Situat just al mateix cor d'Anglaterra, és el centre espiritual de l'escalada britànica: un cor amb dos colors, el blanc de la roca calcària del White Peak, i la negra del gritstone del Dark Peak. Diuen que Sheffield, la ciutat més propera al parc, és la que té més escaladors per metre quadrat del món. És possible que siga veritat, però no pels forasters, perquè malgrat ser el bresol d'alguns dels escaladors més afamats de la història, com Ben Moon, Jerry Moffat, Malcom Smith, Steve McClure, etc., la severa ètica de l'escalada tradicional anglesa, el mal temps i l'aïllament de les illes, no el fan un lloc molt atractiu per als ulls estrangers. Si aixó no és un fre per a tu, descobrirás la roca més adherent que mai hages tocat (el gritstone), una de les millors zones de bloc del planeta, sectors esportius amb vies mítiques (i dures), i que no moriras necessariament si practiques l'escalada tradicional. De fet, aquesta última és la modalitat més popular entre els güiris: quan Yolanda i jo vam anar l'estiu del 2007, van poder comprobar que els sectors de bloc i esportiva estaven buïts, mentres que les clàssiques Stanage i Burbage bullien d'activitat.
The Green Traverse
Yolanda en The Pocket
I si a tot aixó li sumes l'atractiu paisatge típic de la campinya anglesa, les linies d'escalada tan pures i sugerents, el conduir per l'esquerra, les pintes de cervesa,..., formen una combinació difícil d'igualar que no deixarà a ningú indiferent. De fet a nosaltres ens va encisar, i el van deixar solament amb la promesa de que haviem de tornar altra vegada, quan ans millor!
I com a complement, varios videos de dos dels personages que millor representen el que és l'escalada tradicional britànica i per extensió al Peak. Passat i futur, Johnny Dawes i James Pearson, el mestre i l'enfant terrible.
Trailer de Stone Monkey, el millor video d'escalada mai fet?
Pura tècnica!
Pearson en The Promise, E10 7a
I en The Groove
I altre d'una via molt clàssica al Peak, Masters Edge, Millstone
Noticies fresques! El més il·lustre escalador Crevillentí, el Kiki, després d'uns dies de vacances a la seua benvolguda Cuenca, s'apunta a sa llibreta d'encadenaments unes quantes vies noves: Losadmitentes (8b), Putty Power (8a), La Perra que Bala (7c+) a vista, Precioza (7c), al segón perquè se li trenca un peu llegant a cadena, i per últim, Ya no ve más, un dur 7b+ aquesta vegada al flash...
En una visita al bancal, l'escalador de Cartagena, acaba amb La Talonera, i el bateja com a Ronin (un Ronin era un samurai sense amo a l'antic Japó feudal), pel seu paregut gestual amb Zatoichi, nom d'un pel·licula de samurais del genial Takeshi Kitano (el de Humor Amarillo), i també el d'un preciós bloc a Albarracín. El grau, també queda com el d'Albarra: 8a. Recordar que el bloc el va netejar, arreglar i obrir l'estiu passat el Kiki, però s'havia resistit per ara a tot el qui havia intentat resoldre-lo.
El Dami, ha pujat un plus més, el seu grau, amb la via "De fora vindran i els collons mos tocarán" 7a+ de la Escola. No li ha costat molts intents soles tres, aixina que ara mateix està fent 7bs. :)
Huí, jo (Miquel) he encadenat Excalibur 8a, en el sector Super Heroes de Foradà nord, crec que era la última oportunitad de este any. El estiu ens ha deixat i ja toca el torn als sector solejats (molta faena per molts llocs, pero segur que començarem en el Panal).
La via es molt bonica, pero s'han passat tres pobles en les xapes, pufff ke por he passat jeje, la primera està com a 5 o 6 metres i despres hi ha varies xapes llargues de collons.
Crec que era la última oportunitat que tenia de provar-la ja feia fret, finalment le fet en 6 intents, caent dalt desde el segón.
Bueno espere que el estiu que vé siga igual de productiu en la foradà, tot el mon ha encaenat.
The Green Traverse
Yolanda en The Pocket
