Carlos Preciado repeteix 8A Cova de la Gota

Carlos Preciado va fer la primera repetició, el passat dia 24, d'aquest bloc que Nacho va resoldre fa un temps, el qual com és habitual en ell, no va batejar.

Barranc de la Barbereta escalat

Farà un mes, el Serna i el Santos, amb uns quants empotradors i friends, van fer el recorregut invers de l'habitual. No van treure la corda en tots els rapels, diuen que la clau era l'últim llarg (0 primer rapel), i que el grau màxim s'aproparà al IV+ o V. Com que no van instal·lar cap segur, preferirien que quedara aixina.

Més Encadements al Panal

• El Miquel s'ha fet amb la variant d'efecte coriolis per la dreta (defecte coriolis). Opina que aixina será un dur 7c+, i que l'original per a ell és 7c, no 7b+ com vam dir al principi.
• El Jacinto va encadenar ADN, una de les clàssiques del sector.
• El Tites fa la combinació d'entrar per equipa i eixir per Hot Dog (7b+).
  

La Sagra. Via de "Los Pináculos / Corredor himalaya".

Després d'haver completat el meu equip hivernal amb dos piolets, aquesta setmana vaig decidir canviar radicalment d'activitat: ni boulder ni deportiva, dissabte tocava alpinisme! Una trucada al Luis Candela (també de Crevillent) i ja tenia company i destí.
Després de dos horetes de camí, a les nou ja estavem baix la Sagra, ben carregada de neu (ella i tots els voltants). Una ullada a les possibles opcions i ens decantem per probar amb la via de los pinaculos (quatre llargs de roca i neu fins al IV+) que empalma amb el Corredor Himalaya.
Amb bon ritme malgrat que anem prou carregats ens anem acostant a l'entrada del corredor, des d'on ens havem de desviar cap a la dreta per buscar el primer llarg de la via. Una ullada al cròquis i primera putada del dia: un dels meus guants fins de cuiro desapareix misteriosament. Decidim que possiblement a decidit baixar-se ell sols tota la pendent de neu als nostres peus. Ni rastre. El primer llarg es una vira inclinada de neu i roca cap a l'esquerra, que el cròquis marca de III+. Una vegada identificada, montem reunió just al començament i em decideix a donar-li. La roca no és molt solida, vaig avençant amb les mans nues i gelades intentant trobar on ficar un sòlid primer segur. Uns metres més i ja se que no vaig a trobar-lo: no n'hi ha on ficar res. Cap problema. Llace una roca amb una cinta i cap avant. A mitat del llarg trobe l'unic lloc on posar un bon friend i finalment arribe a la repisa on n'hi ha que montar la reunió. La ressenya dia que a més de friends i empotradors feien falta 4 o 5 claus. Ara sé perquè. La roca a més de mediocre no es gens generosa. Al final monte una precaria reunió d'un friend i l'unic clau que tenim (un universal) que de totes maneres no canta molt be. Luis em segueix sense cap problema, un poquet impresionat per l'exposat del llarg. El segon llarg puja un espoló de roca d'uns 15 metres i IV+. Li torne a tirar, i rapidament, ja amb bons emplaçaments pels segurs, supere el tram de roca i em trobe amb el mateix problema: el lloc on en teoria n'hi ha que montar la reunió no cap res, així que segueix pel tercer llarg, un nevero a 50 graus on al seu final trobe on montar la reunió (tampoc molt guay). Luis puja i li dona al tercer i últim llarg, ja sense complicacions, i per fi monta una bona reunió. Des d'ací la nostra via empalma anb el corredor himalaya. Com sembla una mica expo decidim rapelar. 30 metres més abaix i ja estem al corredor, on tenim dues opcions: cap a l'esquerra Corredor Andino i cap a la dreta el Himalaya, optem pel segon, més encaixat i atractiu. Ara es el Luis qui va davant, ja sense corda, més agil que jo en aquest terreny. Una pena no portar camera perquè el lloc és impresionant. Superem alguns resaltes més empinats però tots amb neu, i finalment el corredor s'obri. A partir d'aci la via segueix la cresta ja amb menys neu, pedra solta. Jo ja vaig notant la cansera (i la falta de costum). Com el que queda no és molt atractiu i ja es tard, quasi en la cresta que ens porta al cim decidim girar cap al l'embut i baixar. La neu está de puta mare i perdem altura rapidament. Ja completament esgotats arribem al cotxe a les 5:30. Quan ja ho tenim tot replegat m'adone que el meu martell-piolet nou s'ha d'haver caigut pel camí perquè no esta a la meua motxilla. Quina merda més gran! Tornem a tirar cap a dalt a vore si el trobem. Luis que va més rapid arriba fins a l'entrada de l'embut però res de res. Mitja volta i pal cotxe altra vegada. Paradeta a l'hotel a prendre energies i amb bon humor a pesar de les meues perdues ens tornem cap a casa.

Croquis de la via i fotos del corredor himalaya dissabte (no son meues les he agafat "prestades" d'altra gent).

Dos bloques y un destino

El passat divendres 26, Nacho de Murcia , després d'una dura setmana de sesions a peu de bloc al més pur estil noctambulista (frontal al cap), va aconseguir en la mateixa vesprada, resoldre els seus deures nadalencs. Aquesta és la crònica d'una "mort" anunciada.

Primer Acte. Noctàmbula.

La llum va esvanint-se en la curta vesprada de Decembre, i al conegut sector del Bancal, en la pedra de la Bèstia Parda, sense calçar-se els seus gats, tranquil, Nacho "Kid Rock Cowboy" calenta un poquet probant La Oruga. I sense perdre la calma, col·loca els matalafs i crash-pads, prepara la camera, i es decideix a donar-li un primer pegue. Comença. Creue a regleta en dreta, juntar, llençar, el dur pas de tornar a juntar i arriben els moviments claus, però amb la mateixa fluidesa, fica el peu roín a la primera, dinàmic al canto bo, l'agafa, creua peu, llença fora, regletes,mantel i...fet, d'una manera tan fàcil que pot ser ni ell s'ho esperava.

Segon Acte. La Talonera.

Més tard, després d'uns poquets pegues per a controlar el pas dur, ja és el moment del segon duel del vespre. I altra vegada ix guanyador. Aquest, aixó sí, ha sigut un combat més dur. A sofrit, ha pillat mal el lateral bo de eixida, però ha clavat el peu dret, ha corregit la ma i s'ha plantat també damunt la pedra. El combat ha finalitzat. Noctàmbula i La Talonera ja són seus.

Nacho en Noctàmbula

Ara solament queda parlar dels graus. I què opina? Doncs que comparant amb altres blocs que ell té fets o probats, Noctàmbula serà 8B, i que La Talonera, de la manera que l'ha fet, per a ell és 8A+.

Ja penjarem els videos.

Cròniques Panaleres

S'acurten els dies, arriba el fred, i l'assolellat Panal, el sector més potent de la deportiva crevillentina, seguint aquest ritme estacional torna a reunir, baix les seues plaques i desploms, a locals i forasters. I els escaladors, com afaenades formigues, continuem amb el nostre treball: probar, elegir, assatjar, assediar, encadenar i tornar a començar.



I que han fet últimanent les formigues/escaladors?

• El Miquel i el Juanma equipen Efecte Coriolis, que encadena primer el Kiki utilitzant una seqüencia natural per la dreta; i després el Miquel, com ell la va concibir, més recte agafant uns picats. En el que si que van coincidir és en el grau: 7b+ dur.
  

• El Kiki, que segueix amb el seu ritme frenètic d'equipament de projectes i noves combinacions, encadena altres tres combos, Desestresate i La Diagonal de los Locos de 8a+, i Quart i Mitat Extension que proposa com 8b.
  

• El Dami encadena Waku-Waku (7a) i Equipa que venen els munipa(7a), aquesta última també la va resoldre el Isi.
  

• El Serna resol una de placa dura i clàssica: ADN (7a).

• El Vicent i el Kiki també encadenen la combinació d'entrar per la Equipa i sortir per Hot Dog, que no sé si te nom, però que crec que queda com a 7b+.

• El Grenyes fa una altra combinació, aquesta entrant per la Stalingrado i eixint per Efecte Coriolis. Nom i grau: Els Desesperats (7a).
  

Seguirem informant.

Malta, psicobloc,

Per motius de treball, vaig passar la primera setmana de Novembre a Malta. Però com a bon fanàtic, vaig ficar els meus peus de gat (i un banyador) a la maleta, per si de cas gaudia d'un poquet de temps per apropar-me als fantàstics acantilats que protegeixen l'illa.

Finalment, i malgrat que no feia bon temps, l'ùltim dia ens vam apropar a la "blue grotto", una cova estil Ambolo. Una vegada comprobat l'agradable temperatura de l'aigua, vaig tantejar algún xicotet psico fins que una tempesta, en va fer sortir prematurament de l'aigua, i deixar-ho per a altra visita!