amb el nou mètode per a aguantar la porta, és 7c. El Trupi parteix el dur L'Àpatrida (7b+), en dos pegues, i jo faig el meu primer 8a, l'Horriblerbed! I el millor de tot, per a variar, és que, com podeu vore, el tinc grabat!

HorriblerBed from dani ferràndez on Vimeo.

22 de gener del 2010

Rebaixes de Gener

Les últimes setmanes, hem seguit l'intens ritme que vam pendre a les festes, en plan bloquero vull dir (les menjorraes, i les eixides nocturnes, sí que s'han acabat). A més combinant bancal i cova de la gota.
Ara una breu crònica, de les últimes performances.
Primer un no encadenament: amb el Nacho, els reis no es van portar bé, i no li van regalar Sin Respeto, el que seria el seu primer 8b+, però ja es sap, que ni els reis existeixen, ni eixe grau el regalen. Encara que de veritat, si els ultims dies, l'hagués quedat pell als dits, segur que el tomba. No problem, tornarà al Febrer. A la cova de la gota, el Kiki i l'Àngel, s'emporten l'Alarm Boy, un bon 7c de referencia, Nano de Ibi dixit. Aquest últim, plenament reintegrat a l'escena crevibloquera, va engruixant el seu llistat, i en unes setmanes fa el Final del Noctàmbula (7b+), el Final de Sin Respeto (7b+), Neandertal (7b), la primera repetició de Lagrimas y gozos (7c), Autan (7b), Hombros Locos (7a+)...jo, per la meua part, faig el Derecha del Dreams, un 7b+ d'Antonio de Callosa que estava per repetir, i reencadene l'Alarm Boy, per la sortida que s'ha consolidat. Açó és, la meua crònica, alló del que jo m'he enterat, dins del cercle de persones amb qui més em junte. Segur que molts, n'han pogut treure d'altres: i és que, de veritat, és un gust vore a gaudir la gent, als nostres blocs, fent 6b o 8b.
No sé si us abreu copsat, però he modificat el grau d'alguns blocs. quina és la raó? que són les rebaixes de gener? doncs no, és que amb les repeticions, i les condicions més estables de temperatura, el grau va assentant-se.

Pose la meua llista, amb el grau, d'alguns dels blocs de referència a Crevi:
  • Bancal
Ale joe (7a).
Dreams (7a+).
Groc Project (7a+)
Groc Project Direct (7b+).
Neandertal (7b) però morfo.
Final del Noctàmbula (7b+)
Final de Sin Respeto (7b+), morfo.
Prou (7b)
El Rellotge (7b), morfo.
  • Cova de la gota
Autan (7b), des de baix.
Alarm Boy (7c).
L'Apàtrida (7b+).
Emergencia en la fuerza (7b+), des de triceps i bola.

L'ideal és que cadascú pogués opinar, i votar, sobre el que pensa del grau, de qualsevol bloc al poble, aixina que vos anime a deixar, en forma de missatge, els vostres llistats, d'aquestos problemes, o dels que es vulguen. No vos talleu, que serà més divertit.



Aixina et traten els d'Alacant si caus


Apretant a la cova



La brena



Acó es diu, no saber ja ni com pujar


Per últim, dir que a La trave del Cristo, s'ha partit la regleta de més a la dreta, l'última que agafaves abans de llençar, el pas ix però queda més dur (ara la regle es pitjor). Haurem de tornar a reencadenar-lo!


4 de gener del 2010

La Bèstia Parda

El dissabte passat, jo no vaig poder anar, a la sessió nocturna del bancal, però una trucada del Miquel, que havia pujat amb l'Àngel i el Nacho, em donà la notícia: l'Àngel havia fet la primera repetició, ara sí, de veritat, de la Bèstia Parda, la qual cosa suposava, a més, el seu primer 8a. Un dur bloc per a entrar al regne de l'octau grau, doncs és d'eixos que indubtablement ningú s'atrevirà a decotar. Com encara no tenim el vídeo-montatge, us deixe les fotos, fetes pel Miquel aprés performance, on la seua cara de felicitat no deixa cap dubte: la bèstia parda és seua!





El dia de la bestia

I per a tancar la crònica, una foto de l'Elena en Callosa, a la via Lirones arbóreos, el seu segon 6c, aixó sí, per ara, al top-rope.

31 de desembre del 2009

Feliç Any Nou

Vos deixe unes fotos, i una breu crònica per a acomiadar l'any: Nacho, que ha estat acompanyant als seus amics de Madrid, pel tour Blanca-Fortuna-Crevillent, al seu pas pel bancal, es converteix en second ascender (segon que el fa) de Hipertensió (7c+) i la Bèstia Parda (8a), blocs que sols tenia fet... ell mateix, però sense la melena, i finalment també resol la extensió de la Bèstia Parda eixint pel cuc (el gusano), que decidim anomenar la Bèstia Negra (8a+). Ara sols li queda el regal de reis! Ja vos contaré més del que han donat de si els ultims dies! Ara, queden les fotos,...,







L'Àngel en la Bèstia






nacho i els seu dits


...i dir adéu a l'any i la dècada...i més que desitjar, el millor que podem fer es començar el nou any, passant a l'acció amb decisió, disfrutar de la vida, i fer molt l'amor...


28 de desembre del 2009

Nadal

Nit de Nadal.
Quasi és hora del sopar amb la familia, i encara estem donant-li pegues. La qual cosa més que extranyar, sembla un flashback recurrent. Nacho torna a casa per Nadal. I ens lia a probar allò més dur del bancal. Enguany toca Sin Respeto, problema que té un poquet de tot i barrejat: duresa, bellesa, lletllor, polèmica; i aixó, en aquest món, és sinònim d'atracció i èxit. Per a que imagineu com de dur és, sols dir que el grau anirà pel 8b/+ . Però jo no tinc critèri per a graduar-ho. A mi ni m'ix l'últim moviment dur, el llençament de les fotos, que és un tràmit de 7c, i que el Nacho i l'Àngel trauen molt fàcil.
I poc més a dir, perquè la pluja no ens ha deixat escalar molt. Que ahir diumenge, l'únic dia de la setmana que s'ha alçat bo, tornarem al bancal des mig matí, gaudint del solet. Que molta gent, i de molts indrets, ens visiten estos dies, buscant bons blocs, i un temps un poc millor. Que el Miquel ha encadenat La pancha de blas, el 8a de Callosa, que apareix en la foto del meu anterior post.
I, acabe ja, que paseu bones festes, però compte amb els homenatges a Baco! Jo ja l'he honorat, i estic pagant les consequències...










7 de desembre del 2009

Furor Digital

Són les 5 del matí, i al món, encara li resten dos llargues hores d'afanyat esforç, per a fer amaneixer a Crevillent. Una calfor abrussadora a les iemes dels dits m'ha despertat. No puc dormir. Estic fotut: sent que em cremen com si radiaren. També sé que m'ho mereix. Caldrà avesar-se. Aixina que acluque les parpelles, intente dormir, però a la meua ment s'amuntegen els records dels dies passats.
Les darreres setmanes han sigut prou mogudes per la meua part: esportiva per les zones de la Vega Baja, on també he fet alguna vieta llarga a la Frontal d'Oriola, el pont a Albarracín, més rambla. Com també em va ocorrer l'any passat, amb el fred m'entren ganes de fer un poquet de tot.
Conclusions.
Doncs a part de que el furor digital (o ganes incontrolables d'escalar) pot arribar a ser dolorosament nociu, n'he pogut treure alguna més. La cova de la Rambla et posa fort com un bou, i l'ego et diu que tot anira caient. Jo quasi ja he tancat la saga mosquitera: Afterbite, Autan, Tantun i Raid! De tots el més dur, pel temps que ens ha costat fer-lo, és el Tantun, l'Autan i l'Afterbite queden enmig, i el més facil serà el Raid, tots ells entrant per les respectives versions des de dins. No vull parlar de graus. Quan assimilem un grau, els limits es dilueixen cap a baix i s'obri una porta cap a dalt. No ens passa cada vegada que encadenem? És la sindrome del peque bo, on el que tant ens ha costat de sobte ens pareix fàcil. Temps al temps. Em vaig sorprende del poquet que ens costa fer alguns blocs: a l'Àngel i a mi, per exemple, el 8a que va obrir fa un temps Nacho en la Rambla, el fem fàcil dempeus: aixina ja és 7c+, i ara queda assajar el primer pas, el llençament, per a que no em surta una de cada mil. Serà el fred o que estem més forts? Un poquet de cada. Qui està fort està fort, com a demostrat el Kiki, que no suma solament en esportiva. A la Rambla també a fitxat els últims dies, i ja té quasi el pleno mosquiter, Tantum des de dins inclós, l'Àpatrida, i els que cauran!
Cada vegada m'agrada més l'ambient que es respira a Albarra, al pont em va sorprende positivament, no solament pel bon rotllo entre els locals i habituals (sempre és un plaer trobar-se amb els amics i coneguts), si no que en general, tothom semblava molt calmat, quasi introspectivament centrat em probar llurs respectius projectes, o simplement gaudir d'aquesta meravella geològica-ambiental-escaladora, un miracle de bosc. Serà el fred, que espanta els turistes i atrau els fanatics? De totes formes, crec que definitivament s'ha creat un escenari, del tipus Fontainebleau-Bleusards, la qual cosa em sembla que beneficiarà definitivament el bosc, perquè una colectivitat d'aquest tipus sempre dona bons fruïts.


Miquel en Callosa

Redovan

Redovan
La nostra casa a Albarra
Regleta









Paret Frontal

27 de novembre del 2009

De primeres, i per a que no tot siga boulder, una noticia d'aquest cap de setmana: el Miquel va encadenar el dissabte passat Ay bruneta (7c+) a les Agulles Roges, en Onil. Crec que era la segona vegada que la provava: l'altra volta un canto mullat no el va deixar encadenar, però el dissabte passat no n'hi havien d'impediments, i la va fer al segon pegue del dia, aixó sí, gràcies als anims de ma cosina Elena. Ella també va encadenar, en aquest cas la Variante Escupecubatas, un 6b+ de la mateixa escola.
Per la meua part, dijous vaig fer per fi Tantun dempeus, amb un altre mètode que l'Àngel, que proposem com 7b+ dur. Dissabte vam anar a Blanca, la intenció de blocar 7 años de amor (7c), però l'humitat que feia no ens va deixar. Altre dia serà.
I ahir, una setmana després, van tornar al nostre metre quadrat de la Rambla, on l'Àngel va conseguir fer Tantun i Raid , ambdos des de baix, per als que proposa 7c+ i 7b+/7c respectivament. Jo aquesta vegada no puc, i em quede a punt de fer el Tantun, on els meus castigats dits (i la regleta cabrona) em juguen una mala passada: quan anava a llençar al canto final (ja el veia fet), la ma dreta em va fer un misto i pa terra. Ara, el crit que vaig donar s'escolta en tota La Rambla, pasmant a uns senderistes que passaven i tot, que van flipar, i inclós al pobre Àngel, que també es va pasmar-avergonyir.

De totes formes m'agradaria obrir un tema de debat: les graduacions.
Escalem muntanyes, parets, pedres, però de vegades sembla que el que escalem son números. Jo també. Solament hi ha que vore el blog. Que has fet el cap de setmana? He fet un 7b, M11, E10...Hom quantifica per a comparar. Però m'assabente de que el grau és una aproximació, comparativa i subjectiva, una entelèquia, on les condicions de temperatura i humitat, l'estat de forma, la morfologia, influeixen en la valoració que fem. I també sé que n'hi ha que donar-li la importància justa, no més. Conec gent que solament vol fer grau, si no, no disfruten. Jo disfrute fent grau, i escalant siga el que siga. M'agrada escalar.
El cas és que portem un temps trencant-nos la closca, tot per a cotar amb humiltat i correcció, perquè de vegades no ixen els comptes, ni les comparacions, ni entre el que uno obri ni amb les referencies d'altres zones. Un exemple, els últims blocs oberts a la rambla, on les variacions a les condicions més la comparativa amb altres zones, pot deixar-lo a uno tocat del perol. La sol·lució a aquest caos, perquè tenim un caos terrible, doncs la sol·lució és...passar de tot, però sobretot del grau en si, perquè qui porta un temps en aquest món sap que la vida te da sorpresas sorpresas te da la vida...cadascú sap que li ha costat fer qualsevol ascenció, i que està el 7c que ningú repeteix i el 8a que tothom puja. Per els repetidors les coneixereu! Eixa és l'autèntica referencia i no cap altra. i si no tu creus, lleig la següent entrevista.

Alex HUBER y Adam ONDRA
Escaladores

Los dos protagonistas son de sobra conocidos. Alex Huber, de 40 años, es un histórico de la escalada deportiva, y Adam Ondra, de tan sólo 16, es la gran revolución actual. A pesar de ser de dos generaciones diferentes, entre ambos escaladores parece que hay un feeling especial; y es que al chavalín, al parecer, le van las vías del veterano. Y lo explicamos.

Andoni ARABAOLAZA

Durante el pasado año, el escalador checo se llevó las primeras repeticiones de dos vías con sello Huber: Weisse Rose y Open Air, que se encuentran en la escuela austriaca de Schleier Wasserfall. La primera encadena en 1994 y la segunda dos años más tarde. Para Weisse Rose, el alemán propuso 8c+ pero al tiempo pasó al 9a; a Open Air, en cambio, le puso 9a. Llega el huracán Ondra, se las «merienda», asentando para la primera 9a y añadiéndole un + a la segunda.

Dos vías de referencia en su tiempo que han estado en el olvido por parte de la élite de los deportivos. Y es que para sus primeras repeticiones han pasado nada más y nada menos que 14 y 12 años.

Y nos hacemos la pregunta: ¿Qué ha pasado para que se diera tal circunstancia? Para intentar soltar ese nudo de la incomprensión hemos traído a estas páginas justamente a los dos protagonistas de esta historia. Así que recogemos sus puntos de vista.

Alex, usted fue el primer escalador en encadenar Weisse Rose y Open Air. Han pasado muchos años hasta que Adam Ondra ha realizado las primeras repeticiones. ¿Por qué cree que hasta ahora los escaladores no se han atrevido con esas vías?

Ha habido escaladores que las han probado, pero no han llegado a encadenarlas. Parece que es demasiado trabajo para una vía de 9a. Es mucho más fácil encadenar los 9a´s de la zonas modernas en las que la graduación es menos dura.

Ha sido una referencia en la escalada deportiva de gran dificultad y así ha probado y escalado muchas vías de mucho nivel. ¿Qué le parecen Weisse Rose y Open Air comparadas con otras mucho más de moda como La Rambla? ¿Da miedo el sello Alex Huber?

Si haces la comparación entre Weisse Rose y La Rambla, hay que decir que Weisse Rose es un poco más dura que La Rambla. La diferencia no es tan significativa con Weisse Rose aunque merece un grado más que La Rambla. Para mí, está claro que Weisse Rose es un 9a duro; así pues, La Rambla no puede ser más que un 9a normal. Además tengo que decir que La Rambla no es mucho más difícil que Action directe (hoy en día, la referencia en el grado 9a). En conclusión, La Rambla está hoy en día simplemente sobrecotada con respecto al 9a+.

¿Qué características tienen Weisse Rose y Open air?

Son vías de resistencia en terreno bastante fácil (algo como 8b+) hasta llegar a la sección clave. Lo difícil es superar esa parte clave que no son más que unos pasos de bloque muy duros. Ambas rutas tienen un lanzamiento difícil en el paso duro.

Al final ha tenido que ser un joven de 16 años (Chris Sharma, otra referencia actual, ha probado Weisse Rose) quien ha realizado las primeras repeticiones de esas dos vías. ¿Qué opinión le merece la actitud de Adam Ondra? Por lo menos valiente, ¿no?

En mi opinión, Adam es un escalador del futuro y, por el momento, sólo hay un escalador más que tiene la misma capacidad. En la actualidad, Chris Sharma y Ondra dominan el mundo de la escalada deportiva. Chapeau por un escalador tan joven que no sólo es fuerte, sino también tiene una visión y un carisma espectacular.

El joven checo ha confirmado Weisse Rose como 9a y Open Air como 9a+ (se habla de la rotura de una presa). Así, se confirma que usted realizó hace ya muchos años dos propuestas de 9a que no han ido a la baja sino todo lo contrario. ¿Piensa que hay muchas vías sobrecotadas?

Primero tengo que decir que no se ha roto ninguna presa en Open Air. Cuando Adam repitió Weisse Rose y Open Air, usó más o menos las mismas secuencias que yo para superar los pasos claves. Todavía existían todas las presas. Sharma intentó la sección clave de Open Air y dijo obviamente que había roto una presa. Hablé con Adam, le envié algunas fotos e intentó sacar los pasos clave como yo.

Claro que estoy supercontento que, después de tantos años, Adam haya repetido las vías. Las cotaciones originales de Weisse Rose (8c+), La Rambla (8c+) y Open Air (9a) deja claro que dichas cotaciones han cambiado. En las zonas modernas, las vías son uno o dos grados más suaves. Esa es la razón por la que los escaladores prefieren visitar zonas como Rodellar, Santa Linya o Margalef.

Se saca mucho 9a con poco trabajo; está claro que no es más que una ilusión en la que los escaladores se mienten a sí mismos.

Adam Ondra: «Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro, mientras que Open Air se trata de un 9a+ asentado»

Como asevera el propio Huber, este checo ya es parte de la historia de la escalada; y eso que cuenta con sólo 16 años. Conocíamos las opiniones del otro histórico veterano; ahora es turno del «terremoto» Ondra.

Este escaldor se hacía primero con Weisse Rose el pasado verano: «Hice unas cuatro visitas. Tenía intención de ir a otra zona, pero las condiciones en las paredes de Schleier son bastante frescas; un clima muy alpino diría. Tras hacer unos cuantos 8c+´s y un 8b/b+ a vista me concentré en el proyecto que tenía entre manos».

La vía a la que Huber le puso el punto rojo llevaba nada más y nada menos que 14 años sin ninguna repetición. Los deportivos más mediáticos ni se acercaban por allí, a pesar de mantener el sello de 9a. Finalmente es el checo el que se lleva la primera repetición en menos de 12 intentos: «Hice un intento la primera vez que fui; llovía mucho. Al día siguiente pasé intentándola hasta que se mojó de nuevo. Una semana más tarde probé 4 días, dos de ellos con la ruta muy húmeda. Y en la definitiva jornada la saqué al segundo pegue. Han sido unos 10 ó 12 intentos».

Cuando en 1994 Huber la encadenó la propuso como 8c+, pero más tarde pasó a 9a, una propuesta con la que el joven mutante está de acuerdo: «Sí, es un 9a. Es dura y muy sicológica, sobre todo repetir la parte inferior. También porque llueve mucho, y no suele tener las mejores condiciones. Es fantástica y muy estética. No sé si muchos la han probado, pero no parece. Sé que Markus Bendler sacó todos los movimientos, pero no la encadenó».

Lo que está claro es que a Ondra le va la marcha de las vías del alemán. Estamos hablando, por ejemplo, de La Rambla u Open Air. El checo se posiciona sobre los grados: «Weisse Rose me parece más dura que La Rambla. Cuando Huber sacó el paso clave de la vía la dio por terminada, y era 8c+. Lo que se le añadió a la línea no le da más dureza. Y hay que tener en cuenta que ambas vías las hizo en 1994. Algunos dicen que Weisse Rose es más dura que su `original' La Rambla. Para mí, también es más difícil».

Oper Air: La recota a 9a+

Tras Weisse Rose, Ondra se va a por otra joya de Huber: Open Air. Mismo escenario austríaco, pero encadenada dos años más tarde, en 1996. Una línea muy a bloque que podemos considerarla adelantada a su tiempo. Como en el anterior reto (y en otros muchos más de extrema dificultad), el joven escalador no necesitó de muchos intentos. Según asegura, «la saqué en 5 días y 9 intentos». De nuevo es este escalador el que se lleva la primera repetición de una vía de maestro alemán.

Sobre Open Air, esta es la opinión de Ondra: «Es una excepción. Me parece que como en el caso de Weisse Rose no son muchos los que la han probado. Es una ruta muy buena, y lo lógico sería probarla, pero... Quizás no llame la atención por su brutal problema de bloque. Si la comparo, por ejemplo, con Weisse Rose, quizás Open Air no es tan atractiva desde el punto de vista de su escalada».

Para el checo, Open Air es la vía más dura que jamás haya escalado, un poco más dura que Weisse Rose, y, por ello, la ha recotado a 9a+. «Cuando la estaba probando pensé que no había algo más difícil. Pero poco a poco le tomé el tono y salió. Es difícil decir. Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro y Open Air un 9a+ asentado».

Andoni ARABAOLAZA. Gara.