15 ANYS DESPRÉS...PROHIBIT ESCALAR?

Els passats Novembre o Desembre, van fer 15 anys dels primers blocs que vaig obrir al conegut sector El Bancal. La història és coneguda: un dia que el meu company de cordada em va deixar tirat, vaig decidir pujar a uns impressionants boulders que recordava de quan jugava a escalar-los quan era xicotet, doncs la finca d'uns familiars, a la qual pujava sovint als estius, queda prop. Eixe dia vaig obrir El Berrinxe i el Dani, estàs cremat, els primers moderns problemes de bloc al bancal...i dic moderns, perquè més tard vaig saber que escaladors del poble ja escalaven allí als 80! Aquell redescobriment va ser com un encanteri: vaig quedar irremeiablement lligat al lloc (el  nostre racó màgic), i a la recerca del moviment pur, de l'escalada més tècnica i  acurada. Els primers anys van ser prou tranquils, en aquest país la pràctica del boulder no era massa prestigiosa, així que pujàvem els amics del poble, i poc més (el Kiki i jo férem gran part de les primeres del moment). Quan al temps, vaig fer amistat amb gent dels pobles dels voltants, els quals també estaven obrint les seues pròpies zones, cap d'ells em feia massa cas quan els deia que els blocs que estavem obrint a Crevillent, eren molt millors! Quan van vindre la primera vegada van flipar! I així, poc a poc, pausadament, anàrem creixent; més blocs, més i més amistats amb qui compartir i gaudir, els primers sèptims i octaus, la fama, els Creviblocs...hui, l'escalada ha deixat de ser eixe estil de vida que practicàvem quatre tocats d'estranyes vestimentes; cada dia hi som més, i de totes les modalitats, el bloc és la que més s’ha desenvolupat; també ocorre, que quan més hi som, més destaquen comportaments irrespectuosos (un 10% de 100 no és el mateix que un 10% de 1000, al menys en termes d'impacte). Fins ara el nostre ritme d'obertures sempre havia sigut pausat, mediterrani, i amb el màxim respecte per l'entorn i la roca. Personalment, caminaria sempre de puntetes pel camp si fos possible. N'hi ha tanta vida a tot arreu, que fins i tot em dol xafar la més minúscula herba del sól de terra! Com a consequència, fins a fa ben poc, teniem fama de poc netejadors: la nostra filosofia era la d'obrir des d'abaix i a òsties, deixant que el temps i el pas dels escaladors fera la resta! Amb l'arribada del boom, simplement portarem un poquet més de cura de que ningú es fera malbé escalant qualsevol cosa oberta per nosaltres! Des de fa uns mesos, compartírem amb tothom els nous sectors, i es va començar a treballar en uno nou (fa uns anys vam obrir un únic problema, i ahí ho vam deixar), d’una manera relativament més apressada. Açó ens a fet entrar en conflicte en un veí, que va trucar els forestals, que van denunciar uns companys,  al·legant una suposada prohibició d’escalar a tota la serra de Crevillent! Per evitar fer la bola més grossa, per ara és preferible no pujar als sectors de la Palmereta i les Ermitetes, i si sou denunciats al Bancal, demaneu les raons per escrit, per a poder mostrar-ho posteriorment a la Federació, i recordeu a l’autoritat que el sector està dins una propietat privada, on els propietaris sempre ens han deixat escalar sense cap problema (hem d’agrair-los que hagen mostrat sempre aquesta actitud). Salut i bones escalades.

Los pasados ​​Noviembre o Diciembre, hicieron 15 años de los primeros bloques que abrí en el conocido sector El Bancal. La historia es conocida: un día que mi compañero de cordada me dejó tirado, decidí subir a unos impresionantes boulders que recordaba de cuando jugaba a escalar cuando era pequeño, pues la finca de unos familiares, a la que subía a menudo los veranos, queda cerca. Ese día abrí el Berrinxe y Dani, estàs cremat, los primeros modernos problemas de bloque en el bancal ... y digo modernos, porque más tarde supe que escaladores del pueblo ya escalaban allí a los 80! Ese redescubrimiento fue como un hechizo: quedé irremediablemente ligado al sitio (nuestro rincón mágico), y en busca del movimiento puro, de la escalada más técnica y precisa. Los primeros años fueron bastante tranquilos, en este país la práctica del boulder no era demasiado prestigiosa, así que subíamos los amigos del pueblo, y poco más (el Kiki y yo hicimos gran parte de las primeras del momento). Cuando con el tiempo, hice amistad con gente de los pueblos de los alrededores, los cuales también estaban abriendo sus propias zonas, ninguno de ellos me hacía mucho caso cuando les decía que los bloques que estabamos abriendo en Crevillent, eran mucho mejores! Cuando vinieron la primera vez lo fliparon! Y así, poco a poco, pausadamente, fuimos creciendo; más bloques, más y más amistades con quien compartir y disfrutar, los primeros séptimos y octavos, la fama, los Creviblocs ... hoy, la escalada ha dejado de ser ese estilo de vida que practicábamos cuatro locos de extrañas vestimentas; cada día somos más, y de todas las modalidades, el bloque es la que más se ha desarrollado; también ocurre que cuando más somos, más destacan comportamientos irrespetuosos (un 10 % de 100 no es lo mismo que un 10% de 1000, al menos en términos de impacto). Hasta ahora nuestro ritmo de aperturas siempre había sido pausado, mediterráneo, y con el máximo respeto por el entorno y la roca. Personalmente, caminaría siempre de puntillas por el campo si fuera posible. Hay tanta vida en todas partes, que incluso me duele pisar la más minúscula hierba del suelo! Como consecuencia, hasta hace poco, teníamos fama de poco limpiadores: nuestra filosofía era la de abrir desde abajo y a ostias, dejando que el tiempo y el paso de los escaladores hiciera el resto! Con la llegada del boom, simplemente llevaremos un poquito más de cuidado de que nadie se hiciera daño escalando cualquier cosa abierta para nosotros! Desde hace unos meses, compartimos con todos los nuevos sectores, y se empezó a trabajar en uno nuevo (hace unos años abrimos un único problema, y ​​ahí lo dejamos), de una manera relativamente más apresurada. Ésto nos a hecho entrar en conflicto con un vecino, que llamó a los forestales, que denunciaron a unos compañeros, alegando una supuesta prohibición de escalar en toda la sierra de Crevillente! Para evitar hacer la bola más grande, por ahora es preferible no subir los sectores de la Palmereta y les Ermitetes, y si sois denunciados al Bancal, pedir las razones por escrito, para poder mostrarlo posteriormente a la Federación, y recuerde a la autoridad que el sector está en una propiedad privada, donde los propietarios siempre nos han dejado escalar sin ningún problema (debemos agradecerles que hayan mostrado siempre esta actitud). Salud y buenas escaladas.