Creviblog

New topo of "La Cova de la Gota"

2011-11-18T15:04:00.003Z

New acces information!

2011-11-18T15:00:00.005Z

Amb tots els sectors marcats! I algun clip que pot ser no hageu vist!

2 Plaques al Castell Vell from dani ferràndez on Vimeo.

Claus perdudes!

2011-04-01T17:52:00.000+01:00

El dissabte passat, el dia del Crevibloc, una confusió va fer que unes claus de cotxe anigueren a parar a una motxilla equivocada! Si algú en sap alguna cosa, que es comunique amb mi deixant un missatge a aquesta entrada, o em mane un mail a la direcció creviblog@gmail.com.

El sábado pasado, el día del Crevibloc, una confusión hizo que unas llaves de coche fuesen a parar a una mochila equivocada! Si alguien sabe algo, que se comunique conmigo dejando un mensaje a esta entrada, o me mande un mail a la dirección creviblog@gmail.com

Crevibloc 2011

2011-04-01T17:35:00.005+01:00

Com tots sabeu, el dissabte anterior va ser el crevibloc, que com sempre, celebrarem al nostre emblematic sector del bancal.

Enguany simplificat al máxim - no n'hi hagué competició, ni samarretes, ni inscripcions - la qual cosa no va impedir que, un any més, l'ultim cap de setmana de Març ens reunirem un bon grapat de gent a disfrutar del sol, el menjar i els boulders. I malgrat la poca difusió, sempre ens alegra veure com la gent respon i acudeix.

I així, amb un ambient molt familiar, va transcorre el jorn, amb la paradeta a migdia per prende forces, amb les típiques coques crevillentines, per a continuar amb els pegues fanatics fins que no va quedar llum.

Una vegada caigué la nit, il·luminarem la coneguda pedra dels EE.UU. amb un generador i quatre faroles.

Primer pel sopar, que consistia en una olla amb conill fregit amb tomaca, altra amb pollastre, i una última de cous-cous, ummm tot boníssim, igual que els pastissos que va portar la Carmen, perillosos i brutals ;-).

I després per a escalar qui encara tenia forces...o per a continuar la festa mentres quedara combustible al cos...i al generador.

Com he dit abans no n'hi hagué compe d'escalada, però mereixerien un oscar crevibloquero:

El millor encadenador del dia, el Javi Reyes, que va fer la Talonera dreta, La Bèstia,..., i els que ha partit, i seguira partint, les próximes setmanes.

Al Pollo per ser el primer en arribar a dirigir el tràfic, i per vigilar que la gent no s'emocionés massa jugant al futbol.

L'Alfredo Macià per l'exel·lent interpretació en Mystic River- Está ahí mi iphone? La que vas estar a punt d'armar!

Al Nano de Ibi (Fernado Garcia) pel que ens ha ajudat, perquè sempre replega més merda que ningú, i per suposat, pel cous-cous, anem a nombrar-lo fill predilecte.

En Miguel Navarro, per l'ajuda, i perquè va guanyar la compe nocturna de futgolf!

Al Tato i al Heavy, per baixar a per més gasolina, sense ells la festa hagués acabat molt més prompte!

Al Serna i al Miquel, per la tota feina que han tingut que fer aquestos dies.

A mi, per la meua disfressa "vuelven los 80's".

I a tots els que vinguereu, per portar-vos tant bé, i fer que entre tots passarem un divertit dia.

Sopar dissabte

2011-03-22T12:51:00.004Z

Seguint amb el rotllo amateur d'enguany, dissabte en la nit allumbrarem el bancal per a sopar, aixó sí, el menjar, la beguda i les cadires/crashs on seure's correran a carrec de cadascú, a crevillent ho anomenem sopar de faixa, el millor és portar de més per a compartir amb els demés, jo per exemple faré una olla amb conill fregit amb tomaca, ;-)

El lloc on aparcar i dormir serà el mateix que l'any passat.

Ahh i un recordatori general! Dins el camí privat no es pot aparcar ni per al crevibloc ni mai, els veïns han demanat per favor que deixem els cotxes fora (a partir de la caseta semienderrocada, en roig a les fotos), per favor seu respectuosos i no els deixeu dins!

Siguiendo con el rollo amateur de este año, el sábado en la noche iluminaremos el bancal para cenar, eso sí, la comida, la bebida y las sillas / crash donde sentarse correrán a cargo de cada uno, en Crevillent lo llamamos cena de faja, lo mejor es llevar de más para compartir con los demás, yo por ejemplo voy a hacer una olla con conejo frito con tomate, ;-)

El lugar donde aparcar y dormir será el mismo que el año pasado.

Ahh y un recordatorio general! Dentro del camino privado no se puede aparcar ni para el crevibloc ni nunca, los vecinos han pedido por favor que dejemos los coches fuera (a partir de la caseta semienderrocada, en rojo en la foto), por favor sed respetuosos y no los dejeis dentro!

Crevibloc

2011-03-18T07:48:00.002Z

Serà els dies 26 i 27 de Març!
A causa dels nombrosos problemes de temps, diners, patrocinadors, etc., enguany al crevibloc no hi haurà competició, solament concentració-jornada-fanàtica-convivència, i la corresponent festa nocturna. Per tant no serà necessari estar federat ni qualsevol cosa per l'estil, solament ganes de riure i d'apretar, i pell als dits per a poder-ho fer. Seguiré informant-vos...

Será los días 26 y 27 de Marzo!
Debido a los numerosos problemas de tiempo, dinero, patrocinadores, etc., este año el crevibloc no habrá competición, sólo concentración-jornada-fanática-convivencia, y la correspondiente fiesta nocturna. Por lo tanto no será necesario estar federado ni cualquier cosa por el estilo, solo ganas de reír y apretar, y piel en los dedos para poder hacerlo. Seguiré informando ...

Walking on the wild side

2011-01-20T09:13:00.005Z

No, no és que hàgem anat a camejar al conegut sector de Sella, però és el que en ve al cap quan pense en totes aquelles persones (i en concret els escaladors) que són capaços de renunciar a totes les comoditats d'una vida normal per a llençar-se a viure pel vessant més bèstia de la vida. Com en Werner, escalador suís que porta 6 mesos voltant per les nostres zones bloqueres amb la seua xicoteta furgo. Qui haja visitat Albarracín els últims mesos segur que el coneix.

Respect Albarracín!_Chapter 2 from Bideartean Studio on Vimeo.

Doncs bé, fugint de les inclements condicions metereològiques terolenques, des de fa una setmana s'ha trasladat a crevi, divertint-se amb les nostres pedres, i sobretot, amb la caloreta i el sol...els qui també es diverteixen són Nacho, que entre pegue i pegue al seu surrealista projecte a la Rambla, bloca la dura extensió del conegut problema de Las Pollas, que queda així, des de dins, com 8a; i el Miquel, qui després de caure unes quantes vegades a l'últim pas de la Grenyesaurio, finalment consegueix encadenar aquest explosiu 8b equipat pel Kiki, el qual fins ara solament havia sigut tatxat pel Salta i en Rafi.

Aerominimize

2011-01-04T18:35:00.004Z

Video de l'entrada saltant del Minimize to Maximize (el qual continua sent projecte). A vore si algú s'anima i el treu (amb i sense salt).

Aerominimize from dani ferràndez on Vimeo.

Penyal

2010-12-29T10:26:00.006Z

Dimarts vaig estar al Penyal d'Ifach amb el Serna fent un poquet de clàssica, en concret vam elegir la combinació Polvos Mágicos/Piratas.
Amb sol, i tot el dia pel davant, vam arribar a les 11 a peu de via. Com em va guanyar al pares o nones, i li tocava decidir l'ordre dels llargs, em va cedir amablement el diedre de 6b del segon, el que vol dir que va agafar les cordes i començà a escalar el primer, comú amb la Valencians. Us deixe una xicoteta descripició de cadascú d'ells.

1r llarg. Quartet algo pulit, amb bolts, que et deixa on comença veritablement l'escalada.

2n llarg. El diedre fissurat ans nomenat. Em toca. Com la primera xapa em queda alta, friend, xape el bolt, el trec, i cap amunt. La part dreta i l'esquerra del diedre són com el dia i la nit, una tira cap a rere, és rugosa i amb enormes cantos; l'altra tomba i està més llisa que el cul d'un bebe. Fins a l'ultim pas es fa molt bé: allí, n'hi ha que confiar amb el peu esquerre, apretar tirant en bavaresa, agafar el que siga amb la dreta, i fora. Just quan agafe la repisa m'esvara un peu però no caic. Bo. Divertida tirada, malgrat la roca sobada, però sóm al Penyal, i ací la roca és així.

3r llarg. Ixes cap a la dreta per una repisa, i creues baix d'un mur prou empinat cap a una gran roca que forma un diedre. La via puja realment per una bavaresa que n'hi ha a la roca. Però com no portavem bones descripcions, pensavem que La Polvos sortia per una de les dues fisures equipades del mur. Error, la de l'esquera pertany a la Sensación de Vivir, i li donen 6b+, i la de la dreta al Pilar Lopez de Sancho, i és 6b. El Serna, que anava de primer, veient que les xapes de la dreta eren més noves, va triar eixa opció. Afronta amb decisió l'escalada, però la eixida se li resisteix, es peta i té que parar. L'anime amb crits de ¡vamos, que eso tumba ya! pensant que el que li queda és facilet, i ell, finalment, després d'un breu descans, arriba a la reunió. Quan em toca a mi de segon descobreix una tirada continua, poc adherent, molt deportiva, i amb una eixida res fàcil. Collons amb el 6a, em dic.

4t llarg. Em toca esbrinar per a on enllaça La polvos amb la Piratas. Veig clar la repisa per on creua i arribe rapidament a la reunió. Quan arribe em quede bocabadat, i amb enveja mire la preciositat que l'ha tocat al Serna escalar de primer.

5t llarg. Diedre fisurat, amb bona roca, canto a go go, escalada atlètica,..., Que més es pot demanar? Doncs que estiga desequipat, com ho està! Sols té un clau vell al començament, i es pot xapar a mitad un bolt de Los Miserables, que va per la placa de la dreta.

6t llarg. L'anterior acava dins una incomoda cova, amb dos ponts de roca que serveixen de reunió. Surts per la dreta, llaces un pont de roca, i per roca delicada, et plantes fora. L'escalada continua sent atlètica, ergonòmica, seguint el diedre, i es junta amb l'U.B.S.A., amb el qual comparteix la penúltima reu.

7é llarg. Ampla fisura equipada, amb molt de canto, que tots dos, quan arriba el desplomet, van decidir escalar per fora. Postureo i a disfrutar fins a l'ultima reunió.
Ens desnuguem, i trepada fins al cim. Gavines, gats, turistes, cigarret, un mos, i poc a poc les cordades internacionals que més o meys havien engegat a escalar plegats, que van arribant.

Passeig cap a Calp, amb parada romàntica a un mirador inclosa, cervesa a un bar güiri, i a casa.

Videos

2010-12-14T10:23:00.008Z

Primer el Miquel fent Herejia (ja té el seu temps)

Herejía from dani ferràndez on Vimeo.

Altre amb el muntatge (mig censurat) de dos problemes nous al Bancal. Als sofridors seguidors merengues (Sern, Jordi, Antonio, etc.) us ofereix aquest espai per a que publiqueu un video-resposta a la nostra ofensiva culé.

Violadores del Sur & Antimadridista from dani ferràndez on Vimeo.

I per últim el Nano partint l'Hipertensió

Hipertensió from dani ferràndez on Vimeo.

Honestidad Brutal

2010-12-10T09:44:00.012Z

Primer de tot, i per a canviar radicalment el discurs del meu anterior post, hui toca enaltir el comportament dels qui les últimes setmanes han ajudat a netejar el fem que s'acumulava al Bancal, i a les persones anònimes que han tret les pedres i acondicionat nous projectes (no sé qui són, pero s'han pegat un curro que te cagues). Gràcies a tots.

Amb l'arribada del mal temps, Crevi torna a ser una de les destinacions bloqueres preferides per a molts, qui al llarg d'aquest s'haja passat pel Bancal, el nostre sector insignia, ho haurà pogut comprobar: quin ambientasso! I amb la gent arriben els encadenaments: Bruno i el Nano fan La Talonera, el Nano i jo el Dantacan direct, Beto i Pablito de Madrid la Bèstia Parda, jo La Emergencia (a La Rambla). També s'han obert nous blocs (per exemple El Antimadridista, 7a+ , preciós problema just a la dreta de la Bèstia, la primera pel Nano, després Bruno i jo)...

...doncs bé, al lio amb el tema que volia tocar: el de sempre, els graus...

Salta a la vista que alguns d'ells necessiten una decotació inminent, la qual cosa no significa que qui va fer la primera els unflara, però amb el temps, conforme van probant-se, apareixen nous mètodes, nous cantos, que els rebaixen. El món de l'escalada funciona d'aquesta forma i ningú ha de sentir-se ofés per aquesta questió. El que més canten són els de la Rambla, on n'hi ha que decotar quasi tots els durs: La Emergencia, que jo acabe de repetir, amb el nostre mètode honestament no em sembla més de 7c, ni tampoc L'Horriblerbed (per a mi 7c, també amb new method, doncs és un bloc que puc fer a la primera quasi sempre), ni el del llençament. Al Bancal passa quasi el mateix. La Talonera = Zatoichi Albarra. La Bèstia, bloc de referencia a Crevillent, a Alacant i al País Valencià, pense que era 8a com ho feia Nacho, així era durissim, mil vegades més dur, que com l'hem fet la resta, i crec que 7c+ es un grau més sincer i real. Per què? Doncs perquè com a referència que hi és, no hi pot haver discussió amb el grau, i perquè si no ho som, de sincers i seriosos, deslegitimem el sector, els blocs i als encadenaments/encadenadors. I no hi ha res pitjor que després apareguen al 8a.nu com a soft, la qual cosa és prou significativa: que són menys, però se'ls apunten així per a no ofendre als anteriors encadenadors, o per a estar més amunt al ranking. Personalment, després d'una intensa reflexió, i de probar blocs durs lluny de casa, crec que sóc incapaç de fer 8a. Sé que em meneje bé al 7b/7b+ , el meu grau de veritat, i amb esforç puc fer 7c o com a molt 7c+. Però el 8a encara em queda gran, a Crevillent i a la resta del món. I si em compare amb els qui realment fan eixe grau, estic a anys llum. Si fas 8a/8a+, has de pujar pels blocs de referència de 7c/7c+ amb la punta del pixorro (la Campana, El Mito, Motivos, Control de Calidad, Aeroline, Alde Hemendik), la qual cosa estic lluny de fer...

Per aixó, estic preparant els nous cròquis, i vull completar-los i penjar al blog també millors explicacions de com arribar, els llocs on dormir amb la furgo, vivacs, nous sectors.

P.D.: Disculpeu-me. He suprimit els nous cròquis de la Rambla, a l'espera de consensuar-los amb els implicats. Com que no tot ha de ser xerrar, també estic preparant nous videos, que intentaré penjar tan aviat com em siga possible. adéu.

Quo vadis escalada!

2010-11-23T09:25:00.006Z

Si us heu donat un rule pels blog's d'escalada del nostre entorn més proper, us haureu copsat que per una vegada les entrades, no versen sobre graus, encadenaments, viatges,..., al contrari, les amenaces de tancament d'algunes de les principals zones d'escalada del nostre entorn (Albarracín, Wild Side,...) han provocat un allau de posts, i de coments i discussions com a reacció als mateixos. Aprofitant el tiró, faig enlairar les meus queixes, i la meua opinió, les quals no sé si a algú importen, o si algú pensa que sóc un enfaós, perquè últimament qui es creua amb mi escalant, té que escoltar-me renegar als menys un quart d'hora, aixó sí, sovint mentre replegue la merda que han anat deixant els porc-escaladors que setmana rere setmana van deixant la seua merda per on passen. El cas és que tots tenim un límit, i encara que anem tragant i tragant, arriba un punt el qual sols podem explotar, i cridar, encara que reconec que no està bé generalitzar, llençant al vent un PUTOS ESCALADORS DE MERDA. Si algú és nou en aquest món, i pensa en un ambient bocòlic, de respecte per la natura i fraternitat pels companys, que s'hi oblide: som una mostra en xicotet de la nostra societat, i com a tal dins d'aquest univers hi ha de tot, però com reflex que som d'ella, doncs també afloren la competitivitat, les envejes, la falta d'educació, la mesquinesa i la hipocresia. Perquè no ens enganyem: les reaccions d'aquestos dies no són per les actituts inacceptables, són perquè van a prohibir-nos escalar! Bua, bua, ens planyim, ai, perquè no hi podrem escalar. I a culpar als demés, perquè clar, tots som responsables i respectuosos, sempre és cosa dels altres. Vist des de fora, un amic meu diu, mig de conya, que als escaladors ens classifica dins el mateix club que als pescadors, caçadors i caragoleros, per mentiders i exagerats, i per destructius. Serem, com a col·lectiu, així de veritat? Com ens veuran els habitants d'Albarracín, o els veïns del Bancal, del Wild, o de Cuenca, o Margalef, per donar-hi uns quants exemples? Com uns maleducats que només porten ronya? Com una marabunta domingeril que arrabasa al seu pas amb el que es creua pel camí? Si és aixina, quin mal gust a la boca, el pertanyer, i quina vergonya representar-hi! Pot ser no estiga sent just, però igual que quan de vegades veiem actituts, en persones que pertanyen al nostre col·lectiu, que ens fan sentir orgullosos de formar-hi part, ho sent molt però jo de vegades em sent al contrari. I està parlant algú amb prou anys escalant, més que altra cosa perquè van passant, quin remei, lluny ja del romanticisme, però que per aixó mateixa, ha aprés a disfrutar encara més, dels bons moments que ens donen l'escalada i els escaladors. Quan al segle XIX va neixer l'escalada-alpinisme, com a activitat burgesa d'esbarjo, solament aquesta gent amb temps sobrer podia disfrutar-hi de la muntaya. Per sort, els treballadors i la classe mitjana, van conquerir fa temps el dret a l'entreteniment, l'educació, l'esport, la cultura, el descans,..., i gràcies a aquesta obertura, qualsevol activitat en la qual vulguem pensar, ha patit una evolució i ha arribat a uns nivells inimaginables fa cent anys. Tanmateix, ens han convertit en uns consumidors insaciables, cada vegada som més i més, la qual cosa no per si mateixa no és roïna -encara que de vegades ens costa trobar la tranquilitat que busquem en la natura- així que la sol·lució està en l'educació, en consumir responsablement, o en ser menys escaladors-consumidors, i més escaladors a seques, i en ser inflexibles davant actituts, que sí, potser en altres circumstàncies no serien tan greus. Però ho mirem com ho mirem, no és el mateix deu que mil, i quan més som més gran és l'exigència i el respecte que tenim que mostrar: dos gossos solts, o dues puntes de cigarret oblidades, no fan mal, però quince o quaranta, sí. Així que com cap de nosaltres té el dret a limitar qui pot pertanyer i qui no, com si fos l'amo del club, ens toca assumir l'obligació d'educar, i de ser intolerants, no contra les persones, si no front els comportaments que ens perjudiquen.

Nova temporada

2010-11-09T11:48:00.003Z

Sí -ho sé- açò porta parat temps ha, però que anem a fer, als darrers mesos, no entrava dins les meues prioritats motivacionals escriure aquí. Hui em trec la gossera de damunt per a contar les últimes novetats bloqueres, quasi acaparades per l'Antonio de Callosa, que en poc temps, a Crevi, repeteix La emergencia en la fuerza (primera repetició, amb nou metode diferent al que va emplear Nacho), Herejía i L'Hipertensió. El primer també el bloca el Miquel -amb l'Antonio's method- que poc a poc va recuperant el seu estat de forma.

Antonio i Herejía

El bloc de moda al bancal es diu Los Violadores del Sur (7b), una nova entrada semiasseguda a El Eslabón Perdido, el conegut sext a la dreta de l'Ale Joe. Ideada pel Nano d'Ibi, van ser Carlos Preciado i Antonio de Callosa, qui van fer la primera, aprofitant que el primer no va poder anar, perquè es trobava malaltet a casa. Aixó sí, el van trucar amablement per a dir-li-ho.

Per altra banda, un recordatori d'algunes normes educacionals, bàsicament incomplides per molts escaladors: és molt comode que altres ens replegen la merda, però ronya que pujes ronya que baixes - i sí, les puntes de cigarret, paves, litros, esparadrap, tetrabricks, són fem - .

Reobertura

2010-06-08T16:48:00.000+01:00

Després d'uns mesos tancat per vacances (virtuals), ja va sent hora de reprendre l'activitat bloggera.

Començare per on ho vaig deixar, el Crevibloc, tot un exit de participació: gent de tot arreu, que va gaudir d'un bon dia (potser massa bo, per la calor vull dir), un alt nivell...a destacar el Bruno i l'Ignasi, que ho van partir quasi tot, i mira que els blocs proposats eren durs. Aixina que, tot i els errors comesos (ho sentim molt xiques, amb els vostres blocs de la final ens vam passar tres pobles, de dificils!), el resultat ens motiva per a continuar amb la feina.

Els resultats finals van ser els següents:

Homens

Bruno Macias
Ignasi Tarrazona
Carlos Preciado

Dones

Mari Carmen Alarcón
Marina Cervelló
Lidia arcas.

Junior

Jonathan Flor
Ramon Gonzalez
Alejandro jover

Continuem. El més destacat, esportivament, dels darrers mesos, són l'encadenament per part del Salta, de Mi pequeña, als Techos, el primer 8c Crevillentí; i les dues visites bloqueres de l'Ignasi Tarrazona, on, amb el seu flow genuí, entre acudit i acudit, va tombar bloc rere bloc: la manera en la que es va ficar a la butxaca el Noctàmbula (8b), ens va deixar a tots flipats!

I per últim, el dissabte passat, el Manuel Yagüetes i jo, vam encadenar, un darrere l'altre, la Time crisis (8a), , que per a ell suposa el seu primer 8a, i per a mi, el segon! En poder penje el video!

Els triomfadors del dia

Algunes imatges de la meua última visita al bosc, on acollit pel Nano i la Mery a la Marco Polo, vaig passar dos dies de puta mare, amb ells, i el Nacher, Ruper, Miguel Navarro i l'Ignasi. Amb tan bona companyia, qui pot demanar més? A destacar el cous-cous del Nano, la sargantana assassina, i que he aprés com fer el dumbo. L'unica putada és que la resta de l'expedició crevillentina va tenir que anar-se'n ans de temps, i no vam poder gaudir junts del viatget!

EL CREVIBLOC, DEMÀ. Programació del dia.

2010-03-26T07:17:00.005Z

Programació

Dissabte

Al Bancal:

Tot el matí fins a les 14:00, concentració. Tothom a blocar! Els inscrits tenen dret a dinar, sopar, samarreta, competir (si volen),..., tot per 8 €.
De 14:00 a 17:30, per als que vulguen, classificatòria, entre 6 i 8 problemes, 20 min. per problema, tant pera xics com per a xiques. Obviament, els blocs del xics i les xiques no seran els mateixos...

Al Rocodrom Municipal, situat al Passeig de la Rambla:

18:30. Finals. 2 blocs per als homens, 2 blocs pera les dones, a vista, 2 min. per participant. Per a federats, al tindre lloc al rocodrom.
En acabar, Concurs de Llençaments.

Aproximadament a les 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, justet pegada al rocodrom municipal. Després lliurament dels premis, etc.
Concert al Pub Rambla, també molt a prop d'on sopem...
I finalment, festa fins a que el cos aguante...

Diumenge

El que vulga (i puga), sessió d'escalada al Sector La Rambla (Cova de la Gota)...

Programación

Sábado

En el Bancal:

Toda la mañana hasta las 14:00, Concentración. Todo el mundo a blocar! Los inscritos tienen derecho a comida, cena, camiseta, competir (si lo desean),..., todo por 8 €.
De 14:00 a 17:30, para los que quieran, clasificatoria, entre 6 y 8 problemas, 20 min. por problema, tanto pera chicos como para a chicas. Obviamente, los bloques de los chicos y las chicas no serán los mismos...

En el Rocódromo Municipal, situado en el Passeig de la Rambla:

18:30. Finales. 2 bloques para los hombres, 2 bloques para las féminas, a vista, 2 min. por participante. Para federados, al ser en el rocódromo.
En acabar, Concurso de Lanzamientos.

Aproximadamente a las 21:30, Arròs i conill (paella), a una comparsa, pegada al rocódromo. Después entrega de los premios, etc.
Concierto al Pub Rambla, también muy cerca de donde cenamos...
Y finalmente, fiesta hasta que el cuerpo aguante...

Domingo

El que quiera (y pueda), sesión de escalada en el Sector La Rambla (Cova de la Gota)...

Cròquis Actualitzats Bancal

2010-03-23T11:10:00.003Z

2010-03-23T10:35:00.005Z

Com aquestes últimes setmanes he anat un poc liat, no he pogut actualitzar el blog darrerament, la qual cosa no significa que hi haja habut poques activitats destacables. A falta de un post més currat, i d'un vídeo que estic preparant amb molts dels últims hits, us faig una breu crònica-resum, recordeu que sempre parcial...
El Iris ha partit la Cova de La Gota de dalt a baix: Heregia (8a), Horriblerbed (8a), El de Las Pollas (7c+) al segon, L'Apàtrida (7b+) al flash, El del Llençament (8a), Emergencia en La Fuerza (des d'on és 7b+),..., colpidor!
Don Fernando García Albert aka Nano de Ibi, s'emporta la perseguida primera repetició de L'Hipertensió (7c+ dur, i el millor bloc del País Valencià Nano's dixit) al Bancal, i a La Cova, la primera del Fusión Boy (7c), i El dels Llençaments (8a).
El Miquel també entra al món del 8a de bloc, amb L'Heregia!
El Manuel (Yagües) fa El Dantacan Direct (7c), al Bancal, un highball amb poques repeticions.
Eva Carro, la xicona d'en Carlos Preciado, a La Cova, fa en pocs pegues L'Apàtrida (7b+) i La Emergencia (7b+), impressionant també! El que no sé és si Carlos ha fet L'Heregia o no...
I L'Antonio de Callosa repeteix La Bèstia Parda, que si abans de Nadal no en tenia cap, de repeticions, ara ja el tenim Nacho, Ángel, Ruper, Carlos, Nano, Bruno, Antonio i jo...
I per últim, una performance d'esportiva, l'encadenament per part del Kiki d'un nou 8b al Panal, Rizando el Rizo...

Chris Sharma Climbing Witness The Fitness via Noolmusic.com

Cartell Crevibloc

2010-03-11T13:21:00.002Z

Crevibloc

2010-02-25T14:06:00.003Z

Recordeu tots que enguany tornarà a haver-hi Crevibloc, el dissabte 27 de Març. N'hi haurà concentració, competició, primer en roca i final en resina, aixó sí, per a federats, i per suposat, festa per la nit...seguirè informant.

El Pegue Bo

2010-02-25T14:02:00.001Z

La Bèstia Parda (by Dani) from dani ferràndez on Vimeo.

Perdut crash-pad al bancal

2010-02-12T08:17:00.002Z

Ho havia oblidat! L'altra setmana el Charli se'l va deixar en un dels aparcaments. Crec que és un beal negre. Si algú l'ha trobat, agrairíem que es posara en contacte amb nosaltres, per a tornar-lo. Unes cerveses segur que s'emporta!

Carnaval a la Rambla

2010-02-11T09:14:00.006Z

Sí sí, un autèntic festival d'encadenaments: El Nano fa el dels llençaments plantat, i opina que, amb el nou mètode per a aguantar la porta, és 7c. El Trupi parteix el dur L'Àpatrida (7b+), en dos pegues, i jo faig el meu primer 8a, l'Horriblerbed! I el millor de tot, per a variar, és que, com podeu vore, el tinc grabat!

HorriblerBed from dani ferràndez on Vimeo.

Notícies d'última hora

2010-02-04T16:01:00.002Z

I van que volen: Ruper i el Nano fan La Bèstia Parda, L'Àngel La Talonera,..., seguirem informant.

Al Roig Viu

2010-02-02T09:27:00.010Z

Aixina és com està Crevillent. Crec que estem vivint una xicoteta edat d'or: mai havia vingut tanta gent, a donar-ho tot, a les nostres vies i blocs. Són els fruits, d'anys d'afanys aperturistes, de l'acumulació, d'un bon nombre de septims i octaus, en ambdues disciplines. I també d'un hivern cruel, que tanmateix, per estes terres, sempre ho és menys!
En vies, els últims hits dels quals m'he enterat, són l'encadenament del Vicen de Time Crisis (8a), i el del Primo, al Canto del Tordo (8b). Si llegiu altres blocs, com el del Vera, http://vera-abiertohastaelamanecer.blogspot.com/, voreu que n'hi han molts més!
En quant al bloc, visites del bo i millor: Bruno Macías va fer divendres el 8a del llençament, encara que ell no llença, a la cova de la gota. Dissabte Carlos Preciado, s'emporta la cobejada tercera, de la Bèstia Parda (8a). I el Ruper (Roberto Palmer, de Bunyol) la Talonera, que no li va semblar molt dura, pel 8a, tot i que, Nacho i Carlos, li donaven un plus més.

Ruper i l'atractiva bèstia

Diumenge, el bancal estava a rebentar. Per tant, uns consellets, de bon rotllo, per a tots els usuaris. Doncs, ara que hi som molts, és necessari anar amb cura.

No netejeu amb raspalls metàl·lics, que fan malbé la roca. Ni piqueu o retoqueu cantos, és una falta de respecte molt gran, i un total desconeiximent de l'ètica del bloc.
El fem, burilles incloses, si ha vingut amb vosaltres, ha de tornar-se'n també.
Aparqueu bé! Els terrenys són del veïns, cal respectar-los, que d'aixó depen que pugem seguir escalant molts anys.
No porteu matalassos vells, i encara menys per a deixar-los allí, que també són fem, i fan mal a la vista.

Crec que amb eixes 3 coses, no deixar ronya, tenir cura amb la roca, i respectar els veïns, podrem gaudir molts anys del bancal! A que no és molt?

I Més

2010-01-29T22:17:00.000Z

8a cova de la gota (the beginning) from dani ferràndez on Vimeo.

Més Vídeos

2010-01-29T10:19:00.002Z

El montatge de Sin Respeto (8b+) en exclusiva, on res és el que sembla (no està fet), i el que de veritat va ocorrer eixe dia...

sin respeto from dani ferràndez on Vimeo.

La Verdadera Historia from dani ferràndez on Vimeo.

Vídeo de l'Àngel en la Bèstia

2010-01-29T00:47:00.002Z

La Bèstia Parda from dani ferràndez on Vimeo.

Croquis Cova de la Gota

2010-01-22T12:34:00.006Z

6b
El taló del Joan (6b+).
Monkey see, Monkey do (6c).
Herejía (8a+ des del fons/ 7a des de l'invertit).
Trave del Cristo (7c+).
El Cristo (7a+ des de la pinça i regleta, projecte des de més a dins).
Projecte (8?)
L'Apàtrida (7b+)
La Prensa (6c+ dempeus, des de dins projecte).
Emergencia en la fuerza (8a+ / 7b+ des de triceps i bola / 7a des de bidit i bola,...)
Reemergencia (7c).
6a+.
Visió cega (7a).
Trave de Dins (7b+).
Horriblerbed (8a).
Alarm Boy (7c)
8a llençament (8a / 7c+ dempeus)
El Pirata del estrecho (7b+ des de dins, llençant)
Demolition Man (7b des de dins, llençant/ 6b+ dempeus).
Raid (7b des de dins)
Tantun (7b+ des de dins).
Autan (7b des de dins / 7a dempeus)
Afterbite (7b des de dins: llençar directament de la bola a canto)
Variant Afterbite (7a / 6b dempeus).

Rebaixes de Gener

2010-01-22T09:39:00.004Z

Les últimes setmanes, hem seguit l'intens ritme que vam pendre a les festes, en plan bloquero vull dir (les menjorraes, i les eixides nocturnes, sí que s'han acabat). A més combinant bancal i cova de la gota.
Ara una breu crònica, de les últimes performances.
Primer un no encadenament: amb el Nacho, els reis no es van portar bé, i no li van regalar Sin Respeto, el que seria el seu primer 8b+, però ja es sap, que ni els reis existeixen, ni eixe grau el regalen. Encara que de veritat, si els ultims dies, l'hagués quedat pell als dits, segur que el tomba. No problem, tornarà al Febrer. A la cova de la gota, el Kiki i l'Àngel, s'emporten l'Alarm Boy, un bon 7c de referencia, Nano de Ibi dixit. Aquest últim, plenament reintegrat a l'escena crevibloquera, va engruixant el seu llistat, i en unes setmanes fa el Final del Noctàmbula (7b+), el Final de Sin Respeto (7b+), Neandertal (7b), la primera repetició de Lagrimas y gozos (7c), Autan (7b), Hombros Locos (7a+)...jo, per la meua part, faig el Derecha del Dreams, un 7b+ d'Antonio de Callosa que estava per repetir, i reencadene l'Alarm Boy, per la sortida que s'ha consolidat. Açó és, la meua crònica, alló del que jo m'he enterat, dins del cercle de persones amb qui més em junte. Segur que molts, n'han pogut treure d'altres: i és que, de veritat, és un gust vore a gaudir la gent, als nostres blocs, fent 6b o 8b.
No sé si us abreu copsat, però he modificat el grau d'alguns blocs. quina és la raó? que són les rebaixes de gener? doncs no, és que amb les repeticions, i les condicions més estables de temperatura, el grau va assentant-se.

Pose la meua llista, amb el grau, d'alguns dels blocs de referència a Crevi:

Bancal

Ale joe (7a).

Dreams (7a+).
Groc Project (7a+)
Groc Project Direct (7b+).
Neandertal (7b) però morfo.
Final del Noctàmbula (7b+)
Final de Sin Respeto (7b+), morfo.
Prou (7b)
El Rellotge (7b), morfo.

Cova de la gota

Autan (7b), des de baix.
Alarm Boy (7c).
L'Apàtrida (7b+).
Emergencia en la fuerza (7b+), des de triceps i bola.

L'ideal és que cadascú pogués opinar, i votar, sobre el que pensa del grau, de qualsevol bloc al poble, aixina que vos anime a deixar, en forma de missatge, els vostres llistats, d'aquestos problemes, o dels que es vulguen. No vos talleu, que serà més divertit.

Aixina et traten els d'Alacant si caus

Apretant a la cova

La brena

Acó es diu, no saber ja ni com pujar

Per últim, dir que a La trave del Cristo, s'ha partit la regleta de més a la dreta, l'última que agafaves abans de llençar, el pas ix però queda més dur (ara la regle es pitjor). Haurem de tornar a reencadenar-lo!

dies de fred i bancal

2010-01-13T10:17:00.004Z

El fred dels últims dies, a més de l'adherència, a augmentat el nombre visites als nostres blocs. Jo vaig pujar dissabte al bancal, on l'ambient era gelid, i alhora, motivant (per la gent). Mai he passat tant de fred escalant al poble, però no he de queixar-me: a mi m'agrada, de fet sempre estic demanant que faça més fred...

El Kiki en La Bèstia

El Primo al mateix bloc

El Primo en el Final del Noctàmbula, 7c que va resoldre

El Kiki al llarg pas de Neandertal (7b+)

Jo en Hipertensió (7c+), on vaig millorant.

Fernando Garcia ( Nano de Ibi ) també a l'Hipertensió

Toni al Final del Noctàmbula

Nano

Trupi

La Bèstia Parda

2010-01-04T11:32:00.006Z

El dissabte passat, jo no vaig poder anar, a la sessió nocturna del bancal, però una trucada del Miquel, que havia pujat amb l'Àngel i el Nacho, em donà la notícia: l'Àngel havia fet la primera repetició, ara sí, de veritat, de la Bèstia Parda, la qual cosa suposava, a més, el seu primer 8a. Un dur bloc per a entrar al regne de l'octau grau, doncs és d'eixos que indubtablement ningú s'atrevirà a decotar. Com encara no tenim el vídeo-montatge, us deixe les fotos, fetes pel Miquel aprés performance, on la seua cara de felicitat no deixa cap dubte: la bèstia parda és seua!

El dia de la bestia

I per a tancar la crònica, una foto de l'Elena en Callosa, a la via Lirones arbóreos, el seu segon 6c, aixó sí, per ara, al top-rope.

Feliç Any Nou

2009-12-31T09:40:00.005Z

Vos deixe unes fotos, i una breu crònica per a acomiadar l'any: Nacho, que ha estat acompanyant als seus amics de Madrid, pel tour Blanca-Fortuna-Crevillent, al seu pas pel bancal, es converteix en second ascender (segon que el fa) de Hipertensió (7c+) i la Bèstia Parda (8a), blocs que sols tenia fet... ell mateix, però sense la melena, i finalment també resol la extensió de la Bèstia Parda eixint pel cuc (el gusano), que decidim anomenar la Bèstia Negra (8a+). Ara sols li queda el regal de reis! Ja vos contaré més del que han donat de si els ultims dies! Ara, queden les fotos,...,

L'Àngel en la Bèstia

nacho i els seu dits

...i dir adéu a l'any i la dècada...i més que desitjar, el millor que podem fer es començar el nou any, passant a l'acció amb decisió, disfrutar de la vida, i fer molt l'amor...

Nadal

2009-12-28T11:36:00.006Z

Nit de Nadal.
Quasi és hora del sopar amb la familia, i encara estem donant-li pegues. La qual cosa més que extranyar, sembla un flashback recurrent. Nacho torna a casa per Nadal. I ens lia a probar allò més dur del bancal. Enguany toca Sin Respeto, problema que té un poquet de tot i barrejat: duresa, bellesa, lletllor, polèmica; i aixó, en aquest món, és sinònim d'atracció i èxit. Per a que imagineu com de dur és, sols dir que el grau anirà pel 8b/+ . Però jo no tinc critèri per a graduar-ho. A mi ni m'ix l'últim moviment dur, el llençament de les fotos, que és un tràmit de 7c, i que el Nacho i l'Àngel trauen molt fàcil.
I poc més a dir, perquè la pluja no ens ha deixat escalar molt. Que ahir diumenge, l'únic dia de la setmana que s'ha alçat bo, tornarem al bancal des mig matí, gaudint del solet. Que molta gent, i de molts indrets, ens visiten estos dies, buscant bons blocs, i un temps un poc millor. Que el Miquel ha encadenat La pancha de blas, el 8a de Callosa, que apareix en la foto del meu anterior post.
I, acabe ja, que paseu bones festes, però compte amb els homenatges a Baco! Jo ja l'he honorat, i estic pagant les consequències...

Furor Digital

2009-12-07T19:04:00.012Z

Són les 5 del matí, i al món, encara li resten dos llargues hores d'afanyat esforç, per a fer amaneixer a Crevillent. Una calfor abrussadora a les iemes dels dits m'ha despertat. No puc dormir. Estic fotut: sent que em cremen com si radiaren. També sé que m'ho mereix. Caldrà avesar-se. Aixina que acluque les parpelles, intente dormir, però a la meua ment s'amuntegen els records dels dies passats.
Les darreres setmanes han sigut prou mogudes per la meua part: esportiva per les zones de la Vega Baja, on també he fet alguna vieta llarga a la Frontal d'Oriola, el pont a Albarracín, més rambla. Com també em va ocorrer l'any passat, amb el fred m'entren ganes de fer un poquet de tot.
Conclusions.
Doncs a part de que el furor digital (o ganes incontrolables d'escalar) pot arribar a ser dolorosament nociu, n'he pogut treure alguna més. La cova de la Rambla et posa fort com un bou, i l'ego et diu que tot anira caient. Jo quasi ja he tancat la saga mosquitera: Afterbite, Autan, Tantun i Raid! De tots el més dur, pel temps que ens ha costat fer-lo, és el Tantun, l'Autan i l'Afterbite queden enmig, i el més facil serà el Raid, tots ells entrant per les respectives versions des de dins. No vull parlar de graus. Quan assimilem un grau, els limits es dilueixen cap a baix i s'obri una porta cap a dalt. No ens passa cada vegada que encadenem? És la sindrome del peque bo, on el que tant ens ha costat de sobte ens pareix fàcil. Temps al temps. Em vaig sorprende del poquet que ens costa fer alguns blocs: a l'Àngel i a mi, per exemple, el 8a que va obrir fa un temps Nacho en la Rambla, el fem fàcil dempeus: aixina ja és 7c+, i ara queda assajar el primer pas, el llençament, per a que no em surta una de cada mil. Serà el fred o que estem més forts? Un poquet de cada. Qui està fort està fort, com a demostrat el Kiki, que no suma solament en esportiva. A la Rambla també a fitxat els últims dies, i ja té quasi el pleno mosquiter, Tantum des de dins inclós, l'Àpatrida, i els que cauran!
Cada vegada m'agrada més l'ambient que es respira a Albarra, al pont em va sorprende positivament, no solament pel bon rotllo entre els locals i habituals (sempre és un plaer trobar-se amb els amics i coneguts), si no que en general, tothom semblava molt calmat, quasi introspectivament centrat em probar llurs respectius projectes, o simplement gaudir d'aquesta meravella geològica-ambiental-escaladora, un miracle de bosc. Serà el fred, que espanta els turistes i atrau els fanatics? De totes formes, crec que definitivament s'ha creat un escenari, del tipus Fontainebleau-Bleusards, la qual cosa em sembla que beneficiarà definitivament el bosc, perquè una colectivitat d'aquest tipus sempre dona bons fruïts.

Miquel en Callosa

Redovan

Redovan
La nostra casa a Albarra
Regleta

Paret Frontal

2009-11-27T08:50:00.007Z

De primeres, i per a que no tot siga boulder, una noticia d'aquest cap de setmana: el Miquel va encadenar el dissabte passat Ay bruneta (7c+) a les Agulles Roges, en Onil. Crec que era la segona vegada que la provava: l'altra volta un canto mullat no el va deixar encadenar, però el dissabte passat no n'hi havien d'impediments, i la va fer al segon pegue del dia, aixó sí, gràcies als anims de ma cosina Elena. Ella també va encadenar, en aquest cas la Variante Escupecubatas, un 6b+ de la mateixa escola.
Per la meua part, dijous vaig fer per fi Tantun dempeus, amb un altre mètode que l'Àngel, que proposem com 7b+ dur. Dissabte vam anar a Blanca, la intenció de blocar 7 años de amor (7c), però l'humitat que feia no ens va deixar. Altre dia serà.
I ahir, una setmana després, van tornar al nostre metre quadrat de la Rambla, on l'Àngel va conseguir fer Tantun i Raid , ambdos des de baix, per als que proposa 7c+ i 7b+/7c respectivament. Jo aquesta vegada no puc, i em quede a punt de fer el Tantun, on els meus castigats dits (i la regleta cabrona) em juguen una mala passada: quan anava a llençar al canto final (ja el veia fet), la ma dreta em va fer un misto i pa terra. Ara, el crit que vaig donar s'escolta en tota La Rambla, pasmant a uns senderistes que passaven i tot, que van flipar, i inclós al pobre Àngel, que també es va pasmar-avergonyir.

De totes formes m'agradaria obrir un tema de debat: les graduacions.
Escalem muntanyes, parets, pedres, però de vegades sembla que el que escalem son números. Jo també. Solament hi ha que vore el blog. Que has fet el cap de setmana? He fet un 7b, M11, E10...Hom quantifica per a comparar. Però m'assabente de que el grau és una aproximació, comparativa i subjectiva, una entelèquia, on les condicions de temperatura i humitat, l'estat de forma, la morfologia, influeixen en la valoració que fem. I també sé que n'hi ha que donar-li la importància justa, no més. Conec gent que solament vol fer grau, si no, no disfruten. Jo disfrute fent grau, i escalant siga el que siga. M'agrada escalar.
El cas és que portem un temps trencant-nos la closca, tot per a cotar amb humiltat i correcció, perquè de vegades no ixen els comptes, ni les comparacions, ni entre el que uno obri ni amb les referencies d'altres zones. Un exemple, els últims blocs oberts a la rambla, on les variacions a les condicions més la comparativa amb altres zones, pot deixar-lo a uno tocat del perol. La sol·lució a aquest caos, perquè tenim un caos terrible, doncs la sol·lució és...passar de tot, però sobretot del grau en si, perquè qui porta un temps en aquest món sap que la vida te da sorpresas sorpresas te da la vida...cadascú sap que li ha costat fer qualsevol ascenció, i que està el 7c que ningú repeteix i el 8a que tothom puja. Per els repetidors les coneixereu! Eixa és l'autèntica referencia i no cap altra. i si no tu creus, lleig la següent entrevista.

Alex HUBER y Adam ONDRA

Escaladores

Los dos protagonistas son de sobra conocidos. Alex Huber, de 40 años, es un histórico de la escalada deportiva, y Adam Ondra, de tan sólo 16, es la gran revolución actual. A pesar de ser de dos generaciones diferentes, entre ambos escaladores parece que hay un feeling especial; y es que al chavalín, al parecer, le van las vías del veterano. Y lo explicamos.

Andoni ARABAOLAZA

Durante el pasado año, el escalador checo se llevó las primeras repeticiones de dos vías con sello Huber: Weisse Rose y Open Air, que se encuentran en la escuela austriaca de Schleier Wasserfall. La primera encadena en 1994 y la segunda dos años más tarde. Para Weisse Rose, el alemán propuso 8c+ pero al tiempo pasó al 9a; a Open Air, en cambio, le puso 9a. Llega el huracán Ondra, se las «merienda», asentando para la primera 9a y añadiéndole un + a la segunda.

Dos vías de referencia en su tiempo que han estado en el olvido por parte de la élite de los deportivos. Y es que para sus primeras repeticiones han pasado nada más y nada menos que 14 y 12 años.

Y nos hacemos la pregunta: ¿Qué ha pasado para que se diera tal circunstancia? Para intentar soltar ese nudo de la incomprensión hemos traído a estas páginas justamente a los dos protagonistas de esta historia. Así que recogemos sus puntos de vista.

Alex, usted fue el primer escalador en encadenar Weisse Rose y Open Air. Han pasado muchos años hasta que Adam Ondra ha realizado las primeras repeticiones. ¿Por qué cree que hasta ahora los escaladores no se han atrevido con esas vías?

Ha habido escaladores que las han probado, pero no han llegado a encadenarlas. Parece que es demasiado trabajo para una vía de 9a. Es mucho más fácil encadenar los 9a´s de la zonas modernas en las que la graduación es menos dura.

Ha sido una referencia en la escalada deportiva de gran dificultad y así ha probado y escalado muchas vías de mucho nivel. ¿Qué le parecen Weisse Rose y Open Air comparadas con otras mucho más de moda como La Rambla? ¿Da miedo el sello Alex Huber?

Si haces la comparación entre Weisse Rose y La Rambla, hay que decir que Weisse Rose es un poco más dura que La Rambla. La diferencia no es tan significativa con Weisse Rose aunque merece un grado más que La Rambla. Para mí, está claro que Weisse Rose es un 9a duro; así pues, La Rambla no puede ser más que un 9a normal. Además tengo que decir que La Rambla no es mucho más difícil que Action directe (hoy en día, la referencia en el grado 9a). En conclusión, La Rambla está hoy en día simplemente sobrecotada con respecto al 9a+.

¿Qué características tienen Weisse Rose y Open air?

Son vías de resistencia en terreno bastante fácil (algo como 8b+) hasta llegar a la sección clave. Lo difícil es superar esa parte clave que no son más que unos pasos de bloque muy duros. Ambas rutas tienen un lanzamiento difícil en el paso duro.

Al final ha tenido que ser un joven de 16 años (Chris Sharma, otra referencia actual, ha probado Weisse Rose) quien ha realizado las primeras repeticiones de esas dos vías. ¿Qué opinión le merece la actitud de Adam Ondra? Por lo menos valiente, ¿no?

En mi opinión, Adam es un escalador del futuro y, por el momento, sólo hay un escalador más que tiene la misma capacidad. En la actualidad, Chris Sharma y Ondra dominan el mundo de la escalada deportiva. Chapeau por un escalador tan joven que no sólo es fuerte, sino también tiene una visión y un carisma espectacular.

El joven checo ha confirmado Weisse Rose como 9a y Open Air como 9a+ (se habla de la rotura de una presa). Así, se confirma que usted realizó hace ya muchos años dos propuestas de 9a que no han ido a la baja sino todo lo contrario. ¿Piensa que hay muchas vías sobrecotadas?

Primero tengo que decir que no se ha roto ninguna presa en Open Air. Cuando Adam repitió Weisse Rose y Open Air, usó más o menos las mismas secuencias que yo para superar los pasos claves. Todavía existían todas las presas. Sharma intentó la sección clave de Open Air y dijo obviamente que había roto una presa. Hablé con Adam, le envié algunas fotos e intentó sacar los pasos clave como yo.

Claro que estoy supercontento que, después de tantos años, Adam haya repetido las vías. Las cotaciones originales de Weisse Rose (8c+), La Rambla (8c+) y Open Air (9a) deja claro que dichas cotaciones han cambiado. En las zonas modernas, las vías son uno o dos grados más suaves. Esa es la razón por la que los escaladores prefieren visitar zonas como Rodellar, Santa Linya o Margalef.

Se saca mucho 9a con poco trabajo; está claro que no es más que una ilusión en la que los escaladores se mienten a sí mismos.

Adam Ondra: «Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro, mientras que Open Air se trata de un 9a+ asentado»

Como asevera el propio Huber, este checo ya es parte de la historia de la escalada; y eso que cuenta con sólo 16 años. Conocíamos las opiniones del otro histórico veterano; ahora es turno del «terremoto» Ondra.

Este escaldor se hacía primero con Weisse Rose el pasado verano: «Hice unas cuatro visitas. Tenía intención de ir a otra zona, pero las condiciones en las paredes de Schleier son bastante frescas; un clima muy alpino diría. Tras hacer unos cuantos 8c+´s y un 8b/b+ a vista me concentré en el proyecto que tenía entre manos».

La vía a la que Huber le puso el punto rojo llevaba nada más y nada menos que 14 años sin ninguna repetición. Los deportivos más mediáticos ni se acercaban por allí, a pesar de mantener el sello de 9a. Finalmente es el checo el que se lleva la primera repetición en menos de 12 intentos: «Hice un intento la primera vez que fui; llovía mucho. Al día siguiente pasé intentándola hasta que se mojó de nuevo. Una semana más tarde probé 4 días, dos de ellos con la ruta muy húmeda. Y en la definitiva jornada la saqué al segundo pegue. Han sido unos 10 ó 12 intentos».

Cuando en 1994 Huber la encadenó la propuso como 8c+, pero más tarde pasó a 9a, una propuesta con la que el joven mutante está de acuerdo: «Sí, es un 9a. Es dura y muy sicológica, sobre todo repetir la parte inferior. También porque llueve mucho, y no suele tener las mejores condiciones. Es fantástica y muy estética. No sé si muchos la han probado, pero no parece. Sé que Markus Bendler sacó todos los movimientos, pero no la encadenó».

Lo que está claro es que a Ondra le va la marcha de las vías del alemán. Estamos hablando, por ejemplo, de La Rambla u Open Air. El checo se posiciona sobre los grados: «Weisse Rose me parece más dura que La Rambla. Cuando Huber sacó el paso clave de la vía la dio por terminada, y era 8c+. Lo que se le añadió a la línea no le da más dureza. Y hay que tener en cuenta que ambas vías las hizo en 1994. Algunos dicen que Weisse Rose es más dura que su `original' La Rambla. Para mí, también es más difícil».

Oper Air: La recota a 9a+

Tras Weisse Rose, Ondra se va a por otra joya de Huber: Open Air. Mismo escenario austríaco, pero encadenada dos años más tarde, en 1996. Una línea muy a bloque que podemos considerarla adelantada a su tiempo. Como en el anterior reto (y en otros muchos más de extrema dificultad), el joven escalador no necesitó de muchos intentos. Según asegura, «la saqué en 5 días y 9 intentos». De nuevo es este escalador el que se lleva la primera repetición de una vía de maestro alemán.

Sobre Open Air, esta es la opinión de Ondra: «Es una excepción. Me parece que como en el caso de Weisse Rose no son muchos los que la han probado. Es una ruta muy buena, y lo lógico sería probarla, pero... Quizás no llame la atención por su brutal problema de bloque. Si la comparo, por ejemplo, con Weisse Rose, quizás Open Air no es tan atractiva desde el punto de vista de su escalada».

Para el checo, Open Air es la vía más dura que jamás haya escalado, un poco más dura que Weisse Rose, y, por ello, la ha recotado a 9a+. «Cuando la estaba probando pensé que no había algo más difícil. Pero poco a poco le tomé el tono y salió. Es difícil decir. Para mí, Weisse Rose es un 9a+ duro y Open Air un 9a+ asentado».

Andoni ARABAOLAZA. Gara.

Vídeo clàssics del bancal 2

2009-11-26T13:15:00.001Z

Clàssics del Bancal 2 from dani ferràndez on Vimeo.

Vídeo Autan

2009-11-16T13:43:00.001Z

Podeu vore el vídeo de l'Ángel d'Alacant fent l'Autan! Ah, ell mateix s'ha encarregat de fer la primera de Tantun dempeus (7b+ dur).

AUTAN from dani ferràndez on Vimeo.

Te pique lo que te pique, Afterbite.

2009-11-11T09:17:00.001Z

En una breu, però intensa, visita a la Cova de la Gota, ahir per la vesprada, el Miquel i el Kiki es fan amb el bloc de moda de la Rambla: l'Autan. Primer, ambdos se'l lleven dempeus en un bufit (7b+). El Miquel, que ja el va tastar l'estiu passat, comproba bocabadat, el que pot variar la sensació de dificultat al mateix bloc, amb bona o roïna temperatura (la regle d'esquerres està perfecta). Després, amb un poquet més de feina, els dos també el fan sentat (7c). I veient que el que jo probe (el Tantun), és prou més burro, i no va a eixir-nos aquesta vesprada, obrim una variant, entrant a l'Autan, des del bolo on fiques el taló. El nou problema s'anomena Afterbite, i el Miquel s'encarrega de fer la primera, i jo de repetir-lo just darrere seu. El grau queda igual, de 7c.

Miquel comença Autan

El Kiki al mateix bloc

Eixint per dalt

Clàssics Del Bancal

2009-11-08T21:53:00.001Z

clàssics del bancal from dani ferràndez on Vimeo.

Mestral. Temps de blocar.

2009-11-08T19:08:00.001Z

El fort, fred i sec vent de mestral, que ha estat bufant tota la setmana, ha deixat als amorosament sol·licitats blocs del poble, una adherència perfecta, i com sabem els bons (i fanàtics) practicants d'aquesta activitat, aquestes condicions són una porta oberta, per a tombar aquells projectes que portem perseguint durament. L'Antonio de Callosa no ha perdut el temps, i en la seua millor setmana, dijous encadena Autan (7c), divendres Horriblerbed (8a), amb el qual entra al regne de l'octau grau, dissabte fa la primera de Lágrimas y gozos (el de la dreta del dreams), que deixa com un petit 7c. I hui, ja fora de Crevillent, a fet altre 8a a Fortuna.
L'Àngel també repeteix Autan sentat, i entre els dos, netejem i probem un nou projecte just a la seua esquerra, que segurament eixirà un poc més dur.

2009-11-03T12:06:00.000Z

El mateix dia de Tots Sants, després d'una intensa setmana de treball, vaig pujar al bancal a mig matí, on havia bon ambient, i prou gent de fora: la Peña del Bulín quasi al complet, Patri i Antonio de Callosa, Miquel de Tibi,..., menció especial al Marcos de Rojals que en la primera volta que fea bloc, s'emporta un bon grapat de classics bancaleros, entre ells l'Ale Joe.

I ahir per la vesprada vam pujar a la rambla, on vam repetir i grabar Grinderman, el devorador de hombres, un tsunami d'uns 10 m. i V grau, que degut a una repisa a peu de paret, és millor escalar en trad, amb un parell de friends en la fisura d'enmig, i un pas atrevit però fàcil: alçar-se d'unes regletes, d'eixar els segurs als peus, i agafar ja un bon canto. I també van obrir un nou tsunami, que no té nom, serà 6b o per ahí, on obrint-lo se li va caure una laja
al cap del Santos, encara que per sort no li va fer res (ell a la pedra si, doncs la va partir en cent troços). Després jo si em vaig plantar, però prudentment no vaig eixir per dalt: altre dia ens despenjarem per a netejar l'eixida millor!

Grinderman from dani ferràndez on Vimeo.

I ja de nit, baixarem a la cova, on el Serna em va fer les fotos que he penjat d' Autan (7c), i el vaig repetir, aixó sí, dempeus, 4 o 5 vegades seguides!

Autan i Frontal

2009-10-25T16:36:00.000Z

És una nova recepta que estem provant per a curar el fanatisme bloquero. Jo, després de dos nits de tractament, ja comence a notar els efectes: a més de la picor per tot el cos, resultat de ramar dins el mar de mosquits, ahir per la nit, vaig resoldre la nova proposta de 7C que probavem a la rambla, un bloc preciós i que encara no té nom.

SELLA

2009-10-24T19:26:00.001+01:00

Estes últimes setmanes el Vicen i el Kiki han decitit tornar a la seua benvolguda Sella, i al final han pogut encadenar els seus projectes: el Vicen encadena en 6 pegues El gremio un 7b+/7c de pas de romo de pura fe, i més tard encadena Acupuntura, un 7b+ que li va donar més d´un mal de cap, però que al final va caure al sac. Per la seva part, el Kiki pareix que torna a pillar la forma de fa uns mesos, i en alguns viatjets a Sella encadena El Torbes de San Juan, un 8a+ que encadena sense prexapar els 5 primers segurs, cosa que pareix ser, feren els anteriors encadenadors de la via, la qual cosa a part de endurir físicament un poc la ruta, ho va fer sobretot psicològicament, per la tonya que l'aguardava si queia. Més tard, i en un total de 8 tocs, encadena Oceano R2, un 8b+, en el qual malgrat tindre uns 30 m., la dificultat està concentrada en un tram d'uns 10, amb un pas de bloc per a superar un sostre, i un segon tram de pura resistència. Aqui teniu unes fotos de Kiki en Oceano.

Conflicte

2009-10-21T09:35:00.000+01:00

M'han contat que el Manuel el Yagües, va encadenar el dissabte passat Conflicte, un curt i explosiu 7c dels techos. Es la tercera repetició de la via, després del Kiki i el Miquel.

Mosquits

2009-10-16T11:06:00.000+01:00

Ans del Pont, l'Àngel d'Alcant i l'Antonio de Callosa, repetiren el nou 7B+ que es va obrir a la cova de la gota, a la dreta del tot, i li van afegir una entrada sentat: el bloc, que no ha sigut resolt aixina, serà 7C o paregut, i la cursa (o pique, anomeneu-ho com vulgueu), per a conseguir la primera ascenció, de la que ha esdevingut la nova font de motivació a la rambla, ha començat. El problema és que, més piquen els mosquits! La plaga, perquè veritablement d'aixó es tracta, d'una plaga de proporcions quasi bíbliques, que des de fa uns dies infesta el sud d'Alacant, sembla protegir per ara el seu virgo, doncs n'hi ha que ser molt valent, i abocar-se uns litres d'Autan, per a intentar-ho!

Pont d'Octubre Albarracín

2009-10-14T12:06:00.000+01:00

Crec que no sempre un bon viatge (escalador) està lligat a grans encadenaments. I eixa és la sensació que m'ha quedat després d'aquest pont a albarra, la d'uns dies on a base de riure m'he tret tot l'estrés de la rutina dels últims mesos. El no significa que no hagem escalat a mort. El primer dia al sector techos l'Àngel i jo vam fer La Lápida, un bonic 7b, i d'allí ens vam anar al sector acantilados, on entre altres blocs probarem La trave de Klem (8a/+), que podeu vore al següent video de la gent de Madrid. Dur bloc 5 estrelles, que pot eixir, però el llençament és molt cabronet, i més després de fer la travesia.

Al dia següent ens instal·larem a la Península, on primer un 7b alt i perillós (on l'Àngel ens va ficar perquè ix al dosage V) quasi ens mata, doncs jo vaig acabar xafat contra un pi, i ell amb un fort tro a la má. Després vam intentar amb insistència un bloc que crec que es diu Iberia Sumergida, antic 7a que la rotura d'un canto a fet més dur, i que tampoc vam poder resoldre. Uns quants blocs facils després, ens ficarem en Motivos Personales (7c+), tot un clàssic del sector, que mai haviem probat, i que tampoc va eixir, però que almenys a mi em va deixar molt bones sensacions, i espere poder fer a la pròxima visita. Per últim, ja de nit, sublime e impagable moment el que vam viure (i riure) probant Revenge (7c+), on vam obligar a escalar contra la seua propia voluntat a un Nacho ressacós.

videos

2009-10-14T11:13:00.000+01:00

Penje uns videos prou interesants que he trobat al youtube,
Els primers de les mítiques Lynn Hill i Catherine Destivelle, amb exploits capaços de fer ombra ( i callar boques) a les millors realitzacions masculines: entre d'altres, la primera en lliure a la Nose del Gran Capitán per la Lynn, i la trilogia hivernal solitaria a les tres norts dels alps, Bonatti al Cervino inclosa, per la Destivelle, són Història de l'escalada, una porta directa a l'olimpo alpí. Amb característiques diferents i complementaries, els mitjans de l'època van explotar una aparent rivalitat entre ambdues, però elles estaven per damunt d'eixos jocs mediàtics.

També us pose uns videos de les finals de la proba de la WC a Puurs d'enguany, on podeu comparar la progresió dels finalistes!

I per últim un rel·líquia del passat, un video de Emilio Comici, escalador mític dels anys d'entreguerres, abanderat del lliure, i autor junt als germans Dimai de la primera a la nort de la Cima Grande di Lavaredo, als Dolomites.

Nova Temporada

2009-09-18T09:55:00.000+01:00

Després d'un estiu sense connectar-me, on solament el Kiki s'ha dignat a fer una repás de les últimes activitats verticals, concentrades sobretot al Rincón Bello, on per cert, no sé si a hores d'ara, li quedarà alguna via per encadenar (la qual cosa és una bona senyal, de que està recuperant el seu estat de forma anterior a la lesió).
Jo, aquest estiu, no he pogut escalar tot el que volia, però torne poc a poc a la meua rutina fanàtica, i gràcies a les intenses sesions d'entrenament al rocodrom de rojals, vaig recuperant sensacions i estat de forma. L'última setmana de tempestes ens ha tret la pegalosa calor de damunt, rebaixant uns 10 graus el termòmetre, i ja es sap, que quan aquest baixa la motivació es dispara, la qual cosa significa que ja tinc ganes de transferir aquesta energia a la roca.
De totes maneres, farà unes setmanes, Nacho, que fugia de tot el contrari (Inglaterra es una mierda, va dir, fart de vore ploure a Sheffield), fulmina dos nous projectes a la rambla, Herejía (8a+) i Horriblerbed (8a), i també un nou 7b/+ que encara no té nom, i que jo m'encarrege de repetir; i Alvaro de Redován fa la primera d'un antic bloc, La trave del cristo, on es va trencar un peu clau: ell ha sigut el primer, i crec que per ara l'únic, que l'ha fet aixina. El nou grau quedarà pel 7c+.

Algú ha d'escriure

2009-08-29T20:07:00.000+01:00

com pareix que ningu se anima a informa de les activitats crevillentines en el mon de la escala hui jo(kiki) y vicen ens em animat a fer un breu resum de els ultims encadenaments de la peña del poble:jo(los burros delanten pa que no se espanten)despres de eixi de una lesio que me a tingut fora de joc 2 messos torne encadenant en onil "edu el travieso" 7b en 2 pegues,"nit de bruixes"7b+av.En rincon bello:un 7a+ av,el moco 7b av, mandala 7c av y el altre 7c a flash un 7c+ en 4 pegues y un 7c+/8a en 2 pegues.Vicen encadena en onil "ñiu de arañes" 7a en 2 pegues,en rincon bello encadena un 7a+ en 4 pegues i "el moco" en 3 pegues.Dami en rincon bello encadena un 6c+ i el mestre de mestres (greñes) encadena un 7a+ tambe en rincon bello.Miquel de viatje per conca encadena "rasca y pica" 7c.Segurament ens em deixat algu i algun encadenament pero es lo que te tenir una memoria tant roina.Adeu i hasta la proxima

El Canto del Tordo

2009-06-23T17:41:00.000+01:00

El Miquel ha encadenat el seu primer 8b!

L'Apàtrida

2009-06-11T09:49:00.000+01:00

Aquest és l'últim problema que hem resolt a la Rambla, primer jo, i després el Miquel.

2009-05-05T13:00:00.000+01:00

Comencem la crònica amb la hiperactivitat bloquera d'Antonio de Callosa, que en poc temps resol Trave de dins extension (7c), a la cova la gota; i Dreams des de les regletes (7b+), Dreta del dreams (7b+), des de la pinça i la regleta, que jo també vaig fer, i La travesia del circo (7a), totes al bancal.
Altre encadenament bloquero destacable és el del Manuel el Yagües, que va resoldre Dantacan bloquero (7b+).

Dreta del Dreams

I amb la corda, un variat d'encadenaments.
Comencem amb el Serna, que es va lesionar calentant a la Techo (rotura fibrilar en la cuixa), i malauradament, atura al llarg de dues setmanes, la bona progresió que portava. Aixó si, abans fa la Equipa (7a+), al Panal, i encara que tècnicament no la té feta, per a mi que el vaig assegurar, també resol Matananos (7a), als "techos", on es va caure primer amb la cadena als morros, perquè no obria, i només caure, va baixar, i la va fer amb les 3 xapes cosides. També va fer L'intifada (6c) del bancal.
Ja fa un poquet de temps, el Dami es va treure el graduat, doncs va completar totes les vies de l'escola.

A la Cova Llarga (Techos), el Joan encadena Atravete ( 7c), com podeu vore a la foto. Linea que també ha encadenat Àngel d'Alacant.

Joan i Atravete (7c)

El xic amb menys sort d'Alacant

L'Àngeles, encadena al mateix sector La Variant de la Miriam (7a/7a+), i el Isi, La Miriam (7a).
El Miquel, entre pegue i pegue a El canto del Tordo (8b+), fora de les nostres fronteres, va fer Libertad (7b+) al flash, a Mula. Pan y circo (7c) al segon, y Sin tarjeta de presentación (7a) a vista, a Lliber. Al que eyacula dios le ayuda (7c), també al segon, aquesta vegada per Callosa del Segura. La seua cordada habitual, la Elena, fa Entrepierna (6b) al flash, i Noche golfa (6a) a vista, a la Foradà. I per Bunyol altre encadena altre 6b , de nom desconegut.
Al Panal, Toni de Ibi, va fer Waku-waku (7a) a vista, Equipa (7a+) al flash, i Virus (7c) al segón.

El Canto del Tordo (8b+)

Kiki i Grenyesaurio (?)

Comecocos

2009-04-20T21:11:00.001+01:00

Nova Via Ratlla del Bubo

2009-04-20T12:19:00.000+01:00

Fa uns dies, el Serna i jo vam obrir una nova via, a la dreta de la classica El Matorral. El primer llarg comença uns metres més amunt, ja dins de la Ratlla del Bubo, en la paret de la seua esquerra, per un diedre on al començament podreu vore una xapa . Sense dubte és el millor de la via, no és dificil (no passarà del VI-), peró si un poquet tècnic, i a quedat equipat amb dos claus, a més del parabolt dels primers metres. La via segueix després El Matorral, per a continuar recte, una vegada passem el diedre per on va ara aquesta via. Després nosaltres vam seguir per un altre diedre fisurat, que ja estaria obert, doncs vam trobar una vella pitonisa "plena i roviny", per a eixir finalment per l'ultim llarg del Matorral.

Primer llarg

Encarà la seua facilitat, obrint-lo la rotura d'una regleta, i el vol posterior, em va deixar aixina el taló:

Però el Serna es va encarregar d'acabar la feina, encara que un friend rebel que no volia sortir de la primera reunió, no ens va deixar eixir per dalt eixe dia: travessia cap a la ratlla i destrepe sense frontal, ja de nit, allumbrant-nos amb el meu clipper.
El segon dia ja va anar tot millor: vam treure el friend abandonat i vam eixir per dalt, per on he dit abans, encara que el Serna va tenir que fer mig primer llarg "a pel", ja que les meues presses per replegar les cordes les van deixar "un poquet dalt".
A la via l'hem anomenat "Cascos Azules", pel color dels nostres cascs!

Nou Video

2009-04-09T08:49:00.000+01:00

Untitled from dani ferràndez on Vimeo.

2009-04-06T12:04:00.000+01:00

Després d'un mes sense escriure res al creviblog, ha passat tant que no sé ni per a on començar. Jo porte un mes prou intens, de treballar i entrenar/escalar, i el que més sacrifique del meu temps lliure, és el sentar-me davant un ordinador, per a altra cosa que no siga currar. Però supose que la majoria dels qui realment els agrada escalar, estaran amb mi d'acord, que és millor més serra i menys internet.
Les últimes setmanes molts hem canviat el panal pels "techos", on n'hi han habut encadenaments a tots els nivells, des del sext a l'octau grau: exemples dels quals tinc coneiximent? La Falo (6a+) per ma cosina Elena, el Serna en Xucation (6c+), la Miriam (7a) i Variant de La Miriam(7a+), el Vicen en Bricomania (7c), el Miquel en Conflicte (7c), Cosa Rara (7c), Rara Cosa (8a),..., i el Kiki, que abans de ser pare d'una preciosa xiqueta (Felicitats a ell i a la Vero!), a més de les Conflicte, Cosa Rara i Rara Cosa, encadena el Canto del Tordo (8b+) i Comecocos (8b).

Miquel encadenant Rara Cosa

Per altra banda, al bancal continua rebent, quasi tots els dies, gent de totes les procedències, de manera que sembla que allí l'ambient fanátic i el bon rotllo, estan sempre garantits. En especial tota la penya d'Alacant (Ramón, David, Josu, etc.) ens han fet passar moltes bones vesprades!
Dir també que s'han netejat nous problemes que donaran de parlar els pròxims mesos.
I a la cova de la rambla, fa uns dies em vaig encarregar de fer un nou problema, El Pirata del Estrecho (7b+ des del llençament), que la mateixa setmana, va ser repetit per Antonio de Callosa, també des del llençament, i per Patri des del canto de recepció del mateix "llance", des d'on serà un bon 7a+.
I per a entretenir-vos un poquet, penje els últims videos montats pel Miquel, de dos vies del Panal.

The Pistol

2009-02-25T15:12:00.000Z

I per últim, una de màquines de l'esport...

Altre màquina

2009-02-25T14:44:00.000Z

Quin Crack

2009-02-25T14:16:00.000Z

Mireu els videos de este tio que vos riureu un rato!

http://www.youtube.com/watch?v=S4ZO2FD4pNA

Video Albarra Pont de Decembre

2009-02-25T12:10:00.000Z

Penje un video del Pont de Decembre 2008 a Albarra!

Novetats a la Rambla

2009-02-25T10:52:00.001Z

El Dijous passat el Kiki i jo, vam probar un boulder, que fa uns anys va resoldre Bruno Macías a la Cova de la Gota, qui el va cotar de 7c+. El coneixem com "El de las Pollas", pels dos bolos rigleros que s'agafen per a començar. El cas és que altres vegades l'haviem tantejat, sense vore-li molt de color. Però un canvi a l'hora d'agafar la "polla" esquerra, i ens vam motivar al vore que podia eixir! Aixina que el Dilluns pujarem disposats a partir-lo, primer el Kiki, que el va fer en tres pegues, ans inclòs de que jo arribara, i després un servidor, que en un ratet també el va repetir.

Jo a "Las Pollas"

I per a acabar de remotivar-nos, també vam estar probant un nou projecte: L'Anticristo, o el que és el mateix, afegir-li dos nous moviments a El Cristo (7a+). El primer pas ja ens ix, però el segón, uff! El segón es molt dur, cosa del dimoni!

L'Anticristo (o Lucifer)

Febrer carregat d'encadenaments!

2009-02-25T09:44:00.001Z

Les últimes setmanes han sigut prou intenses, sobretot al Panal on la llista d'encadenaments és llarga. Comencem per l'extrem esquerre del sector, on el Kiki va equipar tres noves vies: Lluni (6a+), Llentilles a la brasa (7a) i La socarrona (7a). Llentilles a la brasa, ha sigut encadenada al flash pel Manuel el Yagües, al segón pel Vicen, Àngel, Joan de Mutxamel i el Tites, i al tercer per mi. Bónica placa técnica! La socarrona solament l'ha probat el Tites, que l'ha fet al segón. Un poquet més a la dreta el Manuel el Yagües encadena la Virus (7c), i el Tites, La Diagonal de los Locos (8a+). N'hi han dos nous Heroes en el Tiempo (7c+), l'Àngel i el Juanma, l'últim amb un nou metode molt bèstia. El Samuel, després d'un bon paró, es remotiva i entra de ple a l'octau grau amb Efecte Cremallera (8a). I per últim, el Joan el Yagües encadena també Efecte Coriolis (7c).
Ja fora de terres Crevillentines, el Kiki resol a la Boveda d'Oriola, Daños Colaterales original (8b), és a dir, sense agafar els cantos d'una escapatoria, que la decoten a 8a+.

Canviant de l'esportiva al bloc, al Bancal el Serna va fer el megaclassic Ale Joe (6c del bancal). I a la pedra de L'Agüela Puta, l'Àngel realitza la primera dempeus d'un nou problema, un poquet eliminatori però molt atractiu, que hem anomenat Hamas, . Aixina el grau s'aproximara al 7a+, però sentat, el grau es dispararà segur!

Blanca

2009-02-05T14:03:00.000Z

Dissabte, el Serna, l'Ángel i jo ens vam arrimar a aquesta zona de bloc murciana, on malgrat la pluja que a ratos va caure, no vam parar en tot el dia. Les dos vegades que havia anat ans, vaig fallar a l'últim moviment de Cuarta Dimensión sentat (7c+), i logicament, no volia que em passara el mateix. Per aixó després d'un bon calfament vam pujar drets cap a la pedra on està, per a donar-li uns bon pegues. El que més em costa és agafar la segona regleta de l'entrada, el demés ho faig volant, i aixina, amb paciencia, a la primera (i única) oportunitat de gol no falle, i em puje damunt la pedra. Poc després el Serna rebenta el problema de la dreta, que serà 6c o així. I finalment Ángel també trenca el seu malefici amb Cuarta Dimensión, on es va lesionar l'any passat, i el resol primer dempeus i després, sentat.

No n'hi ha crisis (del rotpunkt)

2009-02-05T12:59:00.000Z

Escaladors del Poble S.L. segueix a ple rendiment! Els últims encadenaments que m'han piat són els següents: fa dos caps de setmana (el dissabte del vent), el Joan el Yagües va encadenar Efecte Cremallera (8a) al Panal, on el Dami també es va fer amb Atreyus (6c+ ), i el Tites, Efecte Coriolis (7c). I el passat dissabte el Juanma també va tombar Efecte Coriolis, el Vicen la dura i poc repetida Heroes en el Tiempo (7c/7c+) al 4t pegue del dia; i per últim, la primera ascenció de Desvariant(8b), o el que és el mateix, allargar La Diagonal de los Locos (8a+) fins Hidrodinámica (8a), com no podia ser d'altra manera, pel Kiki.

Carlos Preciado repeteix 8A Cova de la Gota

2009-01-27T12:42:00.000Z

Carlos Preciado va fer la primera repetició, el passat dia 24, d'aquest bloc que Nacho va resoldre fa un temps, el qual com és habitual en ell, no va batejar.

Barranc de la Barbereta escalat

2009-01-22T19:39:00.000Z

Farà un mes, el Serna i el Santos, amb uns quants empotradors i friends, van fer el recorregut invers de l'habitual. No van treure la corda en tots els rapels, diuen que la clau era l'últim llarg (0 primer rapel), i que el grau màxim s'aproparà al IV+ o V. Com que no van instal·lar cap segur, preferirien que quedara aixina.

Més Encadements al Panal

2009-01-22T19:28:00.000Z

El Miquel s'ha fet amb la variant d'efecte coriolis per la dreta (defecte coriolis). Opina que aixina será un dur 7c+, i que l'original per a ell és 7c, no 7b+ com vam dir al principi.
El Jacinto va encadenar ADN, una de les clàssiques del sector.
El Tites fa la combinació d'entrar per equipa i eixir per Hot Dog (7b+).

La Sagra. Via de "Los Pináculos / Corredor himalaya".

2009-01-19T10:02:00.000Z

Després d'haver completat el meu equip hivernal amb dos piolets, aquesta setmana vaig decidir canviar radicalment d'activitat: ni boulder ni deportiva, dissabte tocava alpinisme! Una trucada al Luis Candela (també de Crevillent) i ja tenia company i destí.
Després de dos horetes de camí, a les nou ja estavem baix la Sagra, ben carregada de neu (ella i tots els voltants). Una ullada a les possibles opcions i ens decantem per probar amb la via de los pinaculos (quatre llargs de roca i neu fins al IV+) que empalma amb el Corredor Himalaya.
Amb bon ritme malgrat que anem prou carregats ens anem acostant a l'entrada del corredor, des d'on ens havem de desviar cap a la dreta per buscar el primer llarg de la via. Una ullada al cròquis i primera putada del dia: un dels meus guants fins de cuiro desapareix misteriosament. Decidim que possiblement a decidit baixar-se ell sols tota la pendent de neu als nostres peus. Ni rastre. El primer llarg es una vira inclinada de neu i roca cap a l'esquerra, que el cròquis marca de III+. Una vegada identificada, montem reunió just al començament i em decideix a donar-li. La roca no és molt solida, vaig avençant amb les mans nues i gelades intentant trobar on ficar un sòlid primer segur. Uns metres més i ja se que no vaig a trobar-lo: no n'hi ha on ficar res. Cap problema. Llace una roca amb una cinta i cap avant. A mitat del llarg trobe l'unic lloc on posar un bon friend i finalment arribe a la repisa on n'hi ha que montar la reunió. La ressenya dia que a més de friends i empotradors feien falta 4 o 5 claus. Ara sé perquè. La roca a més de mediocre no es gens generosa. Al final monte una precaria reunió d'un friend i l'unic clau que tenim (un universal) que de totes maneres no canta molt be. Luis em segueix sense cap problema, un poquet impresionat per l'exposat del llarg. El segon llarg puja un espoló de roca d'uns 15 metres i IV+. Li torne a tirar, i rapidament, ja amb bons emplaçaments pels segurs, supere el tram de roca i em trobe amb el mateix problema: el lloc on en teoria n'hi ha que montar la reunió no cap res, així que segueix pel tercer llarg, un nevero a 50 graus on al seu final trobe on montar la reunió (tampoc molt guay). Luis puja i li dona al tercer i últim llarg, ja sense complicacions, i per fi monta una bona reunió. Des d'ací la nostra via empalma anb el corredor himalaya. Com sembla una mica expo decidim rapelar. 30 metres més abaix i ja estem al corredor, on tenim dues opcions: cap a l'esquerra Corredor Andino i cap a la dreta el Himalaya, optem pel segon, més encaixat i atractiu. Ara es el Luis qui va davant, ja sense corda, més agil que jo en aquest terreny. Una pena no portar camera perquè el lloc és impresionant. Superem alguns resaltes més empinats però tots amb neu, i finalment el corredor s'obri. A partir d'aci la via segueix la cresta ja amb menys neu, pedra solta. Jo ja vaig notant la cansera (i la falta de costum). Com el que queda no és molt atractiu i ja es tard, quasi en la cresta que ens porta al cim decidim girar cap al l'embut i baixar. La neu está de puta mare i perdem altura rapidament. Ja completament esgotats arribem al cotxe a les 5:30. Quan ja ho tenim tot replegat m'adone que el meu martell-piolet nou s'ha d'haver caigut pel camí perquè no esta a la meua motxilla. Quina merda més gran! Tornem a tirar cap a dalt a vore si el trobem. Luis que va més rapid arriba fins a l'entrada de l'embut però res de res. Mitja volta i pal cotxe altra vegada. Paradeta a l'hotel a prendre energies i amb bon humor a pesar de les meues perdues ens tornem cap a casa.

Croquis de la via i fotos del corredor himalaya dissabte (no son meues les he agafat "prestades" d'altra gent).

Dos bloques y un destino

2008-12-29T13:17:00.000Z

El passat divendres 26, Nacho de Murcia , després d'una dura setmana de sesions a peu de bloc al més pur estil noctambulista (frontal al cap), va aconseguir en la mateixa vesprada, resoldre els seus deures nadalencs. Aquesta és la crònica d'una "mort" anunciada.

Primer Acte. Noctàmbula.

La llum va esvanint-se en la curta vesprada de Decembre, i al conegut sector del Bancal, en la pedra de la Bèstia Parda, sense calçar-se els seus gats, tranquil, Nacho "Kid Rock Cowboy" calenta un poquet probant La Oruga. I sense perdre la calma, col·loca els matalafs i crash-pads, prepara la camera, i es decideix a donar-li un primer pegue. Comença. Creue a regleta en dreta, juntar, llençar, el dur pas de tornar a juntar i arriben els moviments claus, però amb la mateixa fluidesa, fica el peu roín a la primera, dinàmic al canto bo, l'agafa, creua peu, llença fora, regletes,mantel i...fet, d'una manera tan fàcil que pot ser ni ell s'ho esperava.

Segon Acte. La Talonera.

Més tard, després d'uns poquets pegues per a controlar el pas dur, ja és el moment del segon duel del vespre. I altra vegada ix guanyador. Aquest, aixó sí, ha sigut un combat més dur. A sofrit, ha pillat mal el lateral bo de eixida, però ha clavat el peu dret, ha corregit la ma i s'ha plantat també damunt la pedra. El combat ha finalitzat. Noctàmbula i La Talonera ja són seus.

Nacho en Noctàmbula

Ara solament queda parlar dels graus. I què opina? Doncs que comparant amb altres blocs que ell té fets o probats, Noctàmbula serà 8B, i que La Talonera, de la manera que l'ha fet, per a ell és 8A+.

Ja penjarem els videos.

Cròniques Panaleres

2008-12-29T12:05:00.000Z

S'acurten els dies, arriba el fred, i l'assolellat Panal, el sector més potent de la deportiva crevillentina, seguint aquest ritme estacional torna a reunir, baix les seues plaques i desploms, a locals i forasters. I els escaladors, com afaenades formigues, continuem amb el nostre treball: probar, elegir, assatjar, assediar, encadenar i tornar a començar.

I que han fet últimanent les formigues/escaladors?

El Miquel i el Juanma equipen Efecte Coriolis, que encadena primer el Kiki utilitzant una seqüencia natural per la dreta; i després el Miquel, com ell la va concibir, més recte agafant uns picats. En el que si que van coincidir és en el grau: 7b+ dur.

El Kiki, que segueix amb el seu ritme frenètic d'equipament de projectes i noves combinacions, encadena altres tres combos, Desestresate i La Diagonal de los Locos de 8a+, i Quart i Mitat Extension que proposa com 8b.

El Dami encadena Waku-Waku (7a) i Equipa que venen els munipa(7a), aquesta última també la va resoldre el Isi.

El Serna resol una de placa dura i clàssica: ADN (7a).

El Vicent i el Kiki també encadenen la combinació d'entrar per la Equipa i sortir per Hot Dog, que no sé si te nom, però que crec que queda com a 7b+.

El Grenyes fa una altra combinació, aquesta entrant per la Stalingrado i eixint per Efecte Coriolis. Nom i grau: Els Desesperats (7a).

Seguirem informant.

Malta, psicobloc,

2008-11-19T18:13:00.000Z

Per motius de treball, vaig passar la primera setmana de Novembre a Malta. Però com a bon fanàtic, vaig ficar els meus peus de gat (i un banyador) a la maleta, per si de cas gaudia d'un poquet de temps per apropar-me als fantàstics acantilats que protegeixen l'illa.

Finalment, i malgrat que no feia bon temps, l'ùltim dia ens vam apropar a la "blue grotto", una cova estil Ambolo. Una vegada comprobat l'agradable temperatura de l'aigua, vaig tantejar algún xicotet psico fins que una tempesta, en va fer sortir prematurament de l'aigua, i deixar-ho per a altra visita!

AL LORO!

2008-11-19T14:34:00.000Z

Si algú té l'intenció d'escalar alguna de les vies de varios llargs que n'hi ha a Crevillent, com la clàssica El Matorral, que sapiga què part del seu equipament ha sigut retirat, i que la totalitat de la via Congo (nº 2 cròquis) ha siguda desequipada, segurament pels seus aperturistes M. Pomares i P. Quiles. Després del derrumbament del diedre del 3r llarg del Matorral (es veu clarament a la foto pel tros blanc que ha deixat), l'any passat vaig obrir una variant d'aquesta via que busca altre diedre fisurat i facilment equipable amb un friend mitjà (mirar cròquis, El Matorral es la 1). El llarg va quedar sense cap segur, encara que posteriors repetidors van afegir amb bon critèri un pont de roca per assegurar la placa d'ans del diedre. Però com ara també han desaparegut els segurs dels primers llargs i reunions, tot queda un poquet més expo i ens faran falta un joc de friends i algún empotrador. Personalment crec que aixina queda més xula la via, però dubte que l'intenció del desequipador haja sigut estètica: esperem que siga perquè pensaven que després del derrumbament no era segura, però fer-ho sense consultar amb els escaladors locals, i sobretot no advertir-ho li pot haver donat un bon esglai a qualsevol amb desconeiximent de la nova situació. Jo mateixa vaig fer el primer llarg xapant solament el clau del principi de la travesia, que a quedat com l'únic segur. Cap problema per a mi, però, i per a qui vaja justet de grau? Ara un parell d'Aliens venen de luxe per a aquest llarg!
Seguirem informant. Dani.

EL PEAK DISTRICT (ZONES D'ESCALADA I)

2008-10-18T10:43:00.000+01:00

Situat just al mateix cor d'Anglaterra, és el centre espiritual de l'escalada britànica: un cor amb dos colors, el blanc de la roca calcària del White Peak, i la negra del gritstone del Dark Peak. Diuen que Sheffield, la ciutat més propera al parc, és la que té més escaladors per metre quadrat del món. És possible que siga veritat, però no pels forasters, perquè malgrat ser el bresol d'alguns dels escaladors més afamats de la història, com Ben Moon, Jerry Moffat, Malcom Smith, Steve McClure, etc., la severa ètica de l'escalada tradicional anglesa, el mal temps i l'aïllament de les illes, no el fan un lloc molt atractiu per als ulls estrangers. Si aixó no és un fre per a tu, descobrirás la roca més adherent que mai hages tocat (el gritstone), una de les millors zones de bloc del planeta, sectors esportius amb vies mítiques (i dures), i que no moriras necessariament si practiques l'escalada tradicional. De fet, aquesta última és la modalitat més popular entre els güiris: quan Yolanda i jo vam anar l'estiu del 2007, van poder comprobar que els sectors de bloc i esportiva estaven buïts, mentres que les clàssiques Stanage i Burbage bullien d'activitat.

The Green Traverse

Yolanda en The Pocket

I si a tot aixó li sumes l'atractiu paisatge típic de la campinya anglesa, les linies d'escalada tan pures i sugerents, el conduir per l'esquerra, les pintes de cervesa,..., formen una combinació difícil d'igualar que no deixarà a ningú indiferent. De fet a nosaltres ens va encisar, i el van deixar solament amb la promesa de que haviem de tornar altra vegada, quan ans millor!

I com a complement, varios videos de dos dels personages que millor representen el que és l'escalada tradicional britànica i per extensió al Peak. Passat i futur, Johnny Dawes i James Pearson, el mestre i l'enfant terrible.

Trailer de Stone Monkey, el millor video d'escalada mai fet?

Pura tècnica!

Pearson en The Promise, E10 7a

I en The Groove

I altre d'una via molt clàssica al Peak, Masters Edge, Millstone

Pont del Pilar a Cuenca

2008-10-15T12:55:00.000+01:00

Noticies fresques! El més il·lustre escalador Crevillentí, el Kiki, després d'uns dies de vacances a la seua benvolguda Cuenca, s'apunta a sa llibreta d'encadenaments unes quantes vies noves: Los admitentes (8b), Putty Power (8a), La Perra que Bala (7c+) a vista, Precioza (7c), al segón perquè se li trenca un peu llegant a cadena, i per últim, Ya no ve más, un dur 7b+ aquesta vegada al flash...

Carlos Preciado resol La Talonera

2008-10-07T11:41:00.000+01:00

En una visita al bancal, l'escalador de Cartagena, acaba amb La Talonera, i el bateja com a Ronin (un Ronin era un samurai sense amo a l'antic Japó feudal), pel seu paregut gestual amb Zatoichi, nom d'un pel·licula de samurais del genial Takeshi Kitano (el de Humor Amarillo), i també el d'un preciós bloc a Albarracín. El grau, també queda com el d'Albarra: 8a. Recordar que el bloc el va netejar, arreglar i obrir l'estiu passat el Kiki, però s'havia resistit per ara a tot el qui havia intentat resoldre-lo.

Dami puja un escalonet més!!

2008-10-05T18:41:00.001+01:00

El Dami, ha pujat un plus més, el seu grau, amb la via "De fora vindran i els collons mos tocarán" 7a+ de la Escola. No li ha costat molts intents soles tres, aixina que ara mateix està fent 7bs. :)

Enhora bona.

Mbs

Últims cartutxos en la foradà nord!

2008-10-04T19:26:00.000+01:00

Huí, jo (Miquel) he encadenat Excalibur 8a, en el sector Super Heroes de Foradà nord, crec que era la última oportunitad de este any. El estiu ens ha deixat i ja toca el torn als sector solejats (molta faena per molts llocs, pero segur que començarem en el Panal).

La via es molt bonica, pero s'han passat tres pobles en les xapes, pufff ke por he passat jeje, la primera està com a 5 o 6 metres i despres hi ha varies xapes llargues de collons.

Crec que era la última oportunitat que tenia de provar-la ja feia fret, finalment le fet en 6 intents, caent dalt desde el segón.

Bueno espere que el estiu que vé siga igual de productiu en la foradà, tot el mon ha encaenat.

:)
Adu

Ans de la pluja

2008-09-26T12:12:00.000+01:00

El descans (de roca no de resina) forçat per les últimes plujes, és bon moment per a fer balanç bloquer del que portem de setembre.

Abans de que Nacho se'n aniguera altra vegada al Peak District, entre pegue i pegue a La Talonera, va resoldre Hipertensió, que queda com un dur i bonic 7c+.

Samarreta del Crevibloc al Peak

Dani en Hipertensió

Ángel d'Alacant, ja recuperat de la seua lesió, li afegeix la entrada sentat per Dantacan Bloquero..., al Groc Project Direct, bloc del que també tenia la primera. El que no sabem és com quedará el nom d'aquesta nova variant, que és el seu primer 7c de boulder encadenat! Dantacan Direct? Dantacan bloquero i el alegre bandolero? Dantacan bloquero i su fiel escudero?
Jejejeje, el que si que queda és com un sòlid 7c.
Recordar que s'ha trencat la regleta d'entrada de Dantacan, però el grau no varia:

Dantacan Bloquero...(7b/+)
Dantacan Direct (7c)
Groc Project (7a+)
Groc Project Direct (7b+)

Per a fer-nos una idea de que estem parlant, un video sense maquejar, del Miquel probant Dantacan Bloquero, ans de que es trencara la regleta (és la primera que pilla en dreta). Dantacan direct comença igual però ix recte.

Nou OCTAUGRADISTA a Crevillent!!

2008-09-21T12:13:00.001+01:00

Ahir, Vicén Martinez mes conegut com a "Vicen" va encadenar el seu primer 8a confirmat. Va encadenar la Ergometria 8a duret del sector més friki de sella el Wild Side.

Enhorabona!!!

CAMPIONAT PROVINCIAL D'ALACANT DE DIFICULTAT

2008-09-13T18:36:00.000+01:00

En la competició reatitzada huí a Redovan, els escaladors (Jose juan Carreres, Miquel Belén i Vicent Martinez)del Centre excursionista de Crevillent s'han quedat Primer i quint en categoria absoluta i primer en categoria sub20.

En tenir més resultats, fotos, videos. ja la posaré.

Kiki fent "El club de la lucha"

2008-09-12T10:46:00.000+01:00

Últimes Notícies del Bancal

2008-09-05T11:15:00.000+01:00

El sector més concorregut de Crevillent encara ens regala, com una font que és resisteix a secar-se, noves línies on resoldre moviments cada vegada més surrealistes: perquè que ningú s'equivoque, quasi tot el que queda per obrir és dur o molt dur. Són realment aquestes quatre (o unes poques més) pedres una font inesgotable de nous problemes? Pot ser que sí, o pot ser que no. Al mateix temps que nosaltres creixem com escaladors, les nostres pedres i parets, creixen també, en una màgica simbiosi que ens mostra la nostra evolució. Sense parets no s'escala, i sense escaladors, tampoc. El que ahir era descartat per impossible, hui és un nou problema.

D'aquesta manera, a la pedra on ja estava el bloc més dur del bancal (la bestia parda, si li dones el pots vore al youtube), s'han netejat alguns projectes més: ara són el més perseguit del bancal!

Projecte (?).
Noctàmbula (8a+/8b?).
La Talonera (8a).
La Bèstia Parda (8a).
El Cocodrilo Molón (V+).
El Subestimado (6a+).
Projecte (8?).
Hipertensión(7c+).
Neandertal (7b+).
Projecte (?).
El Cuc (6b). Saltar i mantel.