22 de gener del 2010

Croquis Cova de la Gota















  1. 6b
  2. El taló del Joan (6b+).
  3. Monkey see, Monkey do (6c).
  4. Herejía (8a+ des del fons/ 7a des de l'invertit).
  5. Trave del Cristo (7c+).
  6. El Cristo (7a+ des de la pinça i regleta, projecte des de més a dins).
  7. Projecte (8?)
  8. L'Apàtrida (7b+)
  9. La Prensa (6c+ dempeus, des de dins projecte).
  10. Emergencia en la fuerza (8a+ / 7b+ des de triceps i bola / 7a des de bidit i bola,...)
  11. Reemergencia (7c).
  12. 6a+.
  13. Visió cega (7a).
  14. Trave de Dins (7b+).
  15. Horriblerbed (8a).
  16. Alarm Boy (7c)
  17. 8a llençament (8a / 7c+ dempeus)
  18. El Pirata del estrecho (7b+ des de dins, llençant)
  19. Demolition Man (7b des de dins, llençant/ 6b+ dempeus).
  20. Raid (7b des de dins)
  21. Tantun (7b+ des de dins).
  22. Autan (7b des de dins / 7a dempeus)
  23. Afterbite (7b des de dins: llençar directament de la bola a canto)
  24. Variant Afterbite (7a / 6b dempeus).

Rebaixes de Gener

Les últimes setmanes, hem seguit l'intens ritme que vam pendre a les festes, en plan bloquero vull dir (les menjorraes, i les eixides nocturnes, sí que s'han acabat). A més combinant bancal i cova de la gota.
Ara una breu crònica, de les últimes performances.
Primer un no encadenament: amb el Nacho, els reis no es van portar bé, i no li van regalar Sin Respeto, el que seria el seu primer 8b+, però ja es sap, que ni els reis existeixen, ni eixe grau el regalen. Encara que de veritat, si els ultims dies, l'hagués quedat pell als dits, segur que el tomba. No problem, tornarà al Febrer. A la cova de la gota, el Kiki i l'Àngel, s'emporten l'Alarm Boy, un bon 7c de referencia, Nano de Ibi dixit. Aquest últim, plenament reintegrat a l'escena crevibloquera, va engruixant el seu llistat, i en unes setmanes fa el Final del Noctàmbula (7b+), el Final de Sin Respeto (7b+), Neandertal (7b), la primera repetició de Lagrimas y gozos (7c), Autan (7b), Hombros Locos (7a+)...jo, per la meua part, faig el Derecha del Dreams, un 7b+ d'Antonio de Callosa que estava per repetir, i reencadene l'Alarm Boy, per la sortida que s'ha consolidat. Açó és, la meua crònica, alló del que jo m'he enterat, dins del cercle de persones amb qui més em junte. Segur que molts, n'han pogut treure d'altres: i és que, de veritat, és un gust vore a gaudir la gent, als nostres blocs, fent 6b o 8b.
No sé si us abreu copsat, però he modificat el grau d'alguns blocs. quina és la raó? que són les rebaixes de gener? doncs no, és que amb les repeticions, i les condicions més estables de temperatura, el grau va assentant-se.

Pose la meua llista, amb el grau, d'alguns dels blocs de referència a Crevi:
  • Bancal
Ale joe (7a).
Dreams (7a+).
Groc Project (7a+)
Groc Project Direct (7b+).
Neandertal (7b) però morfo.
Final del Noctàmbula (7b+)
Final de Sin Respeto (7b+), morfo.
Prou (7b)
El Rellotge (7b), morfo.
  • Cova de la gota
Autan (7b), des de baix.
Alarm Boy (7c).
L'Apàtrida (7b+).
Emergencia en la fuerza (7b+), des de triceps i bola.

L'ideal és que cadascú pogués opinar, i votar, sobre el que pensa del grau, de qualsevol bloc al poble, aixina que vos anime a deixar, en forma de missatge, els vostres llistats, d'aquestos problemes, o dels que es vulguen. No vos talleu, que serà més divertit.



Aixina et traten els d'Alacant si caus


Apretant a la cova



La brena



Acó es diu, no saber ja ni com pujar


Per últim, dir que a La trave del Cristo, s'ha partit la regleta de més a la dreta, l'última que agafaves abans de llençar, el pas ix però queda més dur (ara la regle es pitjor). Haurem de tornar a reencadenar-lo!


13 de gener del 2010

dies de fred i bancal

El fred dels últims dies, a més de l'adherència, a augmentat el nombre visites als nostres blocs. Jo vaig pujar dissabte al bancal, on l'ambient era gelid, i alhora, motivant (per la gent). Mai he passat tant de fred escalant al poble, però no he de queixar-me: a mi m'agrada, de fet sempre estic demanant que faça més fred...


El Kiki en La Bèstia


El Primo al mateix bloc





El Primo en el Final del Noctàmbula, 7c que va resoldre



El Kiki al llarg pas de Neandertal (7b+)


Jo en Hipertensió (7c+), on vaig millorant.


Fernando Garcia ( Nano de Ibi ) també a l'Hipertensió




Toni al Final del Noctàmbula



Nano



Trupi

4 de gener del 2010

La Bèstia Parda

El dissabte passat, jo no vaig poder anar, a la sessió nocturna del bancal, però una trucada del Miquel, que havia pujat amb l'Àngel i el Nacho, em donà la notícia: l'Àngel havia fet la primera repetició, ara sí, de veritat, de la Bèstia Parda, la qual cosa suposava, a més, el seu primer 8a. Un dur bloc per a entrar al regne de l'octau grau, doncs és d'eixos que indubtablement ningú s'atrevirà a decotar. Com encara no tenim el vídeo-montatge, us deixe les fotos, fetes pel Miquel aprés performance, on la seua cara de felicitat no deixa cap dubte: la bèstia parda és seua!





El dia de la bestia

I per a tancar la crònica, una foto de l'Elena en Callosa, a la via Lirones arbóreos, el seu segon 6c, aixó sí, per ara, al top-rope.

31 de desembre del 2009

Feliç Any Nou

Vos deixe unes fotos, i una breu crònica per a acomiadar l'any: Nacho, que ha estat acompanyant als seus amics de Madrid, pel tour Blanca-Fortuna-Crevillent, al seu pas pel bancal, es converteix en second ascender (segon que el fa) de Hipertensió (7c+) i la Bèstia Parda (8a), blocs que sols tenia fet... ell mateix, però sense la melena, i finalment també resol la extensió de la Bèstia Parda eixint pel cuc (el gusano), que decidim anomenar la Bèstia Negra (8a+). Ara sols li queda el regal de reis! Ja vos contaré més del que han donat de si els ultims dies! Ara, queden les fotos,...,







L'Àngel en la Bèstia






nacho i els seu dits


...i dir adéu a l'any i la dècada...i més que desitjar, el millor que podem fer es començar el nou any, passant a l'acció amb decisió, disfrutar de la vida, i fer molt l'amor...


28 de desembre del 2009

Nadal

Nit de Nadal.
Quasi és hora del sopar amb la familia, i encara estem donant-li pegues. La qual cosa més que extranyar, sembla un flashback recurrent. Nacho torna a casa per Nadal. I ens lia a probar allò més dur del bancal. Enguany toca Sin Respeto, problema que té un poquet de tot i barrejat: duresa, bellesa, lletllor, polèmica; i aixó, en aquest món, és sinònim d'atracció i èxit. Per a que imagineu com de dur és, sols dir que el grau anirà pel 8b/+ . Però jo no tinc critèri per a graduar-ho. A mi ni m'ix l'últim moviment dur, el llençament de les fotos, que és un tràmit de 7c, i que el Nacho i l'Àngel trauen molt fàcil.
I poc més a dir, perquè la pluja no ens ha deixat escalar molt. Que ahir diumenge, l'únic dia de la setmana que s'ha alçat bo, tornarem al bancal des mig matí, gaudint del solet. Que molta gent, i de molts indrets, ens visiten estos dies, buscant bons blocs, i un temps un poc millor. Que el Miquel ha encadenat La pancha de blas, el 8a de Callosa, que apareix en la foto del meu anterior post.
I, acabe ja, que paseu bones festes, però compte amb els homenatges a Baco! Jo ja l'he honorat, i estic pagant les consequències...










7 de desembre del 2009

Furor Digital

Són les 5 del matí, i al món, encara li resten dos llargues hores d'afanyat esforç, per a fer amaneixer a Crevillent. Una calfor abrussadora a les iemes dels dits m'ha despertat. No puc dormir. Estic fotut: sent que em cremen com si radiaren. També sé que m'ho mereix. Caldrà avesar-se. Aixina que acluque les parpelles, intente dormir, però a la meua ment s'amuntegen els records dels dies passats.
Les darreres setmanes han sigut prou mogudes per la meua part: esportiva per les zones de la Vega Baja, on també he fet alguna vieta llarga a la Frontal d'Oriola, el pont a Albarracín, més rambla. Com també em va ocorrer l'any passat, amb el fred m'entren ganes de fer un poquet de tot.
Conclusions.
Doncs a part de que el furor digital (o ganes incontrolables d'escalar) pot arribar a ser dolorosament nociu, n'he pogut treure alguna més. La cova de la Rambla et posa fort com un bou, i l'ego et diu que tot anira caient. Jo quasi ja he tancat la saga mosquitera: Afterbite, Autan, Tantun i Raid! De tots el més dur, pel temps que ens ha costat fer-lo, és el Tantun, l'Autan i l'Afterbite queden enmig, i el més facil serà el Raid, tots ells entrant per les respectives versions des de dins. No vull parlar de graus. Quan assimilem un grau, els limits es dilueixen cap a baix i s'obri una porta cap a dalt. No ens passa cada vegada que encadenem? És la sindrome del peque bo, on el que tant ens ha costat de sobte ens pareix fàcil. Temps al temps. Em vaig sorprende del poquet que ens costa fer alguns blocs: a l'Àngel i a mi, per exemple, el 8a que va obrir fa un temps Nacho en la Rambla, el fem fàcil dempeus: aixina ja és 7c+, i ara queda assajar el primer pas, el llençament, per a que no em surta una de cada mil. Serà el fred o que estem més forts? Un poquet de cada. Qui està fort està fort, com a demostrat el Kiki, que no suma solament en esportiva. A la Rambla també a fitxat els últims dies, i ja té quasi el pleno mosquiter, Tantum des de dins inclós, l'Àpatrida, i els que cauran!
Cada vegada m'agrada més l'ambient que es respira a Albarra, al pont em va sorprende positivament, no solament pel bon rotllo entre els locals i habituals (sempre és un plaer trobar-se amb els amics i coneguts), si no que en general, tothom semblava molt calmat, quasi introspectivament centrat em probar llurs respectius projectes, o simplement gaudir d'aquesta meravella geològica-ambiental-escaladora, un miracle de bosc. Serà el fred, que espanta els turistes i atrau els fanatics? De totes formes, crec que definitivament s'ha creat un escenari, del tipus Fontainebleau-Bleusards, la qual cosa em sembla que beneficiarà definitivament el bosc, perquè una colectivitat d'aquest tipus sempre dona bons fruïts.


Miquel en Callosa

Redovan

Redovan
La nostra casa a Albarra
Regleta









Paret Frontal